La mesa del Parlament Europeu s’ha renovat aquesta setmana arran de la nova configuració sorgida de les eleccions del mes de juny. La presidenta de Roberta Metsola ha estat elegida novament en el càrrec i s’han triat els catorze vice-presidents d’aquesta desena legislatura, que ha d’acabar l’estiu del 2029.

Una de les qüestions que tindrà la mesa sobre la taula serà la possibilitat de fer servir el català en les sessions plenàries. Metsola es va comprometre la setmana passada a debatre-ho si un estat ho sol·licita, tal com va passar al setembre arran d’una petició del govern espanyol.

La petició del govern espanyol fou a final del 2022, però es va debatre el setembre del 2023, quan ja s’havia anunciat la proposta de fer oficial el català a la Unió Europea. La qüestió la va dirigir Metsola mateix i, en aquella reunió, es va acordar de continuar analitzant la petició, tot esperant el debat que hi havia al Consell de la Unió Europea sobre si fer-la oficial, que hauria implicat que esdevingués automàticament una llengua més dins el Parlament Europeu. A més, es decidia en aquella reunió de sol·licitar un informe sobre les implicacions que tindria en diversos serveis, com ara el d’interpretació, el cost i la base legal.

D’aleshores ençà, l’oficialitat del català s’ha estancat i no sembla que s’hagi d’aprovar a curt termini, i això ha impulsat novament la possibilitat transitòria que no sigui oficial però que es pugui utilitzar en les sessions plenàries.

Compromís de treballar pel català

En la votació sobre la configuració de la mesa, els partits europeus han aplicat un cordó sanitari a l’extrema dreta, de manera que, tot i haver augmentat electoralment, els dos grans grups retenen la majoria absoluta. L’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates té cinc vice-presidents i el Partit Popular Europeu en té tres, a més de la presidència, que decideix en cas d’empat. Això fa que tinguin nou vots dels quinze.

Els liberals de Renovar Europa tenen dues vice-presidències, tant l’Esquerra com els Verds en tenen una i, tot i el cordó sanitari, els Conservadors i Reformistes Europeus han aconseguit també dos representants.

Un dels nous vice-presidents socialistes és el català Javi López, que s’ha compromès explícitament a treballar en aquesta legislatura perquè es pugui fer ús del català a la cambra. “Treballarem perquè una petició que ens sembla que no hauria de ser instrumentalitzada, una petició que té a veure amb la riquesa lingüística i cultural d’Europa, sigui reconeguda”, afirmava López aquesta setmana després d’haver estat elegit. I assegurava que en aquest aspecte té el suport del conjunt dels socialistes europeus: “Els vots dels cinc vice-presidents socialistes seran clau per a construir una majoria.” En relació amb això, afegia que el català ja es pot fer servir al Comitè Europeu de les Regions i al Consell de la Unió Europea, de manera que trobava lògic que també es pogués emprar a l’eurocambra.

L’altre eurodiputat del país és el valencià Esteban González Pons (PP), que no s’ha pronunciat sobre què votaria. Tanmateix, va reaccionar irat quan es va acordar de portar l’oficialitat del català a Europa perquè considerava que era “la liquidació del valencià com a idioma, al marge que jurídicament és tot un atac” i que hi havia d’haver una resposta institucional del govern valencià i de les Corts en contra de la unitat de la llengua.

L’ús del català més a prop?

El govern espanyol va sol·licitar el 2022 que el català, el gallec i l’èuscar es poguessin emprar en els plens, és a dir, que es traduïssin els discursos que es fessin en aquestes llengües però no que les altres llengües siguin traduïdes a aquestes.

Perquè es pugui fer servir el català al Parlament Europeu, cal que la majoria de la mesa hi doni suport, és a dir, vuit eurodiputats. Precisament en l’anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens era la falta d’una majoria a la taula de vice-presidents. Els socialistes tenien aleshores un representant menys, i eren lluny de la majoria ni afegint un diputat dels Verds i un de l’Esquerra, favorables a la proposta.

Ara, Javi López diu que és optimista, amb una vice-presidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu –que en l’anterior legislatura tenien influència sobre els tres vice-presidents liberals. L’eurodiputat del PSC dóna per fet el suport dels cinc vice-presidents socialistes que són, a més d’ell, l’alemanya Katarina Barley, la italiana Pina Picierno, el romanès Victor Negrescu i la danesa Christel Schaldemose.

Barley ja ha estat involucrada en l’afer català amb anterioritat, perquè era la ministra de Justícia quan el tribunal superior de Slesvig-Holstein va decidir d’alliberar el president Carles Puigdemont. Aleshores va afirmar que la decisió era “absolutament correcta” i que si no tirava endavant l’extradició, Puigdemont seria “un home lliure en un país lliure, és a dir, Alemanya”. Alhora demanava una solució política. Aquestes declaracions van rebre una reacció furibunda de polítics i premsa espanyola.

El vice-president dels Verds és el romanès Nicolae Stefanuta, un grup que inclou l’Aliança Lliure Europea, del qual formen part Compromís i ERC, i que s’ha manifestat reiteradament a favor de les llengües minoritzades i del dret d’autodeterminació. I per part de l’Esquerra hi ha el francès Younous Omarjee, que temps enrere va denunciar la repressió del Primer d’Octubre i la inacció de la Unió Europea i es va pronunciar en favor de l’amnistia.

Avec ma collègue @mmatias_ , action devant le Parlement Européen à Bruxelles en soutien aux dirigeants politiques catalans emprisonnés. #Catalogne #Catalunya pic.twitter.com/B7Uf2LwKgX

— younous omarjee (@younousomarjee) October 15, 2019

Un canvi de majories

Així, ara, socialistes, l’Esquerra i els Verds tenen set eurodiputats, la meitat dels vice-presidents i amb un vot més ja es garantiria la majoria absoluta. Els dos representants liberals, l’eslovac Martin Hojsik i francòfona belga Sophie Wilmès, primera ministra de Bèlgica entre l’octubre del 2019 i l’octubre del 2020, no s’han pronunciat mai; però sí el letó Roberts Zïle, dels Conservadors i Reformistes Europeus, que havia pres posició públicament en favor de l’autodeterminació de Catalunya.

L’altre eurodiputat d’aquest grup és Antonella Sberna, dels Fratelli d’Italia. Entre els del PP, a més de González Pons, hi ha l’alemanya Sabine Verheyen i la polonesa Ewa Kopacz, que no han fet mai referència al cas català ni a l’oficialitat de la llengua. El vot de socialdemòcrates i l’esquerra, juntament amb Zïle, malgrat la incògnita de la resta, semblen garantir –ara, sí– la majoria absoluta a la mesa.

La petició actual té precedents el 2005 i el 2009, quan el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol es va dirigir al president del Parlament Europeu d’aleshores, Josep Borrell, per proposar-li un acord entre l’eurocambra i l’estat espanyol que permetés certs usos de català, gallec i èuscar, si bé en aquella ocasió no va tirar endavant.

El president del Parlament Europeu entre el 2012 i el 2017, Martin Schulz, s’havia manifestat a favor de l’ús del català. “És una anomalia que desitgem que es pugui resoldre”, va dir. Així i tot, aleshores la sol·licitud del govern espanyol no hi va arribar. Antonio Tajani, quan va ser elegit, també es va comprometre a permetre intervencions en català, tot i que posteriorment se’n va desdir. Ara, amb una mesa previsiblement favorable i havent-ho acordat les formacions independentistes amb el govern espanyol, es podrien escaure les condicions adequades. Tot esperant l’oficialitat.