Nova Zelanda es prepara per a retirar les armes prohibides després de l’atemptat

  • La reforma provoca que totes les armes semiautomàtiques i els fusells d'assalt siguin prohibits

VilaWeb
Europa Press
21.03.2019 - 15:05

Un sol home amb dos fusells semiautomàtics va entrar en dues mesquites i va matar cinquanta persones. Un atemptat en un país en el qual hi ha menys de cinc milions d’habitants però prop d’un milió i mig d’armes de foc.

La primera ministra, Jacinda Ardern, anunciava sis dies més tard una reforma de la llei per restringir el tipus d’armes utilitzades en l’atac. La reacció va ser aplaudida per molts, però no està clar com serà rebuda en la comunitat rural, on viuen la majoria de propietaris d’armes.

La majoria de grangers i agricultors tenen armes i les utilitzen, per exemple, per a fer front a les plagues de conills o sarigues. A més, també és habitual la caça de cérvols, porcs o cabres, tant per menjar com de manera recreativa. No obstant això, la nova llei permet algunes excepcions relacionades amb el control de plagues.

 Ampli suport a la reforma

El principal grup de pressió d’agricultors, la Federació de Grangers Rurals, ha sortit ràpidament a defensar la nova llei, com també ho ha fet el principal partit de l’oposició, el Partit Nacional.

La reforma provoca que totes les armes semiautomàtiques i els fusells d’assalt siguin prohibits, així com els components que es puguin fer servir per transformar-les amb carregadors d’alta capacitat.

La nova llei exclou dos tipus d’armes de foc que són àmpliament utilitzades per a la caça, control de plagues o disparar ànecs: les escopetes amb carregadors amb no més de deu bales i els trabucs amb menys de cinc cartutxos de capacitat.

L’últim canvi en la legislació d’armes de Nova Zelanda va ser el 1992 i també va ser la reacció a un tiroteig, en aquest cas a Aramoana, quan un home va matar a 13 persones. Es va implantar una llicència especial per a les armes semiautomàtiques que incloïa major control.

Els defensors d’aquest sistema assenyalen que l’alta taxa de propietat i les baixes taxes de violència són una evidència que funciona i lamenten que les restriccions siguin majors que als Estats Units.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor