La nova gesta de Tita Llorens: el Gran Rande, a la ria de Vigo

La nedadora de Ciutadella Tita Llorens, de cinquanta-tres anys, ha aconseguit una nova fita a la seva carrera de trencar rècords nedant distàncies llargues en aigües obertes i sense vestit de neoprè. En aquest cas fa poques hores que ha acabat la travessa anomenada Gran Rande que consisteix a nedar 54 quilòmetres d’anada i tornada de l’illa de San Simón a Cíes, a la ria de Vigo. Disset hores i disset minuts. És la primera persona que ho fa.

Tita Llorens no havia volgut anunciar gaire que volia provar aquest desafiament. De fet, fins quatre dies abans de llançar-se a la ria de Vigo no va comprar els passatges d’avió per anar-hi des de Menorca. “No em volia fer il·lusions. Sabia que hi havia dos dies bones, amb bones marees, però no sabia si hi podria anar, estàvem pendents de la previsió meteorològica. És una ria tan complicada!”  Llorens explica això per telèfon. Ja torna a ser a Ciutadella. Va nedar dilluns, dimarts va volar a l’illa, i dimecres ja estava treballant a l’empresa de piscines on fa d’administrativa.

“Estic bé, un poc cansada i tenc la llengua inflada d’estar tantes hores en aigua salada”, conta. Encara que comenta que allà no és tan salada com aquí, l’aigua de la mar. “Em costa una mica menjar, però estic perfecta”.

Per aconseguir la gesta, perquè el seu cap funcionés perfectament, com ella diu, Llorens ha fet els deures. Ha entrenat tot l’hivern en aigües de Ciutadella. Pensant en el pont de Rande, però sense comprar els passatges. “L’any passat ho vaig provar dues vegades, però el mal temps em va impedir d’acabar. Em conec massa, i si hi hagués anat, encara que la mar no estigués bé, si hi hagués hagut un dos per cent de possibilitats, m’hi hauria tirat. Després la decepció és més grossa si no ho aconseguesc”.

L’aigua a Menorca és molt calenta, res a veure amb els 16 o 18 graus amb què ha hagut de nedar a la ria de Vigo.

El seu equip de confiança

Perquè Tita Llorens pugui fer aquestes gestes necessita un equip de suport. En Siscu, el seu marit, l’acompanya de molt de prop, i en una altra embarcació hi va Sofia, una físio de la seva confiança, que a vegades entrena amb ella a Ciutadella. “Quan faig travesses d’aigua no gaire freda, ella es tira a la mar i neda un tros amb mi. Això està permès pel reglament, et poden acompanyar una estona. Però ella no aguanta les aigües fredes. Quan vaig passar la segona vegada pel pont de Rande li vaig demanar de nedar juntes per travessar-lo a la vegada. Em feia il·lusió”, diu.

I va ser Sofia qui la va atendre quan tenia tant de mal a les cames que pràcticament no les podia moure. Una de les característiques dels desafiaments de Tita Llorens és que neda sense vestit de neoprè.

“Estic molt contenta, la tornada em va costar moltíssim perquè les cames em feien molt de mal i pràcticament no les podia emprar. He tardat més del compte a acabar perquè només podia usar els braços. Però ho he aconseguit. El meu capet ha funcionat com esperava i entre tots ho hem assolit”, va dir en arribar després de nedar disset hores i disset minuts.

Tita Llorens es va llançar a l’aigua a les cinc del matí de dilluns. Segons que explica el seu equip, el primer tram del recorregut el va fer molt còmoda perquè els corrents l’ajudaven. Prop de vuit hores després va arribar a Cies i va tocar terra en una petita cala. La segona part, la tornada a Sant Simó, va ser més complicada perquè tenia les molèsties a les cames. Anímicament, també estava més fluixa, encara que, com ella diu, el cap li va funcionar correctament. Va continuar fins a passar pel pont de Rande. “El pont de Rande és meu”, va dir en travessar-lo amb Sofia.

Tita Llorens és la primera esportista que ha fet aquesta travessa de 54 kilòmetres. Ja ho havia intentat en dues ocasions l’any passat. Totes dues va abandonar. El 4 de juliol perquè les condicions climatològiques eren molt adverses, i el 20 d’agost perquè va patir una hipotèrmia que li impedia continuar a l’aigua.

“La travessa es fa en pla competitiu la setmana abans de Sant Joan. Jo hi he anat un parell de vegades, però només es fa un tram, de Cies a Sant Simó. Una de les vegades que hi vaig anar vaig demanar als organitzadors si seria possible fer l’anada i la tornada tot d’una. Ells ho van estudiar i em van dir que sí”

Un llac a Suïssa

“He notat que ara em costa una mica més recuperar-me, però el problema no és el dia de la prova. El dia anterior ja dorms poc pels nervis. El dia de la prova t’has d’alçar a les tres de la matinada. Vaig dormir una hora. L’endemà, amb tota l’adrenalina que dus damunt i el malestar tampoc no puc dormir. I encara hi has d’afegir l’ansietat del viatge”, explica des de Ciutadella. Ella ja ha acabat la jornada laboral quan tothom encara està amb la boca oberta en veure el que ha assolit aquesta vegada.

La pròxima cita de Tita Llorens és amb l’aigua dolça. A Zuric, el 7 d’agost, on nedarà 26 kilòmetres. “M’hi vaig apuntar abans de la pandèmia i ara els vaig demanar si em guardaven la plaça. Com que em van dir que sí, cap allà aniré. Hauré de fer entrenaments en piscina, perquè l’aigua dolça és més feixuga que la mar.

A competir contra ella mateixa dins l’aigua salda, hi tornarà el mes de setembre. L’han convidada a Tenerife, a fer una travessa de trenta quilòmetres.