24.02.2021 - 21:50
|
Actualització: 25.02.2021 - 19:37
“Sabem comptar”, deia ahir la consellera Clara Ponsatí en la conferència de premsa que va fer conjuntament amb Carles Puigdemont i Toni Comín. D’aquesta manera denunciava la “pressió descomunal” que han fet els eurodiputats espanyols perquè la Comissió d’Afers Jurídics aprovés l’informe que en demana la retirada de la immunitat. Tots tres són conscients que al ple del Parlament Europeu del 8 de març difícilment es podrà revertir la majoria política, articulada entorn dels grups socialista, del PP europeu i de Renova Europa, que ha fet possible que s’aprovés en comissió el suplicatori que el Tribunal Suprem espanyol va demanar perquè pogués continuar el procediment de les euroordres. Però el resultat de la votació en comissió, amb quinze vots favorables, vuit de contraris i dues abstencions, pràcticament no té precedents en la història de l’eurocambra. Perquè la immensa majoria dels dos-cents procediments per a retirar o confirmar la immunitat d’un eurodiputat d’ençà del 1995 s’han aprovat per unanimitat o per una àmplia majoria de diputats, que oscil·la entre el 70% i el 90% dels membres de la comissió.
En canvi, en el cas de Puigdemont, de Comín i de Ponsatí, els 15 vots favorables representen un 60%. I això té un valor polític important, perquè fa encara més qüestionable aquest informe que ara haurà de validar el plenari de l’eurocambra. Un informe que nega que hi hagi cap indici de persecució política contra els tres eurodiputats ni que hi hagi cap voluntat d’alterar-los l’activitat política com a europarlamentaris i que ni tan sols ha tingut en compte el contingut de les sentències d’Alemanya (contra l’extradició de Puigdemont) ni de Bèlgica (contra l’extradició de Lluís Puig).
En el resultat de la votació de dimarts, cal tenir en compte que els membres de la comissió que formen part dels tres grups parlamentaris on hi ha els eurodiputats populars, socialistes i de Ciutadans hi sumen setze vots. I els vots a favor van ser quinze. El vot en comissió era secret, però els comptes dels membres són relativament fàcils de fer per a saber qui va votar què. I potser això ha condicionat algun dels vots: aquesta “pressió descomunal” espanyola que denunciaven ahir el president i els consellers exiliats.
Ara s’haurà de veure quina traducció té això al plenari de l’eurocambra. Gairebé sempre hi ha una rèplica de la majoria que hi ha hagut en la comissió per a aprovar un informe en el vot final en el ple. Però mai no hi havia hagut una oposició tan gran com aquesta, i tants dubtes sobre el sentit del vot d’alguns membres. La disciplina de grup en les votacions a l’eurocambra no és pas tan rígida com a les cambres legislatives a l’estat espanyol. I això es va poder veure no fa gaire en la votació sobre una esmena pel dret d’autodeterminació de tots els pobles presentada per l’eurodiputada d’ERC Diana Riba. Tot i ser refusada per la majoria de la cambra, va obtenir un suport que mai no havia aconseguit: una quarta part de la cambra. I això incloïa eurodiputats del grup socialista, del PPE i també de Renova Europa. El PP espanyol ha deixat clara la seva posició; el PSOE va trigar a fixar la seva en la votació dins la comissió, però caldrà veure quina és la posició formal que prendran els seus col·legues del grup S&D al ple del parlament. I tot i que la posició de Ciutadans és clara, són conscients que la unanimitat dins el grup, ateses totes aquestes circumstàncies, és pràcticament impossible.
Ara, a més, hi haurà un altre factor que obre més incògnites sobre el resultat de la votació del suplicatori. Perquè si bé la votació al plenari dels suplicatoris s’havia anat fent mitjançant el sistema del vot a mà alçada, ara, d’ençà de la pandèmia i de les restriccions que ha imposat, el vot és secret. I això pot fer trontollar encara més el factor polític tan determinant de la disciplina de grup.
Perquè es validi la proposta de retirar-los la immunitat caldrà una majoria simple dels vots de la cambra, formada per 705 eurodiputats de set grups parlamentaris i dels no inscrits, on hi ha Puigdemont, Comín i Ponsatí. En aquest cas, els 187 parlamentaris del PPE, els 145 del grup socialdemòcrata i els 97 dels liberals de Renova Europa ja sumen majoria de la cambra. Però caldrà veure quants vots discrepants hi haurà en relació amb la posició que tindran els membres del seus referents espanyols. Els dos grups que previsiblement tindran una posició més contrària a la concessió del suplicatori seran els Verds-ALE, on hi ha els diputats d’ERC i que compten amb 73 escons, i els de l’Esquerra Unitària Europea, amb Manon Aubry com un dels dirigents visibles del grup. Aubry és un dels membres de la Comissió d’Afers Jurídics de l’eurocambra que es va oposar al suplicatori, i va fer uns declaracions molt dures, en què qualificava la votació de “greu precedent”, perquè es proposa de lliurar Puigdemont, Comín i Ponsatí “a la persecució d’un estat membre”.
El qüestionament polític de la concessió del suplicatori per part d’una part significativa de l’eurocambra pot donar més força al pas que els tres eurodiputats ja van preparant i que consisteix a presentar un recurs contra la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Així ho va expressar ahir Puigdemont: “Nosaltres no donem mai una batalla per perduda i no regalarem res. Si l’elecció fos exclusivament sobre drets fonamentals i llibertats, la podem guanyar.” I la batalla pot consistir, tal com va dir, a demanar mesures cautelars al Tribunal de Luxemburg.
