12.06.2017 - 07:23
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
El diputat de SíQueEsPot en el Parlament Joan Josep Nuet ha començat a declarar com a investigat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a les 9.05 d’aquest dilluns, per votar a favor de tramitar una proposta de resolució de JxSí i la CUP que incloïa la defensa d’un referèndum unilateral sobre la independència, aprovada el 6 d’octubre.
Sobre les 8.15, l’independentisme i els ‘comuns’ han aparcat momentàniament les seves diferències sobre el referèndum de el 1 d’octubre i han acompanyat junts en el Parlament a Nuet, acompanyant-ho des del Parlament fins al TSJC, on han arribat puntualment, i on hi havia centenars de ciutadans esperant-los a la porta.
Nuet compareix davant la magistrada Maria Eugènia Alegret després que ja ho hagin fet, també com a investigats per la mateixa causa, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; la secretària primera de la Càmera catalana, Anna Simó; el vicepresident primer, Lluís Corominas, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, tots de JxSí.
Al principi, Nuet no estava inclòs en la causa perquè la Fiscalia no el va apuntar en la seva querella en considerar que no pretenia, com els diputats de JxSí, “incomplir els mandats del Tribunal Constitucional” però es va autoinculpar en declaracions a la premsa i, finalment, la magistrada el va citar també com a investigat.
Aquesta resolució insistia en la capacitat de Catalunya per a l’autodeterminació, instava el Govern a celebrar un referèndum vinculant “amb una pregunta clara i de resposta binària”, posava un límit per a la seva celebració i creava una comissió per al seguiment del procés d’autodeterminació, entre altres punts.
Forcadell va ser la primera dels cinc investigats a comparèixer davant el TSJC el 8 de maig –encara que ja ho havia fet abans, després d’una primera querella de Fiscalia– i va explicar al tribunal que no va “transgredir” el mandat del TC en permetre votar resolució perquè, segons ella, es limitava a recollir allò que s’havia abordat en el Ple durant el Debat de Política General.
Precisament, aquest és el punt on pivota el cas i és el que dilucidarà si va haver-hi desobediència: si la Mesa ha de permetre tots els debats o ha d’establir un veto en determinades qüestions, com en aquest cas en el qual hi ha un mandat del TC.
Segons el reglament de la càmera, la Mesa té poder de decidir la tramitació de tots els escrits i documents d’índole parlamentària –article 37.3 sobre les funcions de la Mesa–, amb el que es tractaria de dirimir si la Mesa fa un mer control formal de debats i resolucions o si té poder per fiscalitzar els temes que s’aborden i pot impedir alguns.
“INVIOLABILITAT”
En aquesta mateixa compareixença davant el tribunal, Forcadell va demanar a la magistrada i al fiscal Francisco Bañeres de Mariola que defensessin la seva inviolabilitat parlamentària com a garantia de la separació de poders; després, al costat de Simó, va presentar un recurs al TSJC en la mateixa línia.
No obstant això, el tribunal ho va rebutjar en considerar que no és aplicable a aquest cas perquè els diputats són inviolables pels seus vots i les seves opinions en l’exercici del càrrec, mentre que a ells no se’ls investiga per això, sinó pels presumptes delictes de “prevaricació i desobediència greu” al TC.
