Nuria Oliver: “El detonant de l’acceleració van ser el Black Friday i les temperatures baixes”

El 26 de març passat, poc després de la declaració de la pandèmia per la covid-19, el president de la Generalitat signava un decret pel qual creava la figura de la comissionada per a la Intel·ligència Artificial i la coordinació de la intel·ligència de dades per la pandèmia. El càrrec l’ocupa Nuria Oliver, enginyera de Telecomunicacions, doctora en Intel·ligència Artificial per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts; investigadora de recerca de Microsoft; directora científica de Telefònica i, més tard, directora d’investigació en ciència de dades de Vodafone; a més de membre del comitè científic assessor de diferents universitats. Un currículum llarguíssim, farcit també de premis i reconeixements, per a ajudar a prendre decisions. Oliver forma part de l’equip d’experts de diferents disciplines que assessoren Ximo Puig.

Aquesta és la qüestió. Aconseguir dades de qualitat per a fabricar models, i amb els models preveure el comportament de la pandèmia. Una de les eines més conegudes de l’equip de Nuria Oliver és l’enquesta ciutadana. 25 preguntes per a saber el comportament dels ciutadans en relació amb el virus. Informació constant. En evolució, per a dibuixar el mapa dels comportaments humans i projectar-lo cap al futur.

Parlem amb Nuria Oliver per Skype. La seua obsessió és que, tard o d’hora, totes les administracions usen la ciència de dades i es doten d’eines d’intel·ligència artificial per a prendre decisions informades.

—L’element fonamental per a la vostra feina és l’enquesta ciutadana “Covid-19 impact survey“. En què us ajuda?
—És molt útil perquè ens dóna la percepció dels ciutadans durant aquests prop de deu mesos de pandèmia. Hem rebut 340.000 respostes de tot l’estat espanyol i més de 100.000 de fora. Estem molt agraïts. Vol ser un sensor de com ens sentim i com ens impacta la pandèmia. És anònima i, com que les circumstàncies de les persones poden canviar, estaria bé que la gent la contestara cada setmana.

—Durant les dues primeres onades de la pandèmia, al País Valencià no es van veure unes xifres d’incidència com les d’ara, amb un desbordament absolut. Les vostres dades ho veien?
—A l’enquesta ciutadana hi ha una pregunta sobre socialització, sobre quants contactes estrets estima una persona que ha tingut durant la darrera setmana, i a partir de l’11 de desembre, just després del pont de la constitució, vam veure, per primera vegada des de l’estiu, que el percentatge de persones que deien que havien tingut contactes estrets amb un positiu començava a pujar. També persones de més de seixanta anys. Per tant, sí que notàvem un canvi tant en l’entorn de socialització com per haver tingut contacte proper amb persones positives. No és sorprenent que tinguem xifres amb més incidència. El detonant va ser el Black Friday i la baixada de temperatures.

—En aquesta mateixa enquesta demaneu a la gent si estaria disposada a un confinament domiciliari, i cada vegada hi ha més gent que diu que sí que ho veu bé.
—Hi ha molta correlació entre la incidència i el sentiment i la percepció ciutadana respecte al que s’hauria de fer. Quan la incidència és baixa, la gent no sol demanar que es faça gran cosa, i quan comença a pujar, la gent diu que s’hauria de fer alguna cosa més.

—…
—Crec que és interessant, perquè d’alguna manera les persones demanen als governants que facen alguna cosa, però cadascú de nosaltres som els que propaguem la pandèmia. No és el govern, sinó el nostre comportament, responsable o irresponsable. El més important és fer una crida a la responsabilitat individual. Som nosaltres qui fomentem que el virus s’escampe. És important comprendre el context on hi ha més risc. En anglès es parla de les tres C: entorns tancats on hi ha contactes propers i on hi ha congestió de persones. Aquests són els entorns de risc, i que algú siga el teu amic o el teu familiar no vol dir pas que represente menys risc. Quan els humans tenim una relació de confiança amb algú, assumim que aquesta persona no ens farà mal, i en el cas del virus això no és així. El nostre punt feble són els brots de naturalesa social i familiar. Són els més abundants i els que tenen més casos. En el context educatiu, per exemple, hi ha pocs brots, perquè s’ha fet molt bona tasca de prevenció a les escoles.

—Així és com hem de llegir els resultats de l’enquesta?
—Hem publicat un article d’accés obert. Qualsevol persona pot revisar-ne totes les dades. Seleccionar el país, el territori i veure’n els resultats. Per als ciutadans és molt interessant veure aquests resultats. Poden saber quina és la percepció de seguretat que es té quan es fan diverses activitats, i com ha evolucionat amb el pas de les setmanes. O quanta gent es posaria la vacuna. Mirant les dades també pots reflexionar sobre el teu propi comportament. Per exemple, quan mirem les mesures de protecció individual, la mesura que menys adopta la gent que respon a l’enquesta és la de la ventilació de les habitacions, i en realitat és una de les fonamentals. Per tant, veient les dades, la gent pensarà, ah, sí, he de ventilar. Crec que és important com a eina de reflexió i per a la presa de decisions personals. Les nostres decisions són importants per a l’avenir de la pandèmia.

