13.04.2023 - 12:39
|
Actualització: 13.04.2023 - 12:42
Dotzena jornada de mobilització contra la reforma de les pensions a Catalunya Nord, tot just un dia abans que el tribunal Constitucional francès es pronunciï sobre la validesa del nou pla d’Emmanuel Macron. A Perpinyà, la manifestació ha sortit a les 10:30 hores de la plaça de Catalunya. Segons els sindicats, ha aplegat unes 10.000 persones. A Prada i a Ceret hi ha previstes protestes a les 14.30 hores.
La mobilització d'avui als carrers de #Perpinyà torna a ser massiva!
Malgrat els mesos de lluita, la classe treballadora nord-catalana no defalleix✊
Fins la retirada de la #ReformeDesRetaites ! pic.twitter.com/FsuxjkGuFz— Fem Catalunya Nord (@FemCatNord) April 13, 2023
Ja mesos que a Catalunya Nord i a la resta de l’estat francès hi ha protestes multitudinàries contra el projecte de Macron per a allargar l’edat de jubilació. Les protestes es van radicalitzar el 16 de març, quan el president va decidir adoptar el projecte per decret, davant el temor de perdre la votació en el parlament francès i després d’activar una sèrie de mecanismes legals que van limitar els debats.
El procediment d’aprovació de la llei ha estat polèmic per uns quants motius. El govern la va voler aprovar amb un pressupost rectificatiu de la llei de finançament de la seguretat social, que permet de limitar els dies de debat i eliminar esmenes; i, a més, va activar l’article 49.3 per a eludir la votació.
Primer de tot, doncs, el Consell Constitucional haurà de decidir si s’ha mantingut el principi de sinceritat en els debats. En teoria, el pressupost rectificatiu és pensat per a modificar la previsió d’ingressos i despeses de l’any, però es va utilitzar per a una reforma estructural que afecta l’edat de jubilació. Caldrà sentenciar, doncs, si la reforma tenia una veritable urgència que justifiqués aquest procediment abreujat. En relació amb això, cal recordar que l’any 2012 el Consell Constitucional va censurar totalment la llei Duflot d’habitatge social perquè no s’havia respectat “l’exigència constitucional de claredat i sinceritat dels debats parlamentaris”.
Per una altra banda, si bé ja és discutible que la reforma s’emmarqui en una modificació de les finances del règim de pensions, hi ha qüestions que encara tenen menys a veure amb l’àmbit financer, com ara nous índexs o un nou contracte de treball per als treballadors més grans. Sobre això, s’ha publicat que el president del Consell Constitucional, Laurent Fabius, ja havia fet advertiments privats sobre la manera com s’executaven els tràmits.
Els membres del Consell Constitucional decidiran sobre la llei article per article, de manera que pot ser que sigui impugnada tota o tan sols uns quants apartats. Ara, encara que l’esmena no sigui total, una de parcial pot reforçar les demandes dels sindicats i mantenir l’impuls de les protestes. Les decisions de la màxima autoritat constitucional són vinculants per a tothom i no s’hi pot recórrer en contra.
El Consell Constitucional també ha de revisar una sol·licitud de referèndum d’iniciativa compartida promoguda per l’esquerra parlamentària i té un mes per a decidir-ne l’admissió. Si s’acceptés, començaria un període de nou mesos de recollida d’un mínim de 4,7 milions de signatures perquè fos validat. I, en acabat, la proposta seria examinada per l’Assemblea francesa.
