Noves aportacions als efectes saludables del consum moderat de vi

Fa poques setmanes, el celler Torres va enviar els vídeos de les ponències del fòrum Wine & Culinary 2016, dedicat a ‘El vi i les cuines del món’. En la informació que vam oferir del congrés, ja es destacaven dues ponències, una de les quals era la del doctor Francisco Tinahones, dedicada a mostrar noves aportacions científiques que demostren els beneficis del consum moderat de vi. La seva ponència va ser brillant, atractiva, sorprenent. Val la pena escoltar els vint-i-cinc minuts de xerrada del doctor Francisco Tinahonesde la Universitat de Màlaga (vídeo íntegre de la ponència), on exposa les recerques del seu equip, el qual col·labora amb els doctors Ramon Estruch de l’Hospital Clínic i la doctora Cristina Andrés-Lacueva de la UB.

El doctor Tinahones va començar recordant que el doctor Ramon Estruch ha demostrat que consumir vi de forma moderada redueix la pressió arterial, augmenta el colesterol bo, disminueix el colesterol dolent, disminueix la capacitat trombòtica de la sang (vol dir que disminueix el risc d’ictus i problemes vasculars al cervell). També altres estudis han capgirat la idea que el vi podia perjudicar els malalts de diabetis. Contràriament, la majoria d’estudis que valoren la diabetis en relació amb la ingesta de quantitats moderades de vi, ofereixen dades on disminueixen els casos de diabetis, i es creu que el vi ajuda a prevenir l’aparició de la diabetis. Fins i tot hi ha un estudi d’un equip d’investigadors italians que mostra que la ingesta d’aigua en un àpat puja més la glucosa que la ingesta moderada de vi.

Incidint sempre en la idea que s’ha de fer un consum moderat del vi, el doctor Tinahones es va preguntar: Per què podem afirmar científicament que el vi té un efecte positiu per a la salut? I va explicar que l’efecte dels polifenols és fonamental en aquest efecte positiu del vi cap a la salut, pel poder antioxidant que tenen. Perquè vivim una època oxidant.

«L’oxidant segle XXI»

Segons el doctor Tinahones, el segle XXI és un segle oxidat: ‘Cada vegada ens movem menys, tot i que l’exercici moderat ajuda a reduir l’oxidació i el sedentarisme no. Cada vegada mengem més i l’increment de pes incrementa també l’oxidació. La ingesta excessiva de grasses també provoca un increment de l’oxidació. I l’estrès també provoca un increment de l’estat oxidatiu del nostre organisme. Certament, el nostre organisme té defenses antioxidants per evitar que es produeixi un increment de radicals lliures. Però a més dels antioxidants que conté el nostre organisme, hi ha aliments que poden fer incrementar aquests antioxidants. Un dels components que més ajuden a incrementar els antioxidants són els polifenols. Són els elements que donen color a fruites i vegetals. El vi negre és molt ric en polifenols.’

Continua: ‘Però jo treballo en una línia de recerca que radica sobre l’efecte que pot tenir el vi també en la microbiota del nostre intestí. La microbiota són tots els bacteris que tenim dins de l’intestí i que contribueixen a una gran quantitat d’efectes positius per la salut dels humans: desenvolupen el sistema immunològic, contribueixen a digerir determinants aliments… Els bacteris que contenen els nostres intestins pesen un quilo i mig! Naixem sense bacteris als intestins, però des del primer moment del part, les anem incorporant. Contribueixen a millorar la nostra salut.’

I dit això, el doctor Tinahones va començar a centrar la base de les seves recerques, fetes amb ratolins.

Va parlar d’un experiment que va ser important, fins i tot revolucionari: es va agafar un ratolí genèticament obès i es va col·locar la seva microbiota a l’intestí d’un ratolí genèticament net de bacteris. Aquest segon ratolí va incrementar de pes i va agafar diabetis. Per altra banda, també es van posar els bacteris de l’intestí d’un ratolí prim en un altre ratolí net de bacteris, i aquest no es va engreixar. L’experiment demostrava que transferint els bacteris intestinals es podien transferir malalties. I va permetre començar a pensar que aquests bacteris dels intestins juguen un paper rellevant.

El mateix experiment es va aplicar als humans, a través d’uns bessons univitel·lins, un de prim i l’altre obès. La microbiota de l’obès es va injectar en un ratolí lliure de gèrmens i el ratolí es va engreixar i va agafar diabetis. I també es va col·locar la microbiota del germà prim en un ratolí sense bacteris i aquest no es va pas engreixar.

Després el doctor Tinahones va comentar que se sap que la microbiota combinada amb certs aliments reforça la impermeabilitat intestinal i això és bo, perquè aïlla de les toxines. És important tenir un determinat tipus de bacteris, per afavorir aquesta impermeabilitat dels intestins.

Dit això, el doctor es va centrar en els efectes del vi en la microbiota, que és ric en polifenols. El seu experiment va consistir en fer beure a uns voluntaris durant un temps unes begudes concretes. Primer, ingerien 272 mm de vi negre al dia. En una segona etapa, la mateixa quantitat però de vi sense alcohol. I en una tercera etapa, mateixa quantitat d’alcohol però en forma de ginebra. El resultat fou que tant en la ingesta de vi com de vi sense alcohol, hi havia un efecte d’increment del bifidobactèries. La incrementava d’una forma cridanera. I disminuïa l’LPS que entrava en sang. La ingesta moderada de vi incrementa les bifidobactèries.