09.06.2017 - 06:00
Que fàcil és exclamar “Cent anys!” i que difícil és complir-los! La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta ha assolit fa pocs mesos aquesta xifra tan màgica. Núria Gómez, presidenta de l’entitat, ens ha explicat el poder que les bandes ebrenques han exercit com a eina de culturització de les classes més humils i el seu potencial per enfortir l’autoestima d’una terra cada cop orgullosa de les seves arrels Per molts anys, Filharmònica!
Per la gent que no viu a l’Ebre… Com explica la importància que hi tenen les bandes?
A les Terres de l’Ebre sempre hi ha hagut una forta tradició. És cert que durant la guerra civil en van desaparèixer moltes, però també ho és que gairebé tots els pobles han volgut recuperar la seva banda, o almenys un conjunt instrumental. Per a la gent que vivim a les Terres de l’Ebre, les bandes han estat importantíssimes. Van apropar la cultura a les capes socials més pobres i van oferir una via d’entrada als nouvinguts que arribaven als pobles.
La importància de les societats musicals no es reduïa únicament a les bandes. A banda de la formació musical que oferien, eren un punt de trobada per a moltíssima gent. En els seus cafès, s’hi parlava de tots els temes que marcaven l’actualitat de cada poble: pagesia, política, l’estat de la ciutat… I en els seus balls, que eren de les poques diversions que tenien els joves durant la dictadura, es van forjar moltes amistats i molts patrimonis.
Llegeix l’entrevista sencera a Tornaveu, fent clic aquí.
