Maneres noves d’habitar el territori i defensar-lo

El geògraf Joan Nogué escriu a la revista gallega Crítica Urbana sobre la nova consciència a l’hora d’habitar els llocs, especialment els espais rurals:

“Havíem oblidat que la vida és, en essència i al mateix temps, espacial i emocional. Interactuem emocionalment i de manera continuada amb els llocs, els quals imbuïm de significats que ens retornen a través de les emocions que ens desperten. La memòria individual i col·lectiva, així com la imaginació, més que temporals, són espacials. […] Experimentem emocions específiques en diferents contexts geogràfics i vivim emocionalment els paisatges perquè no són només materialitats tangibles, sinó també construccions socials i culturals impregnades d’un dens contingut intangible, sovint només accessible a través de l’univers de les emocions.”

Un canvi de paradigma sobretot al món rural

Continua Nogué: “No és casualitat que apareguin a tot arreu tantes iniciatives, projectes i estratègies que vinculen lloc i creació. A parer meu, la raó de fons que ho explica és l’emergència d’un nou paradigma i la fi d’una manera determinada d’entendre el nostre entorn, de gestionar-lo i de relacionar-nos-hi. La modernitat ens va fer pensar que l’espai geogràfic era només un espai geomètric, gairebé topològic, i que els llocs eren simples localitzacions identificables fàcilment als nostres mapes a partir d’un sistema de coordenades que ens marcava la seva latitud i longitud. I ara ens adonem que això no és exactament així, sinó que l’espai geogràfic és, fonamentalment, un espai existencial, conformat per llocs la materialitat tangible dels quals es troba tenyida, banyada d’elements immaterials i intangibles, que converteixen cada lloc en una cosa única i intransferible.”

Segons Joan Nogué, aquest nou paradigma es produeix sobretot en el món rural. “És precisament al món rural on es troben algunes de les iniciatives més innovadores i creatives en àmbits tan diversos com els de la generació d’energies renovables autogestionades, la lluita contra el canvi climàtic, l’agroecologia, les noves formes de participació ciutadana i de govern del territori, les reinterpretacions del que s’entén habitualment per desenvolupament local, l’emergència de xarxes alternatives de producció i de consum, la creativitat artística en el sentit més ampli de la paraula i un llarg etcètera d’activitats, projectes i iniciatives mixtes, híbrides, polièdriques i, per això mateix, difícils d’encasellar. Tot i això, totes comparteixen un tret comú: han triat conscientment l’entorn rural per dur-les a terme. Dit altrament: els llocs triats no són un simple escenari, sinó un actor de primera línia.”

La batalla urbanística en territori periurbà

Joan Nogué, que és catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona, director de la Càtedra del Bosc, ex-director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, ja va desenvolupar aquesta tesi al llibre L’altre món rural (Tigre de Paper), amb la també geògrafa Rosa Cererols, en què vinculava, donava a conèixer i donava veu a alguns agents protagonistes d’aquesta transformació.

Però pensant en les reflexions de Nogué sobre la manera d’habitar el lloc i sobre com se’n pren consciència, especialment al món rural, ens fixem que aquest canvi de paradigma que anuncia també es dóna en uns altres territoris més híbrids, pròxims a la ciutat i, per aquesta raó, extremadament exposats encara a la pressió urbanística, massa sovint acomboiada per polítiques municipals que l’afavoreixen i que no tenen res a veure amb la mirada avantguardista del geògraf. Parlem dels territoris periurbans, aquells que es troben al voltant de Barcelona.

Sobre això, la comarca del Maresme n’és un exemple molt singular, perquè tot i patir de la urbanització acarnissada muntanya amunt, fins a la carena de la serralada Litoral (sortosament, protegida parcialment pels parcs i parcs naturals, de la serralada Marina fins al Montnegre-Corredor), i tot i començar a viure la gentrificació dels seus pobles, és una comarca que manté una activitat agrària prou destacada. És una activitat de mosaic agro-forestal, que conté vinya, horta, flor ornamental i bosc. Una activitat agrària que rep els embats del cost del metre quadrat del terreny, tot i estar qualificat de sòl agrari, entre més desafiaments.

La presa de consciència de la importància d’habitar el lloc, dels seus aspectes intangibles, culturals, la necessitat d’evitar d’empobrir més la pagesia, de mantenir-la com a garant d’una alimentació sana, d’un viure sostenible i d’una manera de combatre el canvi climàtic, ha fet que la comarca socialment vagi prenent una posició combativa per preservar el sòl de la urbanització. Dels moviments locals pagesos i ecologistes de cada municipi a la incipient presa de consciència en sentit comarcal, amb plataformes com ara Preservem el Maresme i amb dirigents comarcals com ara el pagès Pep Riera i plataformes com l’ANC.

Dos exemples de combat sobre els quals haurem de tornar per desenvolupar-los amb profunditat són els moviments ciutadans que han sorgit, per una banda, a Alella i el Masnou (Baix Maresme), contra la urbanització de la Miralda, un espai de gairebé dotze hectàrees avui de matolls, no urbanitzat, a l’entrada del poble d’Alella, que es vol urbanitzar, amb l’excusa de fer-hi un nombre reduït de pisos de protecció oficial, construir-hi habitatges de luxe, tres grans superfícies comercials, un polígon d’empreses i en un primer projecte fins i tot un hotel de divuit metres d’alçària. I l’altre exemple, la batalla per evitar el començament de la destrucció de l’espai agrari del pla de Balasc, entre Pineda i Santa Susanna (Alt Maresme), de noranta hectàrees, que és el rebost per a la producció d’aliments frescs i de proximitat al territori, com també un connector territorial i paisatgístic entre la costa i els contraforts del Montnegre.

Arribarà la nova consciència del lloc, el nou paradigma del qual parla Joan Nogué, a ser massa crítica per a pressionar i amarar el coneixement, punt de vista i les polítiques públiques municipals i nacionals, per a salvar aquests i territoris agraris i no urbanitzats i uns altres, que caldran en un futur tan pròxim que ja notem avui?