14.01.2017 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Ens està costant molt d’entreveure alguna llum al túnel de excarceració dels presos bascos. No tenim prou força com per doblegar la inflexible i sòlida voluntat dels governs d’Espanya i França. Tots dos es troben còmodes en la situació en què es troben, i consideren part del seu paisatge quantes mobilitzacions i iniciatives es duen a terme en favor dels drets dels presos. És igual, com vam poder comprovar una vegada més als carrers de Bilbo ahir dissabte, que siguin multitudinàries o no.
Durant aquests últims anys, assistim a alguns moviments per part del Col·lectiu en Favor de Presos Bascos. La llei penitenciària determina quins requisits s’han de complir perquè es modifiqui el grau que li correspon a cada pres. En realitat, és només mitjançant aquest canvi de grau com poden aconseguir progressivament els presos algunes millores: per exemple, que compleixin la seva condemna en presons d’Euskal Herria, que obtinguin permisos curts, permisos més llargs, que vagin a la presó únicament a pernoctar … i, finalment, que surtin de la presó tot i que no hagin complert tota la condemna.
Aquesta llei penitenciària correspon a l’època en què PSOE era al poder a Madrid, i va ser recolzada des d’un principi per EAJ, el Govern Basc i PSE-EE. Fa uns quants anys que van optar per aquest camí els presos que al seu dia van conformar el grup de Nanclares i que avui componen el grup de Zaballa; el col·lectiu de presos polítics, però, va renunciar a aquest camí.
Ara, s’han establert dues limitacions noves (penediment i col·laboració), i el col·lectiu ha manifestat mitjançant un comunicat que està disposat a complir amb la llei vigent, sempre que recapti “un ampli suport de la societat”.
Però per si no n’hi ha prou amb els obstacles de fora, de portes endins també han sorgit veus que diuen que aquest comunicat no és prou sincer ni autocrític, tot i que no especifiquen amb quina barem es mesura això. Utilització política de la semàntica, en diríem. El que abans s’exigia era ‘reconèixer el dany ocasionat’, una cosa que s’ha convertit / l’han convertit ara en ‘reconèixer el dany inútil ocasionat’, com si adjuntar aquest adjectiu fos una cosa gratuït.
¿Serem més exigents amb els membres d’ETA que el que va ser el govern de Londres amb els presos de l’IRA?
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
El debat sobre el pressupost ha fet un gir una mica inesperat. Aquesta setmana la CUP va celebrar un acte per expressar la seva posició al respecte. Va ser un acte al qual li van voler donar un relleu clar com ara la participació dels que són avui els seus principals líders.
El to de l’acte, sobretot, però també unes quantes coses que es van dir allà han obert una perspectiva nova sobre l’aprovació dels comptes de la Generalitat, pas reivindicat pel president Puigdemont com a imprescindible per encarar el referèndum.
Bàsicament el que es va dir és que el debat sobre el pressupost i per tant les exigències de la CUP sobre el mateix no es poden deslligar d’un escenari en què aquesta aprovació va acompanyada de la celebració del referèndum d’independència i de l’inici del procés constituent de la república catalana. Es va entendre que tant com pesen les xifres o els canvis de xifra entre departaments anava a pesar també tot l’escenari polític que l’aprovació del pressupost obre. Evidentment al final seran les assemblees de la CUP què decidiran què fer i què votar però sembla que s’obre una finestra d’oportunitat que segurament no es deixarà perdre així com així.
La situació és molt diferent de la que teníem fa mesos quan la CUP ni tan sols va acceptar discutir els pressupostos i he de dir, Martxelo, que un dels factors que crec que ha contribuït a fer possible aquest canvi és l’ascendent de l’esquerra abertzale basca. En públic, i en privat pel que sé, l’esquerra independentista basca ha estat molt insistent a remarcar la gran oportunitat que significa el referèndum i la possibilitat històrica que dreta i esquerra catalana avancen pel mateix carril cap a la ruptura democràtica. Hi ha molts altres factors que han influït en aquest canvi que comencem a veure, evidentment. Però estic segur que als lectors de Berria els interessarà aquest matís concret.
