30.07.2024 - 01:40
“Hem validat un pre-acord que considerem molt positiu”, deia la portaveu d’Esquerra, Raquel Sans, flanquejada pels membres de l’executiva del partit. El nucli dur de l’entesa és el sistema de finançament. En diuen “concert econòmic solidari” i asseguren que, quan s’apliqui, la Generalitat tindrà la tan anhelada clau de la caixa, una reivindicació històrica del catalanisme i de l’independentisme. Sans, però, no va concretar el calendari per a la implantació de tot el model ni quan sortirà efectivament Catalunya del règim comú de finançament de les comunitats autònomes. El text del pre-acord, amb tota la lletra petita, encara no és públic, i el compromís de la data final perquè aquest concert econòmic s’hagi materialitzat tampoc no es va explicar en l’assemblea telemàtica amb la militància que els negociadors d’ERC van fer ahir al vespre, encapçalats per la secretària general d’ERC.
Segons fonts consultades per VilaWeb, Josep Maria Jové va explicar que l’acord inclou el compromís perquè durant el 2025 la comissió mixta Estat-Generalitat fixi el calendari per al traspàs de la recaptació, la gestió i la liquidació de tots els imposts que es paguen a Catalunya. Jové no va precisar si es tractava de la comissió bilateral o la comissió mixta d’Afers Econòmics i Fiscals, que en depèn, però en qualsevol cas dependria de l’entesa a què poguessin arribar el govern espanyol i el català que, en el supòsit que Salvador Illa fos investit i Pedro Sánchez es mantingués a la Moncloa, formarien els socialistes a les dues bandes de la taula de negociació. Serien, per tant, els dos governs els que haurien de concretar durant l’any vinent els terminis i la materialització per a la cessió a Catalunya d’imposts com l’IVA o els imposts especials, que ara recapta i gestiona totalment l’Agència Espanyola d’Administració Tributària (AEAT), malgrat que una part està parcialment cedida i forma part de la cistella del finançament. Perquè l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pogués assumir-ho, la comissió bilateral hauria de detallar com es faria la cessió d’aquests imposts i la transferència de recursos humans i materials de l’AEAT a l’ATC. És a dir, de personal, oficines, etc. La manera i els terminis.
La concreció del marc general, així, resta pendent de l’acord de la bilateral, segons que va explicar Jové. Però el pre-acord entre ERC i el PSC sí que conté una concreció important, que és en realitat el moll de l’os de l’acord. I és que el 2026 l’agència catalana hauria de recaptar, gestionar i liquidar l’IRPF del 2025. Segons els càlculs que va fer el departament d’Economia en la seva proposta de finançament singular, això serien uns 22.000 milions d’euros. Perquè es tractaria, segons ERC, d’assumir la gestió del 100% d’aquest impost i no només el 50% que l’estat ja va cedir parcialment a Catalunya, tot i que el recapta l’administració espanyola i la part proporcional continua arribant a Catalunya en bestretes mensuals, amb la resta de la cistella d’imposts passada pel filtre dels fons d’aportació a la solidaritat amb què funciona l’actual model de finançament. La xifra és voluminosa perquè, a hores d’ara, l’ATC només recapta i gestiona un 9% dels imposts que paguen els catalans (uns 4.900 milions), corresponents als imposts propis i als cedits totalment.
En espera de veure si el document de l’acord ho concreta, queda en l’aire, tanmateix, com seria el trànsit entre l’actual model i el concert econòmic, amb la gestió de l’IRPF com a primer esglaó. És a dir, pot ser que Catalunya gestioni amb la caixa pròpia 22.900 milions però en surti igualment perjudicada globalment amb l’aportació a la solidaritat que es faci a partir de la resta de la cistella d’imposts de què no disposa? En altres paraules: el que es guanya per una banda, es pot perdre per l’altra? Quines garanties hi ha que això no es produeixi? Sans va explicar que es respectarà el principi d’ordinalitat. Tot i que no va concretar com es garantirà, el compromís seria que Catalunya no perdi posicions en el rànquing després de la contribució a la solidaritat. Aquest principi no s’ha respectat mai fins ara. Només el 2009, el primer any d’aplicació de l’actual model de finançament, Catalunya va quedar per sobre de la mitjana i no per sota. Segons dades fetes públiques pel departament d’Economia, calculades a partir de la liquidació del finançament del 2022, Catalunya va ser el tercer territori que va aportar més ingressos per càpita al sistema però va caure a la desena posició després de l’anivellament. A la catorzena si es té en compte l’impacte del cost de la vida. Com s’encaixaria el trànsit, per tant, d’un model a l’altre? I d’aquí al 2016, quan s’aplicaria l’IRPF, podria ser que hi hagués una reforma global del sistema de finançament de règim comú? Com afectaria Catalunya si encara en forma part? O ja n’estaria exclosa?
