11.05.2017 - 19:21
L’obra de Wadji Mouawd reflexiona sobre el dolor i el perdó en una “tragèdia en estat pur” sota la direcció de Mario Gas
VALÈNCIA, 11 (EUROPA PRESS)
La veterana actriu Nuria Espert arriba este dijous al Teatre Principal de València amb ‘Incendios’ de Wadji Mouawd, per a “recobrar l’amor teatral que hi havia a València, un afecte verdader, que no sé si existix encara, em tem que no tant”, ha apuntat.
L’actriu, que ha evocat els llaços que li unixen a este teatre, ha assegurat que el seu marit, Armando Moreno, que el va dirigir durant dues temporades, “ho adorava”. És un espai “ple de records afectuosos” per a ella però que “ha passat moltes vicissituds” i tem que “s’haja destruït tot allò que va costar més de 30 anys construir”.
Així ho ha manifestat este dijous durant la presentació d”Incendios’ en el Principal de València, on arriba després d’una extensa gira internacional per a quedar-se en la ciutat fins al 21 de maig i deixar una “profundíssima empremta” que calarà foc en l’interior dels espectadors, ha augurat.
Baix la direcció de Mario Gas, completen el repartiment Laia Marull, Carlota Olcina, Àlex García, Ramón Barea, a més d’Alberto Iglesias, Lucía Barrado i Germán Torres, estos últims també presents en la roda de premsa al costat de la productora Pilar Yzguirre i el director adjunt d’arts escèniques de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Roberto García.
‘Incendios’ és un “drama en estat pur” que s’estén a diverses generacions. Els huit actors donen vida a 23 personatges en un muntatge que retrata el conflicte de l’ésser humà enfront de les religions, les terres o les races i obliga a reflexionar sobre el dolor i el perdó.
“EL QUE REPRESENTEM SOBRE L’ESCENARI ESTÀ EN LES TELENOTÍCIES”
En paraules de la premi Princesa d’Astúries de les Arts, “desgraciadament no hi ha un text més actual que ‘Incendios'”. L’actriu en l’escenari deixa un dels personatges més commovedors que ha interpretat mai, el d’una dona violada i humiliada que no ha perdut la seua dignitat.
Per a Espert el text de Wadji Mouawd és de tal “profunditat, cruesa, bellesa, violència i poesia” que en alguns moments li ha retornat eixa “por” escènica que havia desaparegut fa anys. Al llarg de la seua extensa carrera ha tingut oportunitat de representar a grans dramaturg, però “el llenguatge d’este text és diferent, està fet des d’un dolor diferent i en un moment en el qual el món està diferent”, ha subratllat.
“Això que representem sobre l’escenari està en les telenotícies, hi ha milions de persones detingudes en les fronteres, perdudes, destruïdes per la crueltat que estan vivint, atrocitats, morts en el Mediterrani…. ‘Incendios’ parla de tot això. Jo mai he fet un text en el qual estiguera tan d’acord”, ha admès emocionada.
Segons Espert, les paraules de Wadji Mouawd “penetren” en l’ànima i “remouen tot això bo i roín que tingues dins” perquè el conflicte que planteja l’obra “és un conflicte que cada persona haurà de resoldre dins de si mateixa” en algun moment i haurà de triar entre la venjança o el perdó, ha augurat. A més, amb la direcció d’este muntatge, Mario Gas “m’atreviria a dir que és el seu millor treball”, ha asseverat.
També la productora Pilar Yzaguirre ha destacat s’ha referit a l’autor com el “amo de la tragèdia contemporània”. Amb esta obra, ha agregat, “no ha fet a tots més humans i més savis”.
En la mateixa línia, el director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC, Roberto García, ha subratllat que Wadji Mouawd s’ha convertit en un “clàssic contemporani” amb un teatre que connecta el passat amb un present convuls, amb elements de tragèdia grega, i que connecta el privat amb el transcendental”.
“UNA CATARSI”
‘Incendios’ farà viure a l’espectador tres hores de “màgia sobrehumana” ha destacat, Lucía Barrado, però açò sí, avisa que deixa “destrossat” i amb ganes de “anar a casa a pensar” o “eixir a prendre una cosa per a celebrar la vida”.
Segons ha explicat Alberto Iglesias, es tracta d’una cerca de dos germans a els qui la seua mare, que portava cinc anys en silenci, en morir els deixa un encàrrec en el seu testament. Seguint les seues pistes “es descobrixen a si mateixos i a la seua mare”. “És la història d’una cerca personal, de silencis, de paraules i sobre el perdó”. Una obra de “complexa fusteria teatral”, ha dit, que no obstant açò Mario Gas aconseguix que arribe “fàcil i nítida”.
Tant és així, que Germán Torres es meravella en cada funció de la “catarsi” que provoca en el públic, del seu silenci, el seu escolta, “un respecte” durant les tres hores que és quasi un “miracle”.
