Novetats a les llibreries… aquest març

Que dos dels festivals literaris de referència que es fan a Catalunya coincideixin el mateix cap de setmana també és mala sort per als lectors. Això ha passat enguany amb el Kosmopolis, festival de literatura amplificada, que es fa al CCCB, i el Festival MOT, que té doble seu, Olot i Girona, i és organitzat per ambdós ajuntaments. I encara, el mateix cap de setmana, a l’Espluga de Francolí, hi hagué la trobada de novel·la negra catalana El Vi Fa Sang, que va aprofitar l’estada a Barcelona de John Banville (Benjamin Black quan escriu novel·la negra), per convidar-lo a la Conca de Barberà.

També aquest mes s’ha estrenat la versió cinematogràfica d’Incerta glòria de Joan Sales, i Josep M. Espinàs ha fet noranta anys. Per una altra banda, s’ha sabut que la família Guardans, descendents de Francesc Cambó, fundador de la col·lecció Bernat Metge, havia venut la col·lecció de traduccions de clàssics grecs i llatins al grup SOM (abans Cultura 03), editor del segell Ara Llibres i més. I també s’han fet públics els guanyadors dels premis Cavall Verd, que han anat a parar a Miquel Desclot per la traducció del Cançoner de Petrarca (Proa) i a Lluís Solà pel volum de Poesia completa (Edicions de 1984).

Aquest mes de març, doncs, ha estat el pòrtic del Sant Jordi, que amb la Setmana Santa pel mig, el tindrem a sobre abans no ens n’adonem. De novetats, n’hi ha moltes. Us n’oferim un tast, tot esperant l’especial de Sant Jordi que les aplegarà de manera exhaustiva.

Riquesa i varietat en l’obra de no-ficció
Començarem per les obres de no-ficció, perquè aquest mes han arribat a les llibreries propostes atrevides, variades i de gran interès en aquest àmbit. Una novetat que acaba de sortir, que és la gran proposta de la Campana per a Sant Jordi, és El GEN. Una història íntima de Siddhartha Mukherjee. Una proposta científica, doncs, la de l’editora Isabel Martí. Però no serà pas l’única: la Magrana ha publicat en una línia científica similar No sóc el meu ADN, del conegut investigador Manel Esteller. Des de la ciència, Andreu Escrivà, proposa Encara no és tard. Claus per a entendre el canvi climàtic (premi divulgació científica estudi general, Bromera). I, encara, l’assaig Utopia per a realistes, de Rutger Bregman (Empúries), un autor que defensa que una renda global bàsica és possible. És a dir, defensa un món sense desocupació, on la jornada laboral sigui de quinze hores setmanals per a tothom… I avançant en l’àmbit social també trobem Àngels i robots (Viena), de Jordi Pigem, que ens mostra la interioritat humana en la societat hipertecnològica. En una línia més de desigualtats de la riquesa, Jasper Roine proposa Piketty essencial (Angle), que porta de subtítol ‘La síntesi del llibre El capital al segle XXI‘. I estirant el fil encara trobem: Tot està connectat d’Anna Priscila Magrinà (Angle).

En l’àmbit polític hi ha La teranyina, de Roger Vinton (pseudònim), amb pròleg d’Andreu Barnils  i epíleg de Sergi Belbel (Periscopi), volum que estira els fils adequats per descosir les versions oficials i posar al descobert els orígens i els moviments d’alguns dels lobbies empresarials i familiars amb més poder del nostre país. I  Antonio Baños proposa La jove República (Ara Llibres), on es pregunta quin país voldríem si poguéssim començar de nou? I Fèlix Riera, a Just abans del salt endavant (Pòrtic), fa una reflexió entorn de la relació Catalunya-Espanya. Com a volum excepcional, es destaca Xirinacs, el profeta radical no-violent, una biografia de gairebé vuit-centes pàgines amb fotografies i il·lustracions originals de Gemma Molera i Jordi Junyent, publicat per Balasch editor. Amb pàtina històrica, La Revolució Russa i Catalunya, de Josep Puigsech (Eumo), un estudi sobre l’impacte determinant que va tenir per a la història de Catalunya la Revolució d’Octubre de 1917.

