Tots els interrogants que el pre-acord ERC-PSC per a investir Illa no respon

“Hem validat un pre-acord que considerem molt positiu”, deia la portaveu d’Esquerra, Raquel Sans, flanquejada pels membres de l’executiva del partit. El nucli dur de l’entesa és el sistema de finançament. En diuen “concert econòmic solidari” i asseguren que, quan s’apliqui, la Generalitat tindrà la tan anhelada clau de la caixa, una reivindicació històrica del catalanisme i de l’independentisme. Però Sans no va concretar el calendari per a la implantació de tot el model ni quan sortiria efectivament Catalunya del règim comú de finançament de les comunitats autònomes. El text del pre-acord, amb tota la lletra petita, encara no és públic, i el compromís de la data final perquè aquest concert econòmic s’hagi materialitzat tampoc no es va explicar en l’assemblea telemàtica amb els militants que els negociadors d’ERC van fer ahir al vespre, encapçalats per la secretària general.

Segons fonts consultades per VilaWeb, Josep Maria Jové va explicar que l’acord incloïa el compromís perquè durant el 2025 la comissió mixta estat espanyol-Generalitat fixés el calendari per al traspàs de la recaptació, la gestió i la liquidació de tots els imposts que es paguen a Catalunya. Jové no va precisar si es tractava de la comissió bilateral o la comissió mixta d’Afers Econòmics i Fiscals, que en depèn, però en tot cas dependria de l’entesa a què poguessin arribar el govern espanyol i el català que, en el supòsit que Salvador Illa fos investit i Pedro Sánchez es mantingués a la Moncloa, formarien els socialistes a les dues bandes de la taula de negociació. Per tant, els dos governs haurien de concretar durant l’any vinent els terminis i la materialització per a la cessió a Catalunya d’imposts com ara l’IVA i els imposts especials, que ara recapta i gestiona totalment l’Agència d’Administració Tributària espanyola (AEAT), malgrat que una part és parcialment cedida i forma part de la cistella del finançament. Perquè l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pogués assumir-ho, la comissió bilateral hauria de detallar com es faria la cessió d’aquests imposts i la transferència de recursos humans i materials de l’AEAT a l’ATC. És a dir, de personal, oficines, etc. La manera i els terminis.

La concreció del marc general, així, resta pendent de l’acord de la bilateral, segons que va explicar Jové. Però el pre-acord entre ERC i el PSC sí que conté una concreció important, que és en realitat el moll de l’os de l’acord. I és que el 2026 l’agència catalana hauria de recaptar, gestionar i liquidar l’IRPF del 2025. Segons els càlculs que va fer el Departament d’Economia en la seva proposta de finançament singular, això serien uns 22.000 milions d’euros. Perquè es tractaria, segons ERC, d’assumir la gestió del 100% d’aquest impost i no solament el 50% que l’estat ja va cedir parcialment a Catalunya, tot i que el recapta l’administració espanyola i la part proporcional continua arribant en bestretes mensuals, amb la resta de la cistella d’imposts passada pel filtre dels fons d’aportació a la solidaritat amb què funciona el model de finançament actual. La xifra és voluminosa perquè, a hores d’ara, l’ATC tan sols recapta i gestiona un 9% dels imposts que paguen els catalans (uns 4.900 milions), corresponents als imposts propis i als cedits totalment.

Tanmateix, tot esperant de veure si el document de l’acord ho concreta, resta en l’aire com seria el trànsit entre el model actual i el concert econòmic, amb la gestió de l’IRPF com a primer esglaó. És a dir, pot ser que Catalunya gestioni amb la caixa pròpia 26.900 milions, però en surti perjudicada globalment igualment amb l’aportació a la solidaritat que es faci a partir de la resta de la cistella d’imposts de què no disposa? És a dir: el que es guanya per una banda, es pot perdre per l’altra? Quines garanties hi ha que això no es produeixi? Sans va explicar que es respectaria el principi d’ordinalitat. Tot i que no va concretar com es garantiria, el compromís seria que Catalunya no perdés posicions en el rànquing després de la contribució a la solidaritat. Aquest principi no s’ha respectat mai fins ara. Solament el 2009, el primer any d’aplicació de l’actual model de finançament, Catalunya va ser per sobre de la mitjana i no per sota. Segons dades fetes públiques pel Departament d’Economia, calculades a partir de la liquidació del finançament del 2022, Catalunya va ser el tercer territori que va aportar més ingressos per càpita al sistema, però va caure a la desena posició després de l’anivellament. A la catorzena si es té en compte l’impacte del cost de la vida. Com s’encaixaria el trànsit, per tant, d’un model a l’altre? I d’ací al 2026, quan s’aplicaria l’IRPF, podria ser que hi hagués una reforma general del sistema de finançament de règim comú? Com afectaria Catalunya si encara en forma part? O ja en seria exclosa?

