Noves col·leccions que eixamplen la base editorial

A vegades passen aquestes coincidències. S’esdevenen notícies que fan de bon relacionar o se sumen anuncis prometedors. En aquest cas, en pocs dies, tres editorials diferents presenten col·leccions noves.

El primer d’anunciar-se ha estat Duna, l’aliança d’empreses entre Raig Verd i Mai Més Llibres, que pren el nom del primer llibre publicat, el clàssic de Frank Herbert, adaptat l’any passat al cinema per Denis Villeneuve i que ja havia passat a les pantalles amb David Lynch. L’objectiu de Duna és publicar fantasia, terror i ciència-ficció. Especialment, aquelles obres mestres que han conformat el cànon de la literatura de gènere i les que han marcat les línies de trencament de les convencions. Tots dos segells assenyalen que opten per una literatura obertament feminista, ecologista i amb un compromís clar amb la justícia i la igualtat.

Ha estat una confluència natural, perquè Raig Verd, capitanejada per Laura Huerga i que enguany fa deu anys, compta amb un catàleg més generalista en què conviuen l’assaig i la narrativa; ja havia publicat títols de ciència-ficció i fantasia, com l’obra d’Ursula K. Le Guin. I Mai Més Llibres, amb Judit Terradellas i Sergio Pérez, va néixer fa tres anys amb la intenció de publicar literatura de ciència-ficció, narrativa i terror amb un enfocament feminista, integrador, compromès políticament, ecologista i queer.

El nou segell començarà a caminar amb la publicació de la trilogia de La Fundació, d’Isaac Asimov, un dels noms més coneguts de la ciència-ficció. Continuarà amb un nou volum de Hervert, El messies de Dune. I l’any vinent és previst que arribin a les llibreries La nit de l’esvàstica, de Katharine Burdekin, que va anticipar la Segona Guerra Mundial; Cita amb Rama i La fi de la infància, d’Arthur C. Clarke, un dels escriptors més prolífics i més lloats; i The blazing world (Un món resplendent) de Margaret Cavendish –precursora de la ciència-ficció com la coneixem–, l’única utopia escrita per una dona al segle XVII.

Literatura radical i assaig literari, també entre les noves propostes

La setmana ha continuat amb la presentació de l’Agulla Daurada. És un nou segell sorgit de Tigre de Paper, que es dedicarà a publicar narrativa radical en català. Tigre de Paper se centrarà en l’assaig i l’Agulla Daurada vol ser el referent en la ficció contemporània que convida a reflexionar sobre els grans conflictes de la societat de la cooperativa. El nou projecte és, de fet, de KULT –que aixopluga també Bellaterra Edicions, la revista Catarsi Magazín i l’organització de la fira Literal– i és dirigit per Anna Roca. Homenatjant Montserrat Roig, i oberts a publicar llibres d’autors catalans, es presentarà en societat amb quatre traduccions, combinant clàssics i autors referents i amb una tria de traductors ben acurada.

Ara que s’escau el centenari del naixement del cineasta i literat Pier Paolo Pasolini, publicaran per primera vegada en català Una vida violenta, traduït per Pau Vidal i amb un pròleg de Layla Martínez. Anirà seguit de l’antillana Marysé Conté, autora que ja havia publicat Tigre de Paper. Se’n tradueix La travessa del manglar, a càrrec d’Oriol Valls i Fornells. A final d’any arribaran els relats del grec Dimitris Hatzís La fi de la nostra petita ciutat, anostrats per Montserrat Gallart; i un clàssic: La mare, de Maksim Gorki, traduït per Miquel Cabal.

Per acabar, Periscopi i l’Escola Bloom s’afegeixen al ball de novetats amb una nova col·lecció d’assaig literari en català batejada amb el nom de Dedalus, en homenatge al protagonista de Retrat de l’artista adolescent, de James Joyce, i company de Leopold Bloom a l’Ulisses. L’objectiu és publicar quatre títols l’any que abordaran la qüestió literària en tots els formats i possibilitats, amb temes que, o bé hi tinguin relació estricta i directa o bé, per contra, que l’agafin com a punt de partida per a tractar de temes més amplis de manera interdisciplinària, tal com es proposa l’Escola Bloom. Els llibres abordaran els debats sorgits de les aules d’aquest centre de referència en els estudis literaris i s’uniran a una de les petites (o mitjanes) editorials que, comandada per Aniol Rafel, marca la renovació editorial al nostre país.

Els primers volums que en podrem trobar són Calla i paga, d’Inés García López, i Plagia millor!, de Manel Ollé. Abans d’acabar el 2022 es completaran amb títols d’Iris Llop i Sebastià Jovanni.

Totes tres propostes, fetes i pensades en català, tenen la determinació d’ocupar espais lliures i oferir al lector temes, títols i autors que fins ara no tenia. O no tenia prou. Així s’eixampla la base. Per molts anys.

L’imprescindible

Després de deu anys de trajectòria portant la literatura per tot el País Valencià, aquest cap de setmana la Plaça del Llibre arribarà a Elx per primera vegada. La plaça de Baix de la ciutat serà el lloc on, entre el 3 i el 5 de juny, els il·licitans podran trobar una oferta de 1.200 títols de 150 editorials de tot l’àmbit lingüístic, gràcies a la participació de dues llibreries de la ciutat: Ali i Truc i la Llibreria Sèneca.

El nom propi

La presidenta del PEN Català, Àngels Gregori (Oliva, Safor, 1985), ha anunciat avui que no es presentaria a la reelecció a l’assemblea de l’entitat, que es farà el dia 21 d’aquest mes. Gregori, presidenta de la fundació Francisco Brines i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha dirigit el PEN Català aquests darrers quatre anys, amb un mandat marcat per la crisi de l’entitat arran de la denúncia per irregularitats contra la presidenta anterior, Carme Arenas. Gregori ha aconseguit d’augmentar l’activitat i el nombre de socis. En aquest any de celebració del centenari, el PEN Català ha rebut un Premi Nacional de Cultura.

L’efemèride

El 7 de juny de 1957 va néixer a Meliana, a l’Horta Nord, l’escriptor, periodista i sociòleg Toni Mollà. Mestre, professor universitari i membre de l’equip de RTVV, fins al seu tancament, ha escrit diversos volums de dietaris –El tercer toc, editat per Vincle, n’és el darrer– i assaigs sobre figures que coneix bé, com ara Joan Fuster.

Caldrà estar-ne al cas

Aquest primer de juny ha arribat a les principals plataformes el disc Marcel Pich canta Guillem d’Efak, enregistrat en directe a l’Alguer, on el músic i poeta Marcel Pich homenatja el cantant Guillem d’Efak, mort l’any 1995. El disc, amb la col·laboració del Festival Barnasants i la Plataforma per la Llengua, ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge i es presentarà el 19 de juny al Claustre de Manacor.