Per què NSO, fabricant de Pegasus, és al caire de la fallida?

NSO Group, el fabricant de Pegasus, es troba al caire de la bancarrota després dels escàndols polítics associats a l’ús d’aquest programari, que li han impedit de tancar una sola venda aquests darrers mesos.

Caiguda en desgràcia d’un programari polèmic

Es tracta d’un tomb radical –i fins a cert punt inesperat– en la situació financera d’aquesta companyia israeliana, que ha arribat a facturar més de 250 milions de dòlars anuals en vendes del polèmic programari. NSO solament ven aquest spyware a estats, però aquesta estricta política empresarial ha estat incapaç d’evitar que Pegasus es trobi involucrat en tota mena d’escàndols polítics en més d’una dotzena de països.

Les excepcionals capacitats el programari, que permet de burlar els sistemes d’encriptació dels telèfons mòbils i convertir-los en dispositius d’escolta sense que el propietari se n’adoni, han fet de Pegasus una arma indispensable en l’arsenal repressiu d’autocràcies com ara l’Aràbia Saudita o bé els Emirats Àrabs Units. L’ús i abús del programari, tanmateix, ha estat també objecte de molta controvèrsia en països que presumeixen de democràtics.

L’exemple més evident és l’estat espanyol, on Pegasus ha estat implicat en l’espionatge d’una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista català, en un escàndol que ha rebut el nom de CalatanGate. La Moncloa s’ha desentès del cas, tot al·legant que el programari fou contractat per algú aliè al govern i que també fou emprat per a espiar membres de l’executiu, si bé també ha al·legat que en tot cas l’espionatge fou legal i ha blocat la comissió d’investigació que el Parlament Europeu reivindica. Amnistia Internacional, per la seva banda, ha criticat durament l’immobilisme del govern espanyol, a qui acusa de permetre “abusos, irregularitats i descontrol” en l’ús de Pegasus.

Drons i clients de risc: el difícil pla d’NSO per a esquivar la bancarrota

Aquest reguitzell d’escàndols han posat Pegasus l’ull de l’huracà, i l’adquisició del programari –amb un preu que pot superar el milió de dòlars– és com més va més controvertida. Això ha provocat que nombrosos estats es facin enrere a l’hora de contractar els serveis d’NSO, tancant de cop i volta la principal font d’ingressos de la companyia. Els problemes financers d’NSO són tan constrenyedors, de fet, que els directius anticipen problemes per a pagar nòmines i fins i tot contemplen que la companyia pugui entrar en risc de bancarrota en qüestió mesos.

Aquests dificultats econòmiques, segons que avança avui el Financial Times, empenyé l’abrasiu CEO de la companyia, Xalev Hulio, a fer un suggeriment que fins ara havia estat inconcebible: vendre Pegasus a clients “de risc elevat”, és a dir, no vinculats a cap govern estatal. La proposta, segons aquestes mateixes informacions, fou rebuda amb fredor pels accionistes d’NSO, valorada en més de mil milions de dòlars, que la rebutjaren unànimement pels evidents perills reputacionals i legals que podria comportar.

El boicot dels Estats Units, un clau més al taüt d’NSO

Una altra font d’ingressos alternativa que Hulio hauria proposat per a apedaçar les esquerdes financeres d’NSO seria apostar pel negoci dels drones. La companyia, de fet, ja va obrir l’any passat una subsidiària presumptament dedicada a la fabricació d’avions no tripulats. Poc després, l’octubre passat, el Departament de Comerç dels Estats Units va afegir NSO a la seva llista negra per haver venut Pegasus a països que l’haurien emprat en casos de “repressió transnacional.”

Es tracta d’una decisió transcendental per al futur d’NSO perquè obliga qualsevol companyia nord-americana que hi vulgui fer negocis a obtenir una elusiva exempció governamental que li ho permeti. Això ha tallat l’accés d’NSO a proveïdors clau com ara Windows, que fabrica el sistema operatiu amb què els programaris de la companyia operen, o bé Dell, que fabrica l’equipament amb què els seus servidors funcionen.

El boicot de l’administració nord-americana agafà per sorpresa no solament NSO sinó també el govern d’Israel, que durant anys havia emprat el programari com a eina diplomàtica per a estrènyer els vincles amb aliats regionals prospectius com ara els Emirats Àrabs Units. Ara, tanmateix, la indústria de seguretat del país sembla haver bandejat NSO en pro d’altres empreses israelianes que poden proveir serveis similars sense causar tants problemes reputacionals. “Hulio no parar de dir a tothom que la companyia és a prop d’un canvi de rumb“, explica un alt oficial israelià. “No ho està. Que sobrevisqui o no depèn d’allò que es decideixi a Washington, no pas a Herzliya” conclou, en referència al suburbi de Tel-Aviv en què es troba la seu central d’NSO.