23.03.2024 - 21:40
Dijous, el PP i Vox van registrar a les Corts cinc proposicions de llei, entre les quals, l’anomenada llei de “llibertat educativa”, que promou la segregació lingüística i que establirà la consulta als pares sobre quina és la llengua en què volen que siguen educats els seus fills. Una llei que fa perillar el català a les escoles i que ja ha posat en guàrdia sindicats, entitats per la llengua i associacions de pares.
Aquesta nova normativa substituirà a l’actual llei de plurilingüisme, impulsada pel govern del Botànic, i que estableix que almenys s’ha de cursar un 25% de les assignatures en català, un 25% en castellà i un 15% en anglès. La resta és competència del consell educatiu de cada centre de triar en quina llengua es fan, fins a un màxim del 60% d’una mateixa llengua. Aquesta llei de plurilingüisme va substituir l’anterior model de línies, i també va causar enrenou entre la comunitat educativa en el seu moment perquè implicava de fer menys hores de català als instituts on se’n feia pràcticament el 100% de les hores lectives. Era el cas de les comarques majoritàriament catalanoparlants, com ara la Ribera, el Comtat, l’Alcoià, la Marina Baixa i la Marina Alta, on no hi havia hagut mai cap conflicte lingüístic.
Però ara el PP i Vox proposen un híbrid entre el model de línies i el plurilingüisme, que perjudica notablement el català. Les famílies triaran quina volen que siga la llengua vehicular en què estudien els seus fills, i dins cada línia es mantindrà un percentatge de l’altra llengua que no siga la base, que variarà segons l’etapa escolar. La novetat que introdueixen és que si no s’arriba a un percentatge mínim de famílies que vulguen una llengua, no se n’obrirà cap línia.
“A primer i segon de primària, per exemple, en la línia en castellà el 60% de l’horari lectiu es farà en castellà, i en la línia en valencià, el 60% es farà en valencià. Ara, el 25% s’ha de fer obligatòriament en l’altra llengua, i el 15% en anglès. Aquests percentatges van variant a mesura que pugen de curs. A tercer, quart, cinquè i sisè de primària, i l’ESO, la llengua base és el 52,5% i l’altre 32,5% es fa en l’altra llengua. Però ja no es pot augmentar més. No pot haver-hi una diferència de més del 20% entre una llengua i l’altra. És un embolic”, explica Marc Candela, portaveu d’STEPV, el sindicat majoritari de l’ensenyament al País Valencià.
“El problema és que tota la regulació que hi ha per a implantar línies en valencià, és a dir, els percentatges de les famílies que demanen línies, va clarament en contra del valencià”, diu. Segons un estudi que van fer l’any 2016, dos anys abans de la llei de plurilingüisme, la mitjana d’ensenyament en català al País Valencià era el 30%. “Ara, segons l’annex I de la nova llei, en un centre d’infantil i de primària de dues línies, és a dir, on podria haver-n’hi una en valencià i una en castellà, per a crear una línia en valencià es requereix almenys el 25% de les famílies que hi voten a favor. En tot el País Valencià la mitjana d’ensenyament en valencià és el 30%; si això ho trasllades a un centre educatiu, és difícil que un 25% de les famílies vulguen ensenyament en valencià”, afig.
No obstant això, els percentatges varien segons les unitats que té cada centre –aules per cada curs educatiu. Així, en un centre estàndard d’infantil i primària d’una línia–que té nou unitats, tres d’infantil i sis de primària– se’n necessitaria almenys 72% perquè la llengua vehicular fos el català. A més, com que solament hi ha una aula per curs, podria passar que a tercer de primària la llengua vehicular en fos una, i en el següent curs en fos una altra. “És absurd”, apunta Candela.
Les comarques castellanoparlants
En el cas de les comarques castellanoparlants, que ja van ser afectades per la reforma de la llei de plurilingüisme que van fer d’urgència, la nova norma diu que la llengua base sempre serà el castellà. Tot i que, en principi, les famílies podran triar de la mateixa manera, no es regula què passarà si surt una majoria que vol que la llengua vehicular siga el català. En aquest cas, l’administració decidirà si ho autoritza o no, o quina solució dóna a aquestes famílies.
“Si en una zona o en un centre s’imposa en eixa votació de les famílies la llengua castellana, al percentatge d’alumnes que vulguen rebre l’educació en valencià se li ha de donar una alternativa. Però l’alternativa és la que considere l’administració. És a dir, a aquests alumnes, com que no es dotarà al centre de més professors per a habilitar línies que puguen coexistir, seran enviats a un altre centre, que pot estar més o menys prop de casa seua. Es vulnera el dret establert per la LOE i la LOMLOE per a poder elegir centre, el criteri de proximitat. Això és un atac a les persones valencianoparlants i que volen rebre l’educació de les seues filles i fills en valencià, ni més ni menys”, diu Rubén Pacheco, president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de València (FAMPA).
“Si l’actual model de plurilingüisme vigent, el del Botànic, impossibilitava un avanç lingüístic, el futur model l’agreujarà o l’impossibilitarà encara més. A les grans ciutats del sud, com a la resta del país, s’impedirà encara més que l’alumnat quan acabe la seua etapa escolar obligatòria siga competent en valencià. Minoritza la presència del valencià als centres educatius sota un model trilingüe irrealitzable (no tenim un model educatiu amb professors preparats per a fer classes d’unes altres matèries en anglès i que es faran en castellà sens dubte) i un bilingüisme gens equitatiu que reforçarà la castellanització de les comarques del sud. Impedirà crear bosses de futurs valencianoparlants competents que asseguren els drets lingüístics dels valencianoparlants nadius o d’adopció”, apunta Josep Escribano, president del Tempir.
Ideologia a les aules
El PP, amb Vox, arremet contra els pilars del sistema educatiu en nom de les famílies, però solament d’una part. “És un compromís que per fi la decisió dels pares siga vinculant. Que no siga una consellera de Compromís o un president socialista qui decidisca, sinó que siguen els pares que decidisquen com volen que estudien els seus fills. A partir d’aquesta llei, serà vinculant i ningú podrà saltar-se la petició lliure dels pares”, explicava Miguel Barrachina, el síndic del PP. El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, també va dir en el seu moment que no volia ideologia a les aules, però les entitats i les associacions de pares no ho veuen pas així.
“Darrere d’aquesta suposada llibertat de les famílies, el que hi ha claríssimament és la voluntat de carregar-se el valencià. No parlen de cap criteri pedagògic”, diu Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana. Rubén Pacheco opina en la mateixa línia: “Coarten totalment a les famílies. Això no és una llei de llibertat educativa, és una llei d’imposició d’un model absolutament ideològic. En aquesta norma hi ha una persecució literal i real del valencià, dels docents que vulguen vehicular en valencià, dels projectes i dels programes en valencià. Hi ha un assetjament a l’alumnat de zones de predomini lingüístic del valencià, perquè es vehiculen un seguit d’entrebancs a poder rebre la formació en la llengua materna del territori, quan és el valencià, i aquests entrebancs no es posen quan és el castellà.”
“Ho veiem com l’atac més greu a l’ensenyament en valencià, perquè els percentatges que han posat, per a qui vol triar el valencià, són molt elevats i serà difícil que s’habiliten línies en valencià. Això es notarà sobretot en les ciutats mitjanes i grans”, avisa Marc Candela. “El PP sempre ha venut la idea que el valencià i el castellà estan en igualtat de condicions, i tothom sap que sociolingüísticament no és així. El valencià necessita un impuls i polítiques de discriminació positiva. I en l’ensenyament això és clau. A infantil és possible que continuen habilitant-se línies en valencià, en determinades localitats, però a mesura que vagen pujant de nivell, aquesta norma serà la desaparició del valencià com a llengua vehicular en l’ensenyament. En les comarques castellanoparlants, evidentment, i en les comarques valencianoparlants, doncs anirem a una guerra centre a centre”, afig.
Defensa del consell escolar de centre
El nou govern parla de la suposada llibertat de les famílies, però tant les entitats com les associacions de pares defensen que les famílies ja tenen veu en les decisions dels centres escolars. “Les famílies ja participem en l’elecció del model lingüístic del centre, per mitjà del consell escolar de centre, en què tenim les nostres representants que participen en la votació i en el desenvolupament del projecte lingüístic de centre. No pot ser que un aspecte que no plantegen des d’un punt de vista pedagògic, que hauria de ser el fonamental, es done a l’elecció de les famílies. El següent pas quin serà? Donar-los a elegir també més aspectes del currículum? I si es fa amb el valencià i no es fa amb la resta, per què és? Perquè el valencià és una matèria menor? És a dir, un altre atac al valor del valencià i a la nostra cultura. Entrem en una espiral prou perillosa i d’un deteriorament evident de l’escola pública. Perquè açò afectarà exclusivament l’escola pública. Això també s’ha de deixar clar”, assenyala Pacheco.
