24.03.2025 - 08:22
|
Actualització: 25.03.2025 - 22:40
Amb l’objectiu de “canalitzar la indignació col·lectiva” pel retrocés del català, s’ha constituït la plataforma civil Sant Jordi per la Llengua, segons que ha pogut saber l’ACN. La plataforma convoca una manifestació el dimecres 23 d’abril a les 19.00 a la plaça de la Universitat de Barcelona. L’objectiu, segons els portaveus, és “denunciar l’emergència lingüística” i donar “contingut polític” a una Diada “folkloritzada”. També impugnen el “model de país” vigent, que creuen que ha contribuït a la minorització. Una trentena d’entitats s’han adherit al manifest, entre les quals Plataforma per la Llengua, Òmnium, l’ANC i el Sindicat de Llogateres.
Aquest Sant Jordi no només llegirem històries, les escriurem!
https://t.co/hekzbkGJNY pic.twitter.com/hOX2OVjEu2
— Sant Jordi per la Llengua (@StJordixLlengua) March 24, 2025
Els impulsors de la plataforma provenen de l’esquerra independentista, segons fonts coneixedores de la plataforma, tot i que han volgut encabir-hi entitats en defensa de la llengua i també moviments socials. Apunten que el model econòmic i fenòmens com la saturació turística contribueixen a la minorització del català i lamenten la manca de “polítiques valentes” de les institucions. Per això, volen recuperar les manifestacions històriques per la llengua en la diada de Sant Jordi.
En declaracions a l’ACN, els portaveus de Sant Jordi per la Llengua, Núria Alcaraz i Adrià Font, diuen que volen omplir de contingut reivindicatiu la diada de Sant Jordi, especialment tenint en compte que hi ha un malestar i una preocupació social pel català, que consideren que ha de tenir molta més presència als carrers.
D’una banda, Adrià Font explica que en aquesta mobilització hi volen traslladar la “tristesa i ràbia” de les xarxes socials i les converses als carrers: “Pretén canalitzar la indignació col·lectiva pel retrocés de l’ús de la llengua i pels atacs que rep tant al Principat com al País Valencià, Catalunya Nord i les Illes.”
D’una altra banda, Núria Alcaraz diu que proposen de connectar la llengua amb les reivindicacions d’un model de ciutat menys desigual. Considera que el “model turístic i especulatiu” té un vincle directe amb la llengua. “Tenim el dret de viure plenament en català i també que la gent nouvinguda el pugui aprendre”, afegeix. Alhora reclama a les administracions que hi posin tots els recursos necessaris.
Manifest signat per una trentena d’entitats
Entre la trentena d’entitats que han signat el manifest hi ha Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l’ANC, el Sindicat de Llogateres, CIEMEN, el Centre Irídia, la Crida LGTBI, Intersindical, CGT Ensenyament, USTEC, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i la Comunitat Palestina. Els organitzadors recorden que la llista d’adhesions és oberta.
El document diu: “El model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia. […] La Barcelona de postal feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol.”
I afegeix: “La creixent minorització de la llengua fa que aquesta perdi el seu rol de cohesió social, enfront de l’avenç del castellà i l’anglès, condemnant Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s’estén arreu del Principat i dels Països Catalans.”
Amb vista de la manca de polítiques fermes de les administracions, els signants reclamen “mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos a cobrir tota la demana informàtica”.
Sobre la presència de partits polítics tant al manifest com a la manifestació del 23 d’abril, la plataforma espera que s’hi adhereixin tots els qui defensin la llengua.
El precedent del 1985
La plataforma recorda el precedent històric de la manifestació de Sant Jordi del 1985, ara fa 40 anys, que pretenen commemorar. Aquell dia, la marxa a la Rambla de Barcelona va acabar amb repressió policíaca i uns quants manifestants, paradistes i passejants van ser ferits. “Quatre dècades després, la situació de la llengua no ha fet sinó agreujar-se”, diuen. Alcaraz subratlla que el català és “el quart motiu de discriminació” a la ciutat.