ERC assegura haver arrencat el compromís dels socialistes perquè impulsin tots els canvis legislatius necessaris per materialitzar l’acord. Sans va esmentar la reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, sense entrar en detalls. Segons l’acord de finançament singular que va presentar en el seu moment el govern de Pere Aragonès, també caldria modificar la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a la comunitat autònoma de Catalunya (16/2010). Això vol dir que el PSOE i Sumar, i la resta de grups que van configurar la investidura de Sánchez, s’haurien d’implicar activament en els canvis legislatius. Això inclou Junts, EH Bildu, el PNB i Podem, tenint en compte que el PP i Vox previsiblement s’hi oposaran. De fet, la qüestió de les garanties ha estat el que ha complicat més la validació de l’acord per part de l’executiva d’Esquerra, que demanava al PSOE l’assegurança que “governés qui governés” l’aplicació de l’acord seria garantida. Caldrà analitzar, així, si el document pactat compromet els socialistes espanyols més enllà d’assumir el compromís d’aquest impuls. “Hi ha hagut moviments del PSOE a última hora”, assenyalava Sans.

En el supòsit d’implantació progressiva d’aquest concert econòmic, si la comissió bilateral acordés realment un calendari l’any vinent per a fer-lo possible, com es calcularia l’aportació a la solidaritat i el pagament dels serveis que l’estat espanyol presta a Catalunya? És un altre dels detalls que caldrà veure si l’acord especifica. Es tractaria d’un acord polític imprescindible entre el govern català i espanyol, que dependria dels partits que governessin en aquell moment. En tot cas, la proposta de finançament singular apuntava que es podria negociar en la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat o en una altra comissió creada específicament.

ERC manté que, si divendres els militants avalen el pre-acord, facilitarà la investidura de Salvador Illa però no entrarà al govern. Podrà mantenir una certa capacitat d’influència sobre el PSC si es converteix també en el seu soci prioritari en la negociació anual del pressupost que hauria de donar estabilitat al govern d’Illa. N’hi haurà prou perquè el dirigent del PSC compleixi tot el que, segons ERC, s’ha compromès a fer? Perquè la paradoxa dels acords assumits pel PSC és que serà del PSC de qui dependrà, en gran part, que s’executin. Els socialistes ahir van guardar silenci tot esperant que la direcció d’Esquerra avalés l’acord i comencés a explicar-lo als seus militants. També va callar el PSOE. El posicionament que facin els socialistes a partir d’ara seran una part, també, de la prova del nou del pacte.

Tanmateix, la dificultat principal perquè Illa sigui investit serà que els militants d’Esquerra votin majoritàriament a favor de l’acord. Segons Sans, l’executiva va donar-hi suport gairebé amb unanimitat. Al costat de Rovira i Pere Aragonès, hi havia membres de la direcció afins a Oriol Junqueras, que, amb la seva presència i participació en les negociacions, complicaven que l’ex-president d’ERC es pogués desvincular del pacte. No obstant això, caldrà veure si defensa activament l’acord o no. Fonts pròximes a Junqueras apuntaven que no havia negociat el pre-acord i en sabria tots els detalls alhora que la resta de militants i que havia expressat la seva confiança en l’equip negociador i en els militants per a prendre la decisió final. ERC ha convocat assemblees territorials per explicar l’acord. Aquests tres dies vinents seran clau abans que, divendres, les bases tinguin l’última paraula.