La demanda contra Llarena a Bèlgica entra en la fase decisiva

El tribunal civil belga de primera instància que porta la demanda civil de Carles Puigdemont i els consellers a l’exili a Bèlgica contra el jutge Pablo Llarena, es pronunciarà com a tard el 24 d’abril sobre la seva competència per entrar al fons del cas o, si no ho té clar, preguntarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així ho ha anunciat la sala que ha escoltat a les parts durant les gairebé cinc hores que ha durat la vista oral. Per tant, en els pròxims mesos aquest tribunal aclarirà si pot jutjar a Llarena o traslladarà una pregunta prejudicial a l’alt tribunal de la UE perquè delimiti les competències. Aquesta darrera opció és la que ha demanat l’equip jurídic de Puigdemont.

Si el tribunal belga es declara competent, llavors convocaria una altra vista per analitzar el fons del cas. Per contra, si creu que no pot jutjar un magistrat d’un altre estat de la UE desestimarà directament la demanda. Puigdemont i els eonsellers podrien llavors recorre al Tribunal de Cassació de Bèlgica en última instància. Si el tribunal opta per elevar una qüestió prejudicial a Luxemburg, hauria d’esperar la resolució del TJUE sobre la seva competència per decidir si entra al fons del cas o no.

L’advocat de Pablo Llarena, Hakim Boularbah, avui ha defensat a la vista que el seu client té ‘immunitat de jurisdicció d’estat’ davant els tribunals belgues. El representant del magistrat del Tribunal Suprem espanyol ha assegurat que l’única intenció de l’acusació és ‘recusar’ Llarena, intentar de ‘desestabilitzar-lo’ i ‘exportar el conflicte’. L’equip jurídic del president i els consellers ha reclamat una pregunta pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE per determinar si Bèlgica té competència per a jutjar el cas.

‘La immunitat de jurisdicció d’estat no es pot aplicar a l’espai comú de justícia europeu’, ha dit Christophe Marchand, l’advocat de Puigdemont, rebutjant la petició de protecció al·legada per la defensa de Llarena.

Boularbah ha refusat la necessitat de presentar una pregunta pre-judicial a Luxemburg com demana Puigdemont perquè considera que la immunitat dels estats és ‘un principi internacional’ i no relatiu al dret europeu. A més, ha assegurat que el jutjat civil que porta el cas ‘no té l’obligació’ de presentar una pre-judicial perquè no és la darrera instància judicial. Una vegada les parts han presentat oralment sengles al·legacions, el tribunal ha fet un recés i continuarà la vista a partir de les dues.

Carles Puigdemont i quatre dels seus consellers volen que el jutge que els ha investigats per rebel·lió sigui condemnat a Bèlgica a indemnitzar-los amb un euro simbòlic per falta d’imparcialitat. És molt poc probable que el tribunal belga prengui ara una decisió d’acord amb les peticions de totes dues parts i es preveu que encara tardi dos mesos.

El procediment contra Llarena a Bèlgica és lent, però pot acabar convertint el magistrat d’acusador en acusat. Si finalment fos condemnat, el cop contra la reputació de l’estat espanyol seria enorme, i les defenses de tots els damnificats, de les víctimes de la repressió judicial culminada al Tribunal Suprem, tindrien un argument immillorable per a guanyar la causa al Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg.