30.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 31.01.2023 - 12:53
Catalunya Nord viu avui una altra jornada de vaga i mobilitzacions contra la reforma de les pensions impulsada pel president francès Emmanuel Macron i la primera ministra Élisabeth Borne. La manifestació més important serà la de Perpinyà, convocada pels vuit principals sindicats francesos, que sortirà de la plaça de Catalunya a les 10.30.
El 19 de gener ja hi hagué la primera jornada de vaga, que segons l’organització va aplegar vint mil manifestants i segons la policia dotze mil. És a dir, fou una de les mobilitzacions més multitudinàries d’aquests darrers decennis a la ciutat.
Com va passar fa dues setmanes, es preveu que les mobilitzacions causin interrupcions del transport públic: difícilment circularà cap tren entre Cervera de la Marenda i Narbona; així mateix, es preveu que hi hagi dificultats a la xarxa d’autobusos i ja s’han cancel·lat els vols entre Perpinyà i París. També repercutirà en els serveis públics, com ara organismes socials (CAF, CPAM, etc.), al servei postal i a les escoles bressol i de primària.
Alguns ajuntaments encapçalats per l’esquerra tancaran per a evidenciar l’oposició a la reforma de les pensions. Els consistoris de Cabestany, Elna i Alenyà, a la comarca del Rosselló, han anunciat que hi participarien.
Les manifestacions, que abasten tot l’estat francès, són per a reclamar al president Macron que convoqui un referèndum sobre la reforma de les pensions. Un sondatge d’aquest cap de setmana revela que un 68% dels ciutadans de l’estat francès són contraris a aquest projecte de llei.
Què implica la reforma de les pensions?
La reforma de llei de finançament de la seguretat social es va presentar el 10 de gener, va ser aprovada el dia 23 pel govern i ahir va arribar a l’Assemblea francesa. Primerament, el projecte de llei serà examinat per la Comissió d’Afers Socials i el 6 de febrer començaran els debats parlamentaris. Segons el calendari previst, es farà la votació definitiva a final de març i entrarà en vigor a final d’estiu.
Hi ha sis mil esmenes. La gran majoria són de la coalició d’esquerres NUPES. Concretament, la França Insubmisa n’ha presentades 3.345, els ecologistes 1.282 i els socialistes 1.053. Per una altra banda, els Republicans n’han presentades 617 i Rassemblement National, 75.
La reforma de les pensions és un punt central del programa de Macron. L’any 2017, quan va ser elegit per primera vegada, va anunciar una reforma per a simplificar el sistema. Hi havia un total de trenta-set règims diferents, adreçats, entre més sectors, a treballadors d’empreses públiques, funcionaris i militars. No obstant això, Macron va assegurar que en cap cas no apujaria l’edat de jubilació.
En un estudi de recomanacions del juliol del 2019, que havia de servir per a elaborar el projecte de llei, ja es proposava d’endarrerir la jubilació de 62 anys a 64. Però va restar aturat per la covid.
Amb la reelecció de Macron es reactivà el projecte. I, finalment, Elisabeth Borne presentà la reforma el 10 de gener proppassat, després de mesos de consulta amb els agents socials. Ara els tres grans objectius són: endarrerir l’edat legal de jubilació, eliminar els plans especials i augmentar la pensió mínima.
L’edat legal de jubilació s’endarrerirà tres mesos cada any, de manera que l’any 2027, quan hi tornarà a haver eleccions, l’edat jubilació ja serà de 63 anys i 3 mesos; i el 2030 s’haurà arribat a 64. La primera generació que es jubilarà a 64 anys serà, doncs, la nascuda l’any 1968. També s’augmenta un any el temps que cal haver treballat per a tenir el dret d’una jubilació completa i el 2027 ja caldrà haver cotitzat 43 anys.
El sistema s’adaptarà perquè els treballadors de llarga trajectòria no cotitzin més de 44 anys. Els que van començar abans de 16 anys podran jubilar-se anticipadament a 58; entre 16 i 18 anys, a partir de 60 anys; i entre 18 i 20 anys, a partir de 62.
La pensió mínima passarà a ser del 85% del salari mínim, és a dir, 1.200 euros el mes. El canvi no afecta solament els nous jubilats, sinó tothom, fet que implicarà un augment de les pensions de vora dos milions de pensionistes.
La majoria de règims especials es “tancaran”, és a dir, es mantindran per als que en tenen, però els nous jubilats ja no podran accedir-hi. Per una altra banda, en la categoria anomenada activa, com ara sanitaris o bombers, l’edat de jubilació s’endarrereix de 57 anys a 59; i en la superactiva, com ara policies o funcionaris de presons, passa de 52 anys a 54.
