Nova teràpia psicològica eficaç en dones amb fibromiàlgia i depressió

Un estudi multicèntric, amb participació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de les Amèriques (UDLA) de l’Equador, ha demostrat que la teràpia de constructes personals és igual d’eficaç que la cognitivo-conductual a l’hora de reduir els símptomes depressius i de millorar la qualitat de vida de les pacients amb fibromiàlgia. Les dues teràpies van reduir els símptomes de depressió en el 60% de les participants, aproximadament. La fibromiàlgia és una malaltia reumatològica que es caracteritza per un dolor crònic i que moltes vegades presenta símptomes de depressió i afecta, sobretot, dones.

“La fibromiàlgia no té una causa concreta coneguda i tampoc té cura, però una millora psicològica repercuteix en la salut física”, diu Mari Aguilera, coautora principal de l’estudi, que afegeix que això és important sobretot en una malaltia que encara és qüestionada per alguns metges i a la qual moltes vegades es dóna menys importància pel fet que afecta majoritàriament dones. D’aquesta manera, destaca que els resultats de l’estudi impliquen la possibilitat d’oferir més recursos als pacients: “Obrir el ventall de teràpies eficaces i guanyar en flexibilitat per adaptar-se a les particularitats i necessitats de cada pacient.”

La teràpia estàndard de tipus cognitivo-conductual està més interessada en la manera de modificar la conducta que no en el perquè d’aquesta conducta, mentre que la teràpia de constructes personals es fixa en el contrari: “En com construeixes el teu món i a què dones significat”. “Però no es tracta tant d’enfrontar-les com de comprovar que les dues poden ser útils des d’una posició diferent”, afegeix.

Estudi fet amb 106 voluntàries

Coordinat pel catedràtic de la Facultat de Psicologia i l’Institut de Neurociències de la UB Guillem Feixas, el treball va incloure 106 dones amb fibromiàlgia i depressió que eren ateses en deu llocs diferents: dos centres de salut mental i vuit centres d’atenció primària. L’associació entre fibromiàlgia i depressió és freqüent en aquestes pacients i sembla que va en tots dos sentits: l’una augmenta el risc i empitjora les característiques de l’altra.

Les voluntàries van seguir una teràpia psicològica setmanal durant prop de quatre mesos. La meitat va rebre una teràpia estàndard de tipus cognitivo-conductual, que ja s’ha mostrat moderadament eficaç en aquestes pacients. L’altra meitat va seguir un tractament basat en la teràpia de constructes personals, un enfocament diferent i que se centra en la identitat de les persones: “Com es veuen a si mateixes, com veuen el que els passa i com veuen els altres”, explica Joan Carles Medina, també autor del treball, professor de la UOC i investigador de la UB.

Així, els investigadors remarquen que disposar de més recursos provats permet d’adequar-se a les preferències de les pacients. “Ens serveix per a personalitzar i adaptar més bé els tractaments. Tenim més eines per a escoltar, aprendre i proposar estratègies”, conclou Medina.

L’estudi ha estat publicat en accés obert a la revista International Journal of Clinical and Health Psychology i les universitats participants n’han difós els resultats amb motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica, el 12 de maig, aquest dijous.