Màrius Serra ens proposa una cartografia de la gestió del temps en l’era digital, a partir de la seva experiència com a periodista, escriptor, encreuaire…: D’on trec el temps (Empúries); i Julià Guillamon ha aplegat els seus articles de periodisme literari a El sifon de can Sitra (Comanegra), amb coberta dissenyada per América Sanchez i un índex de l’artista Ignasi Aballí. També trobareu a les llibreries dos volums que volem referir en aquest paràgraf de periodisme i literatura, tot i que s’han publicat abans del març: el volum del crític literari Xavier Lloberas El mirall dels llibres (Diputació de Girona), on ha aplegat bona part de les seves crítiques literàries, estudis publicats recentment i inèdits; i Quatre històries entre Mallorca i el món (Ensiola), de Pere Antoni Pons, que conté quatre texts periodístics dedicats a personatges com el místic pacifista Joan Carrero Saralegui, l’arquitecte Josep Ferragut Pou, la compositora Matilde Escalas i Xamení i Eduard Bonnin Aguiló, que va fundar els ‘Cursillos de Cristiandad’. El guionista i escriptor Francesc Orteu proposa Pensa, que defineix com un manifest inquietant a favor de la ignorància (Catedral). Per tancar aquest bloc vinculat al periodisme, ha aparegut La història del diari AVUI, a càrrec de Maria Favà (Meteora).

I ara encara uns títols més de no-ficció però que no tenen lligam uns amb els altres: Adesiara ha presentat Els evangelis jueus, amb traducció de l’hebreu i l’arameu de Manuel Forcano. Mateu Barba proposa Un palau de Barcelona: Històries del palau Savassona, seu de l’Ateneu Barcelonès (la Magrana). I encara un del Barça: El millor equip de la història, del periodista esportiu Jordi Costa (Ara Llibres). I un de polèmic: Els reptes del papa Francesc, de Teresa Forcades (Viena edicions), on la monja fa una reflexió sobre la situació actual de l’Església Catòlica i les demandes de renovació dels moviments de base.

Ha arribat un volum autobiogràfic dedicat a Lluís Homar, coincidint amb els seus seixanta anys, Ara comença tot, en una edició de Jordi Portals (Ara Llibres). I Maria del Mar Bonet celebra els cinquanta anys dalt els escenaris amb concerts i amb llibre, també en l’àmbit de la literatura del jo: Maria del Mar Bonet, profundament. Memòries i pensament, de Jordi Bianciotto (Ara Llibres). I, encara en música, tres propostes més: El dolor de la bellesa (Empúries), que són reflexions, cançons i històries del cantant i compositor Roger Mas; Lluís Gavaldà publica Lletres, on el líder dels Pets explica el perquè i el com de les cançons del grup;  i el llibre-disc Sacrilegis de Víctor Bocanegra (nom que pren el poeta Víctor Obiols quan fa música), publicat per Godall, que musica disset poemes de poetes clàssics catalans, de Ramon Llull a Lluís Solà. Es presenta a la Fira del Llibre de Montblanc aquest cap de setmana i segurament es trobarà a la majoria de llibreries ja a l’abril.

Poesia i més i més
I amb aquest llibre-disc de versions de poemes de Víctor Bocanegra, encetem la relació de novetats en poesia, que ha estat molt fecunda. D’entrada, aquest mes Labreu Edicions ha desembarcat amb tota la seva artilleria literària, amb tanta força que, fins i tot, els editors s’han animat a fer una conferència de premsa. Deu anys després (onze, de fet) d’iniciar el segell, i amb cent quinze títols al catàleg, havent-se convertit en un segell de referència pel que fa als poetes catalans actuals, els editors ara han presentat el volum de la poesia completa de Francesc Garriga, que és el seu llegat, amb el nom de Cosmonauta. Així també han presentat els llibres de poemes: Tots els cavalls, d’Antònia Vicens; Talismà, de Lluís Calvo; i Pastor d’antenes, de Joan Vigó.

En poesia també han arribat els llibres: El pes de Roger Vilà Padró (Godall) i El bes de la nit, de Montse Assens i Anna Rispau (Bromera); Els gats han vingut a prendre el te (Viena), recull de cinquanta poemes fet per Marcel Riera. I dins l’Obra Completa de Jacint Verdaguer, que edita Verdaguer Edicions, s’ha publicat  Al Cel, a cura de Pere Tió i Puntí, que inclou un estudi preliminar.

Literatura catalana
Aquest final de mes ha arribat l’altra novel·la que publica Labreu per a Sant Jordi, Encén el llum, d’Anna Carreras. I Muriel Villanueva proposa un seguit de relats vinculats pel mateix objecte, Nines (Males Herbes). La dibuixant Paula Bonet ha il·lustrat el Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell en versió de Josep Vicent Miralles (Drassanes). També s’ha publicat el Premi Documenta, que enguany ha guanyat Jordi Amor amb El forat (l’Altra). Un altre premi, el Lector de L’Odissea, que ha estat per a Jesús Lana, La germana gran (La Magrana). I encara un altre, el premi Gregal de novel·la per a Josep Busquets amb La gramola de l’Edèn.