“Tu creus que algun pare o mare pot anar i dir ‘no vull que el meu fill a quart d’ESO estudie això de matemàtiques o això de geografia’? No té cap sentit. Doncs en valencià tampoc. Som els especialistes, som els docents i sobretot són les lleis. Hi ha una llei educativa de rang superior, que és la llei d’educació actual. Ells no se la poden saltar. I en eixa llei estan reconegudes les llengües minoritzades, les llengües cooficials dels territoris. En aquesta tria individual d’algunes famílies, que són les que volen triar només monolingüisme en espanyol, el que crearan és un caos. Perquè, això, com ho organitzes en un centre educatiu?”, apunta Usó.
En aquest sentit, Pacheco explica que no es pot canviar el programa, projecte i model educatiu d’un centre cada dos anys o tres. “De l’única manera que es pot fer això és generant una inestabilitat en les plantilles i una mobilitat laboral del professorat, que és absolutament inviable. Això farà que l’escola pública acabe tenint centres educatius en què no s’acabarà d’afermar cap model i cap projecte. A curt i a llarg termini això és una bomba de flotació a l’escola pública. En les concertades això no passarà. Que es plantege això sense valorar si és realment aplicable o no, no és res més que una autèntica farsa i un castell en l’aire. I ens sobta que l’administració pública presente una cosa que és tan feble i realment tan perillosa per a l’eficiència mateixa de l’administració en un àmbit tan delicat com és l’educació dels nostres fills. És absolutament immoral.”
Atacs a la llengua sense fre
D’una altra banda, Pacheco denuncia que als professors que fan classe en una llengua estrangera els donen un seguit d’avantatges a l’hora d’opositar i triar places. Cosa que no passa amb els professors de català. A més, la nova llei també elimina el requisit de capacitació en català als docents de formació professional, ensenyaments artístics i EOI. Els alumnes podran triar la llengua de les proves, i s’atorgaran certificats de nivells de català als qui superen l’assignatura.
“Concedir el C1 a qui traga un 7 en els cursos de batxillerat fou una proposta de Trenzano totalment desafortunada, tal com el Tempir va denunciar, per desconeixement de la nostra realitat sociolingüística educativa i pels efectes perniciosos que ha tingut a Catalunya. Ara, el PP i Vox segueixen la senda oberta per Trenzano. Les seues actuacions d’ara són fruit del drama de política lingüística educativa que vam tenir amb el Botànic”, critica Josep Escribano.
“Fa una vergonya increïble, però no sols vergonya, és indignació el que tenim el món de la docència i les famílies. Perquè aquesta normalitat en valencià, en el dia a dia, és molt difícil tirar-la endavant. Perquè tenim molts centres educatius que encara que els seus projectes lingüístics de centre tenen algunes assignatures en valencià, moltes vegades els professors, tot i tenir la competència lingüística, no l’apliquen al 100%. Per tant, els alumnes valencianoparlants sempre estem un pas per darrere que els altres en els nostres drets. I amb aquesta nova llei els nostres drets ja es queden en no res”, diu Alexandra Usó.
Vulneració de la legalitat
Les entitats i les associacions de pares no volen estar-se de braços plegats i estan disposades a fer front a la nova llei. “Si hem d’arribar a l’àmbit jurídic, hi arribarem. Aquest projecte de llei vulnera unes quantes lleis. Vulnera l’Estatut d’Autonomia, la constitució mateixa i la llei d’educació vigent, de manera que esperem no haver d’arribar a judicialitzar-ho, però si és necessari, evidentment ho farem”, advertix Pacheco. “És un retrocés, i entitats com Escola Valenciana no ens quedarem quiets. Anirem als tribunals i anirem on calga”, diu Usó. Per la seua part, l’STEPV ja ha anunciat que impulsarà mobilitzacions.