—A la vista de l’accentuació de les mesures, heu observat, a les dades amb què treballeu, cap indicador que considereu més preocupant que els que ja sabeu?
—Només s’han de veure les xifres de la incidència acumulada i les de les hospitalitzacions i les UCI. La situació pandèmica en aquesta tercera onada és molt dura. Des del meu punt de vista, el missatge és una crida a la responsabilitat de cada persona. Evitar contactes i adoptar mesures de protecció com la ventilació, la distància física, les màscares, la desinfecció de les mans…

—Com ajuda la intel·ligència artificial a combatre la pandèmia?
—S’utilitza en tres grans àrees. La primera és la de la investigació de les vacunes i dels tractaments eficaços. La segona és la que té relació amb el suport a la presa de decisions mèdiques. I la tercera té a veure amb l’ajuda a la presa de decisions públiques. A contribuir a fer que aquestes decisions estiguen basades en les proves i en el coneixement científic. Per exemple, podem tenir algorismes d’intel·ligència artificial per a predir l’evolució de la corba pandèmica, per a identificar l’impacte que tindrien unes mesures de confinament, per a predir la probabilitat de col·lapse de les UCI, o les ocupacions de les UCI o les hospitalitzacions…

—Es compleixen les prediccions?
—És un procés interactiu. Refinem i actualitzem models amb les dades de cada dia per a millorar la qualitat de les prediccions. No és un procés estàtic en què dissenyes un algorisme i aquest algorisme és com un oracle. Parlem d’un problema molt complex que no abordem de manera estàtica. Treballem en quatre àrees i elaborem informes setmanals o prediccions diàries per a la presa de decisió.

—Una d’aquestes àrees és el monitoratge de la mobilitat.
—La covid és una malaltia infecciosa que es transmet d’humà a humà, per tant, saber com funciona la mobilitat de les persones és molt important. Justament, si ens confinen és per a contenir geogràficament la propagació. Hem pogut analitzar les dades agregades i anonimitzades compartides per l’INE i calculades mitjançant una col·laboració entre l’INE i les tres grans companyies telefòniques que operen a l’estat. Veient si la gent redueix la mobilitat o no, podem predir com evolucionarà la corba pandèmica.

—Aquestes dades arriben a les persones que han de prendre les decisions?
—La gent del meu equip som voluntaris i independents i no formem part del govern de la Generalitat. Però un dels grans valors d’aquesta iniciativa del comissionat és que una directora general del govern en forma part. Ella participa en totes les reunions i ens proporciona el feedback sobre les prioritats, sobre les preguntes interessants, i a la vegada, aquesta persona és a qui enviem els nostres informes. Juntament amb més informació, els fa arribar als equips que prenen decisions a la Generalitat.

—Teniu notícia d’altres governs que també treballen la intel·ligència artificial per a ajudar a tallar la pandèmia?
—Desgraciadament, és poc comú tenir un grup d’experts treballant tan a prop de les persones que prenen les decisions. Vaig participar com a membre del comitè ètic assessor del govern de Bèlgica en una iniciativa similar en la primera onada. Férem anàlisis amb la xarxa de telefonia mòbil per a entendre l’impacte que tenien les mesures de confinament. Sí que hi ha altres grups que hi treballen, però no sé si n’hi ha cap que faça tants mesos que funciona ni tan multidisciplinari.

—Per a un govern com el de la Generalitat pot vestir molt dir que té un Comissionat per a la Intel·ligència Artificial, però fan cas dels vostres informes?
—Nosaltres compartim la informació i entenem que sí que se’ns escolta i se’ns considera. També és cert que la presa de decisions públiques és complexa.

—Quan parlem de cedir dades, hi ha reticència. La gent té por de cedir les seues dades personals, encara que siga per a un fi com el de contenir la pandèmia.
—S’ha de saber de quines dades parlem. N’hi ha de molts tipus. Hi ha les dades personals, les individuals, les agregades. Nosaltres només treballem amb dades agregades. Milers de dades agregades que fan impossible qualsevol individualització. És impossible relacionar cap dada amb una persona. En cap moment es posa en perill la privacitat.

—Hi ha una transferència de coneixements entre el que es fa ací i el que es fa en altres països?
—En l’àmbit governamental, no ho sé, perquè no fem part del govern. En l’àmbit científic, sí. Nosaltres fem tot de conferències i comunicacions per a mostrar què fem. Tant les línies de treball com els resultats.

—Aquests dies es constata el fracàs de l’aplicació radar-covid. En aquest cas, parlem d’intel·ligència artificial?
—No. L’aplicació forma part d’aquest concepte d’epidemiologia computacional de com emprar diverses eines tecnològiques per a ajudar a combatre la covid. Era una aplicació pensada per a ajudar a la feina dels rastrejadors, que és una tasca clàssica en epidemiologia. Es va considerar que com que hi havia tantíssima gent al món que tenia un telèfon mòbil, podria ser útil. Sobre el paper semblava una bona idea, però a la pràctica, quan veiem el detall tècnic, constatem que el rastreig amb mòbils té prou limitacions.

—Quan tot això passe, què quedarà de la vostra feina? On es podrà aplicar tot el coneixement que heu adquirit aquests mesos?
—Una part del nostre treball és possible gràcies al suport de dues ajudes a la investigació per part del Banc Santander i de la fundació BBVA, per tant, escrivim els informes de tot el treball que fem. Tenim un munt de ferramentes i visualitzacions… Però per a mi, el llegat més valuós que podríem deixar és aquesta transformació a l’hora de prendre decisions en el context de la cosa pública. Des del punt de vista de l’administració pública, l’impacte més gran seria afavorir la digitalització i la transició a la presa de decisions basades en el coneixement. Demostrem el valor que poden tenir les dades.