Parlant de premis, aquest març ha arribat el premi Ramon Llull, que va guanyar la mediàtica Pilar Rahola amb Rosa de cendra (Planeta). De seguida s’ha posat al capdavant de les llistes de llibres més venuts, juntament amb una altra novetat recent, la nova novel·la de Xavier Bosch, Nosaltres dos (Columna).

Més autors amb novetats: Miquel Mas Ferrà, Llums de tardor (el Gall); Isidre Grau amb La ciutat dels solitaris (Gregal); Joan Carreras, La dona del cadillac (Proa); Gemma Freixas, Musokunda, la casa de les dones (Meteora); Marta Buchana, amb l’obra teatral Una família normal (Bromera). I l’antologia de contes Risc, a càrrec de Ricard Ruiz Garzón per a l’editorial Rata, amb Borja Bagunyà, Maria Barbal, Mar Bosch, Flàvia Company, Miquel Duran, Víctor Garcia Tur, Eduard Márquez, Sebastià Portell, Adrià Pujol Cruells, Jordi Puntí, Llucia Ramis, Albert Sánchez Piñol, Francesc Serés i Enrique Vila Matas.

Literatura estrangera
L’àmbit de la traducció, aquest febrer, ens porta algunes perles, com ara La sang de les promeses, la tetralogia de teatre èpic de l’escriptor libanès establert al Quebec Wajdi Mouawad (l’autor d’Ànima), escrita i dirigida per ell, que inclou les obres Litoral, Incendis, Boscos i Cels, i que li va obrir les portes al renom internacional. I els primers dies de març arribava a les llibreries El parc, una altra novel·la de Serguei Dovlàtov publicada per Labreu i traduïda per Miquel Cabal Guarro.

El festival Kosmopolis ha portat autors internacionals a Barcelona, amb novetat a les llibreries. És el cas de Jean Echenoz, Enviada especial (Raig verd), Pierre Lemaitre, Recursos inhumans (Bromera) i Jo Nesbo, La set (Proa), a més d’Ian McEwan i John Banville. Hakan Günday amb Daha! (Periscopi); L’home de mar,  de Catherine Poulain (Edicions de 1984) i La vegetariana de Han Kang (Rata), també han passat per Barcelona. I a l’abril hi haurà més autors, com ara Donna Leon, que publica una nova aventura del comissari Brunetti, Restes mortals (Edicions 62) i també Siri Hustvedt. Al maig, Denise Desaulets, de la qual Toni Clapés ha traduït Una felicitat imposada (Labreu), que arribarà a començament de mes a les llibreries.

Lutz Seiler, amb Kruzo (Club Editor) és una de les bones novel·les que han quedat sepultades per l’allau de novetats d’aquest mes i que caldrà recuperar. Traduïda de l’alemany per Joan Ferrarons, ha estat comparada amb La muntanya màgica, però sobre l’Alemanya contemporània, arran de la caiguda del mur de Berlín.

Destaquem quatre autores: Llibres Anagrama publica en català la nova novel·la de Yasmina Reza, Babilònia, traduïda per Oriol Sánchez Vaqué. L’autora és coneguda pel públic català per l’obra Art, que encara es pot veure al teatre Goya fins al 17 d’abril. L’Altra Editorial, que té un catàleg farcit d’escriptores, ens proposa l’última novel·la de la nord-irlandesa Maggie O’Farrell, Aquest deu ser el lloc, en traducció de Marc Rubió. Jenn Díaz, que recupera i tradueix ella mateixa al català, i també reescriu, la seva primera novel·la, Belfondo, que ara publica Amsterdam. La quarta és una nova novel·la de joventut de Natalia Ginzburg, Ha anat així, traduïda per Alba Dedeu i publicada per Edicions de la Ela Geminada.

Altres títols de literatura estrangera, ben variats: Leïla Slimani, Una dolça cançó (premi Goncourt, Bromera); Dario Fo, De sang gitana (Bromera); Petroni, Satíricon, en una traducció de Sebastià Giralt (Adesiara); El canelobre enterrat de Stefan Zweig, amb dues llegendes breus més: Raquel disputa amb Déu i La llegenda del tercer colom, totes tres traduïdes per Carme Gala (Edicions de la Ela Geminada). També han arribat: Yanick Lahens, Bany de lluna (Quaderns Crema), en una traducció de Núria Petit; Andrea Camilleri, Deixa’m anar (Edicions 62); J. M. Coetzee, Els anys de l’escola de Jesús (Edicions 62); Donald Ray Pollock, El banquet celestial (Empúries); Larry Tremblay, El camp de tarongers (Gregal); Jiří Weil, Viure amb una estrella, traducció del txec de Jaume Creus; i Giuseppe Catozzella, autor de Córrer sense por, ara presenta una nova novel·la, també compromesa, El gran futur (Sembra Llibres).