ERC assegura haver arrencat el compromís dels socialistes perquè impulsin tots els canvis legislatius necessaris per materialitzar l’acord. Sans va esmentar la reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autonòmes, sense entrar en detalls. Segons l’acord de finançament singular que va presentar en el seu moment el govern de Pere Aragonès, també caldria modificar la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a la comunitat autònoma de Catalunya (16/2010). Això vol dir que el PSOE i Sumar s’haurien d’implicar activament en els canvis legislatius i ho haurien de fer igualment la resta de grups que van configurar la investidura de Sánchez. Això inclou Junts, EH Bildu, el PNB i Podem, tenint en compte que el PP i Vox previsiblement s’hi oposaran. La qüestió de les garanties, de fet, ha estat el que ha complicat més la validació de l’acord per part de l’executiva d’Esquerra, que demanava al PSOE l’assegurança que “governi qui governi” estarà garantida l’aplicació de l’acord. Caldrà analitzar, així, si el document pactat compromet els socialistes espanyols més enllà d’assumir el compromís d’aquest impuls. “Hi ha hagut moviments del PSOE a última hora”, assenyalava Sans.
En el supòsit d’implantació progressiu d’aquest concert econòmic, si la comissió bilateral acordés realment un calendari l’any vinent per fer-lo possible, com es calcularia l’aportació a la solidaritat i el pagament dels serveis que l’estat presta a Catalunya? És un altre dels detalls que caldrà veure si l’acord especifica. Es tractaria d’un acord polític imprescindible entre el govern català i espanyol, que dependria dels partits que governessin en aquell moment. En qualsevol cas, la proposta de finançament singular apuntava que es podria negociar en la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat o en una altra comissió específicament creada.
ERC manté que, si divendres la militància avala el pre-acord, facilitarà la investidura de Salvador Illa però no entrarà al govern. Podrà mantenir una certa capacitat d’influència sobre el PSC si es converteix també en el seu soci prioritari en la negociació anual dels pressuposts que haurien de donar estabilitat al govern d’Illa. Serà suficient perquè el líder del PSC compleixi tot el que, segons ERC, s’ha compromès a fer? Perquè la paradoxa dels acords assumits pel PSC és que serà del PSC de qui dependrà, en gran part, que s’executin. Els socialistes van guardar ahir silenci en espera que la direcció d’Esquerra avalés l’acord i comencés a explicar-lo a la seva militància. També ho va fer el PSOE. El posicionament que facin a partir d’ara els socialistes seran una part, també, de la prova del cotó del pacte.
La principal dificultat perquè Illa sigui investit, tanmateix, serà que la militància d’Esquerra voti majoritàriament a favor de l’acord. Segons Sans, l’executiva va donar-li suport gairebé amb unanimitat. Al costat de Rovira i Pere Aragonès, hi havia membres de la direcció afins a Oriol Junqueras que, amb la seva presència i participació en les negociacions, complicaven que l’ex-president d’ERC es pugui desvincular del pacte. No obstant això, caldrà veure si defensa o no activament l’acord. Fonts properes a Junqueras apuntaven que ell no ha negociat el pre-acord i en coneixerà tots els detalls al mateix temps que la resta de militants i que ha expressat la seva confiança en l’equip negociador i en la militància per prendre la decisió final. ERC ha convocat per a demà assemblees territorials per a explicar l’acord. Els pròxims tres dies seran claus abans que, divendres, les bases tinguin l’última paraula.
