La nova factura de la llum ens pot encarir el preu de l’electricitat

Si hi ha una queixa recurrent dels consumidors, és la factura de la llum. Pocs l’entenen. Amb la reforma que n’ha fet el govern espanyol, la situació no sembla que millori, més aviat al contrari. Malgrat això, finalment, després d’uns quants endarreriments, el primer de juny entrarà en vigor.

Les principals novetats són: més franges horàries i la possibilitat de tenir contractades dues potències diferents. També, que la part variable (el consum) pujarà de preu, mentre que la part fixa (la potència) baixarà. La intenció de la reforma és forçar els consumidors a transferir part dels seus consums de les hores de més demanda elèctrica a les que en tenen menys, incentivar l’autoproducció elèctrica i l’eficiència, a més de facilitar el desplegament del vehicle elèctric. Una manera d’optimitzar la producció elèctrica amb l’actual infrastructura disponible. Però el nou rebut pot quedar superat d’ací a pocs anys per un pes cada cop més important de les renovables i, sobretot, per l’arribada de les bateries per a emmagatzemar l’electricitat. Tot seguit us en donem els detalls.

Els trams horaris

La reforma afecta els consumidors que tenen potències de menys de 15kW, que són els consumidors domèstics, i que a més tinguin el preu regulat (PVPC). En els consumidors que siguin al mercat lliure, dependrà de les modificacions que faci la seva comercialitzadora. En principi, els qui tinguin un preu fix anual independentment de l’hora no es veuran afectats. En cas de dubte, és millor adreçar-se a la companyia que ens proporciona el servei.

Amb el nou rebut, s’estableixen les següents franges horàries obligatòries (no podem triar):

• Hores punta: de les 10.00 a les 14.00, i de les 18.00 a les 22.00.
• Hores pla: hi ha tres franges, de les 8.00 a les 10.00, de les 14.00 a les 18.00 i de les 22.00 a les 24.00.
• Hores vall: de les 0.00 a les 8.00 durant la setmana laboral, i tot el cap de setmana i festius estatals.
• Potència: podem contractar dues potències diferenciades. Una a l’hora vall (de les 0.00 a les  8.00) i una altra per a la resta del dia, les hores punta i pla (de les 8.00 a les 24.00).

En aquestes franges horàries s’aplicaran preus diferents. Els preus més cars seran a l’hora punta, i els més barats, a l’hora vall. Tanmateix, canviarà l’estructura de la factura, no tan sols el preu del consum elèctric (els kWh). Ens referim a la potència, terme amb què es coneixia fins ara. Bàsicament, el preu de la infrastructura del transport de l’electricitat, és a dir, la construcció i el manteniment de les línies de subministrament que connecten casa nostra amb la central de producció elèctrica. És un preu directament proporcional a la potència (kW) que tenim contractada. En canvi, el preu del kWh, el consum, cobreix el cost de la producció d’electricitat. És a dir, la construcció i el manteniment de la central elèctrica, a més del cost del combustible per a produir l’electricitat.

Amb la reforma, el terme ‘potència’ és substituït per dos nous conceptes, que tindran una part fixa i una altra part variable que dependrà del consum i dels trams. El primer concepte correspon als peatges de transport i distribució, que és l’anterior terme de potència. Hi haurà un segon concepte, el càrrec del sistema elèctric, que abans no quedava especificat. En aquest segon concepte es detallarà el cost de la cobertura del dèficit elèctric generat els darrers anys –un dels grans problemes del sistema elèctric espanyol, causat políticament–, les primes a les renovables, la cogeneració i la generació amb residus; i la compensació del 50% del sobrecost de la generació elèctrica a les Illes Balears i les Illes Canàries, on l’electricitat té el mateix preu tot i que la generació fins ara ha estat molt més cara –en altres països, les illes paguen el cost de mercat. El preu de l’electricitat (kWh) i el de peatges reflectiran el cost corresponent al mercat lliure de producció d’electricitat, mentre que el del càrrec del sistema elèctric reflectirà el cost de les polítiques del sistema elèctric espanyol –incentius, subvencions, decisions dels governs, etc.

Un aspecte destacable és que en els diferents trams horaris no tan sols pujarà o baixarà la part de consum (els kWh), com ara, sinó que també variaran els preus d’aquests nous conceptes. Per últim, podrem triar dues potències per mirar de baixar-ne el cost en una determinada franja horària. Tot plegat, es preveu que la part variable (el consum de kWh) s’encareixi i representi una part molt més elevada del total de la factura, passant del 40% actual al 75% amb la reforma. En canvi, la part fixa de la factura, la relacionada amb la potència contractada, baixarà de preu. D’aquesta manera, s’espera incentivar l’eficiència energètica, encarint la factura dels qui consumeixin molta electricitat i baixant-la als qui en consumeixen menys. Tanmateix, cal tenir en compte que amb l’electrificació de tot el consum energètic, anirem passant consum que ara fem amb gas o gasoil a electricitat, per la qual cosa necessitarem potències superiors. En aquest sentit, la reforma abarateix aquesta pujada necessària, però també consumirem més electricitat, que serà més cara.

Com estalviar en el nou rebut

D’entrada, la nova estructura de la factura pot tenir un gran impacte en moltes famílies, especialment si tenim en compte que cada vegada consumirem més electricitat –amb un vehicle elèctric o amb la calefacció i aigua calenta amb bomba de calor, per exemple. Concretament, el tram d’hora punta entre les 18.00 i les 22.00 és quan fem gran part del consum. Arribem de la feina a casa, posem la calefacció o l’aire condicionat, fem el sopar i el dinar per a l’endemà, banyem els nens o ho aprofitem per posar rentadores i rentavaixelles. Consums que en la majoria dels casos són obligats. Què hi podem fer? La primera opció és considerar d’abandonar el preu estatal PVPC i contractar una comercialitzadora de lliure mercat –bona part dels consumidors ja ho han fet. La majoria de companyies, si més no fins ara, ofereixen tarifes de preu únic durant tot l’any. D’aquesta manera, ens estalviarem haver d’anar calculant en quins horaris hem de fer els consums. La segona opció és gestionar, en la mesura del possible, els nostres consums, per transferir-los tant com puguem a les hores més barates. Així, per exemple, podrem programar rentadores i rentavaixelles per a les hores de menor cost –tingueu en compte que en la majoria de comunitats de veïns no es permet de posar la rentadora de nit pel soroll que fa, per respectar el descans. O comprar endolls programables perquè els termos elèctrics d’aigua calenta amb dipòsit només funcionin durant la nit –aguanten la temperatura perfectament durant vint-i-quatre hores. Estratègies, d’altra banda, que no són noves. Actualment, ja hi ha franges horàries, però ara són obligatòries per a tothom que tingui una tarifa PVPC.

Podem anar més enllà i entrar en un dels objectius de la reforma tarifària, com és el foment de l’autoproducció solar. És a dir, fer-nos una instal·lació de plaques solars a casa que ens cobreixi totalment o parcialment el consum habitual. A VilaWeb us hem explicat els passos necessaris per a fer-ho. Generalment, una instal·lació fotovoltaica per a casa s’ofereix a partir de 5.000€ i sovint ni tan sols cal fer cap pagament inicial. Actualment, és molt comú que la mateixa companyia instal·ladora ens ofereixi finançament. Amb el compromís que durant uns anys pagarem una quota mensual fixa per la instal·lació que serà inferior al nostre rebut actual. Passats aquests anys, la instal·lació és nostra i l’electricitat que produeixi, completament gratuïta –també podem finançar-nos directament amb el nostre banc. Tot plegat, fa que hi hagi un esclat d’aquesta mena d’instal·lacions al nostre país. Atès que les hores punta de la nova tarifació elèctrica corresponen a períodes en què hi ha llum durant bona part de l’any, tindrem un doble benefici. Durant el dia, tindrem electricitat gratuïta de les plaques solars, i durant les hores que no faci sol, tindrem les tarifes de la xarxa general més barates.

