Nova etapa

El 17 de desembre del 2017 el conseller Toni Comín em va expressar una idea que no m’ha abandonat d’aleshores ençà. No havien ni passat dos mesos de la DUI del 27-O, i ell obria la mirada llarga. Comín, crec que lúcidament, em va explicar que entràvem en la tercera fase del procés i que, com les altres, duraria anys. La primera fase va ser la de l’estatut (2003-2010); la segona, la del referèndum (2010-2017) i la tercera, seria la de la república. Si dura com les altres, seran set anys (2017-2024).

Les eleccions del diumenge 28 d’abril han aconseguit, crec, que aquesta idea ja sigui majoritària. Molta gent, per fi, ho ha acceptat: el desenllaç és cosa d’anys. Finalment tots ho hem vist. La victòria d’Esquerra, l’extraordinària victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya, marca un punt d’inflexió massa evident per a negar el canvi d’època. Ni tan sols la previsible victòria de Puigdemont a les eleccions europees amagarà el fet real: Esquerra és un partit homogeni, implantat, ordenat i amb un pla, i Junts per Catalunya, PDeCAT o la Crida, no (les municipals ho tornaran a demostrar). Dos són els actors que crec que seran potentíssims aquest temps vinent: Esquerra Republicana i Carles Puigdemont. La resta, no tant.

La fase de l’estatut (2003-2010) va ser dirigida pels socialistes. La del referèndum (2010-2017), pels convergents. La de la república (2017-2024), per ERC. Sempre tots tres amb aliats. Sempre. Però sempre dirigint. Sempre. Les fases, de moment, han viscut una transformació espectacular dels partits que dirigien. El PSC de l’estatut i del dret a decidir ha acabat donant suport al 155. Els convergents del pacte fiscal, van acabar fent una DUI. Els republicans, que actualment volen un referèndum pactat, com acabaran?

L’assemblea que avui celebra l’ANC va en la mateixa direcció. Nova fase. I per això proposa un nou full de ruta. No puc sinó celebrar la proposta perquè fa setmanes defensava d’aquí estant el mateix full de ruta: aconseguir el 50%+1 dels vots en unes pròximes eleccions. Vam fer-ho el Primer d’Octubre en un referèndum. Ara tocaria fer-ho en unes eleccions catalanes. És això repetir el 27-S? No. És millorar-lo. El gloriós Primer d’Octubre va necessitar un 9-N abans. La nova fase ha de millorar gloriosament el 27-S.

L’ANC accepta que el dia que això passi, i que es guanyin eleccions amb més del 50% dels vots com vam fer el Primer d’Octubre, el govern haurà de fer una nova DUI, i fer efectiva la república. Però també diu que el govern tot sol no ho podrà fer, tot això. Per això parla de tenir masses mobilitzades. Jo precisaria: masses entrenades.

Masses entrenades, sí, en la tercera fase, i no precisament per a fer una Diada. Entrenades per l’ANC, o per qui faci aquest paper,  per tal de tenir gent que exerceixi la desobediència civil de manera precisa i responsable. Perquè en la nova etapa faltarà una cosa que el Primer d’Octubre no es va aconseguir: el control del territori. I això tardarem anys a tenir-ho. Controlar el país a partir de la desobediència civil (com crec) o amb Mossos a la frontera (com uns altres creuen) són coses que no es poden improvisar. Si es volen fer ben fetes, seriosament, i per guanyar, requereixen anys. Però no dècades.

La pròxima fase, intueixo potser ingènuament, consistirà en un país que veurà com, les eleccions, les guanyen els independentistes per més del 50% dels vots, però els partits del govern no fan efectiva la República. Els governants, suposo que d’ERC, diran, i amb raó, que no tenen el control del territori. I que val més esperar a tenir un referèndum pactat. Les bases, incloses les d’Esquerra, no tan solament pressionaran per no haver de sentir actes de fe en un referèndum pactat, sinó també per tenir les fronteres controlades (atès que els vots ho permeten), i s’organitzaran per tenir-les controlades ells, les fronteres. I aquesta tensió entre els de dalt i els de baix, ben portada, és la que ens podria fer avançar.

Després de mesos, potser anys, veig actors importants del procés mirant endavant, de cara al futur, conscients d’una nova etapa. Potser, finalment, ja hem deixat de mirar al passat.