Sens dubte, la nova factura de la llum pot incentivar l’autoproducció fotovoltaica, però cal dir que la majoria de la població viu en edificis, on és més difícil d’arribar a un acord amb veïns i on la teulada disponible per habitatge és molt menor. Tanmateix, no hem d’oblidar un segon benefici: la càrrega de vehicles elèctrics. Si bé és cert que ara ja disposen d’una franja supervall entre la 1.00 i les 7.00, ara s’amplia dues hores, de les 0.00 a les 8.00. Però segurament el benefici més important és el de la potència. Molts usuaris han hagut de pujar la potència de casa per poder carregar el cotxe elèctric, atès que el vehicle necessita típicament entre 3kW i 7kW. Amb la reforma, podem tenir una potència nocturna de 8kW (per a cobrir el cotxe i la nevera, per exemple), i durant el dia tenir els 3kW o 4kW típics –o menys, si tenim plaques solars. Fins i tot, sense vehicle elèctric, podem considerar de tenir una potència menor durant la nit i mantenir la normal durant el dia. Caldrà veure els preus finals que ens ofereixin les companyies per comprovar si aquesta sobregestió representa un guany econòmic significatiu. Sigui com sigui, amb un horitzó d’electrificar tot el consum energètic a casa (incloent-hi climatització i aigua calenta, a més dels vehicles) pels objectius climàtics internacionals, els habitatges necessitaran progressivament més potència elèctrica.

Les renovables poden deixar obsolet el nou rebut

Els horaris tarifaris no són nous en el sistema elèctric espanyol, fa temps que existeixen. Això és perquè el sistema elèctric es basa en combustibles fòssils i nuclear sense emmagatzemament d’energia. Tot el sistema s’ha de dimensionar per les hores de màxim consum. Hem de tenir prou centrals per quan demanem més electricitat. Durant la resta del dia, aquestes centrals o s’apaguen o funcionen a mig gas. El principal problema es presenta durant la nit. Determinades centrals, com les nuclears, tenen poc marge de maniobra per a generar electricitat i no es poden apagar. El resultat és que continuen produint electricitat que es perd, perquè ningú no la consumeix. És per això que els incentius se centren sobretot en aquesta franja horària nocturna. D’altra banda, a l’hora punta de consum (cap al vespre) entren en funcionament les anomenades centrals de pic, que funcionen típicament entre dues hores i quatre, motiu pel qual l’electricitat produïda és molt cara –no poden amortir els costos fixos de construcció, operació i manteniment durant la resta d’hores. Així, si s’aconsegueix de baixar la demanda punta, necessitarem menys centrals d’aquesta classe, i la resta funcionaran més hores a més rendiment.

Tanmateix, aquesta mena d’estratègies no ha tingut un èxit gaire remarcable. La població fa servir l’energia quan la necessita i hi ha poc marge de maniobra. Tot això pot canviar en molt poc temps, gràcies a les renovables i les bateries. En primer lloc, amb les renovables ens trobarem amb l’efecte contrari. Gràcies a l’energia solar, el màxim de producció serà durant el dia. Per una banda, coincideix amb el període en què consumim més energia. Per una altra, com que també estarà dimensionada per les hores de menys insolació solar a l’hivern, durant bona part de l’any, amb més insolació, ens trobarem que durant el dia ens sobrarà producció elèctrica. Els incentius, les hores vall, caldrà posar-los per consumir electricitat quan faci més sol –per exemple, carregant-hi el cotxe, en comptes de fer-ho durant la nit. Fins i tot, alguns experts preveuen que les companyies arribin a oferir electricitat gratuïta durant les hores centrals del dia, quan hi ha més insolació.

El segon aspecte que pot deixar obsoleta l’actual reforma són, precisament, les bateries. Per una banda, cada vegada se n’instal·laran més a les cases, per aprofitar al màxim l’autoproducció solar. Per una altra, disposarem de les bateries dels vehicles elèctrics, que podrem aprofitar també a casa. En ambdós casos, segurament podrem tenir l’opció que les companyies les gestionin –compensant-ho. Durant el vespre i la nit les nostres bateries cediran energia a la xarxa –quan no hi ha producció solar– i durant el dia aprofitaran els excedents de producció per carregar-se. D’aquesta manera, el pes de la gestió dels alts i baixos de la producció elèctrica recauran sobre la tecnologia, i no pas sobre els ciutadans. Mentrestant, però, d’aquí a uns dies haurem de mirar com abaixar el preu del nostre rebut de la llum i adaptar-nos nosaltres a la tecnologia existent.