13.11.2024 - 18:07
|
Actualització: 13.11.2024 - 22:40
La Nova Esquerra Nacional, candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps a la direcció d’Esquerra Republicana, continua assenyalant la candidatura d’Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, Militància Decidim, com el seu rival principal. En la compareixença per a explicar el programa polític de la candidatura, Godàs ha explicat que la prioritat de la seva llista si hi ha segona volta és d’unir-se a Foc Nou, encapçalada per Helena Solà i Alfred Bosch. “Si hi ha segona volta, tenim més capacitat d’entesa amb Foc Nou, perquè, si es dóna, ha de ser una segona volta cap al canvi, no pas cap a la conservació. El canvi a Esquerra Republicana és inexorable, és només qüestió de temps i val més aprofitar-lo”, ha dit.
Així i tot, les converses encara són verdes i qualsevol pacte d’aquesta mena no es concretaria fins al pròxim 30 de novembre. Abans, encara hi ha d’haver la publicació dels avals, demà passat, i els debats entre els candidats. La discrepància més grossa, en tot cas, és amb Militància Decidim, perquè la Nova Esquerra Nacional no troba creïble que Junqueras no ampliï els acords amb el PSC. Ahir, l’ex-president del partit va descartar “del tot” d’entrar en el govern del president Salvador Illa aquesta legislatura, però no va dir res sobre el de Barcelona. La número 2 de Junqueras, Elisenda Alamany, ha estat una de les principals defensores que els republicans s’incorporin al govern del batlle Jaume Collboni.
Godàs ha posat en dubte la paraula de Junqueras. “Només creiem en les coses en la mesura que es produeixen. Com que ens remetem als fets, fins a dia d’avui, no podem donar credibilitat a aquesta proposta”, ha dit. L’èmfasi per a diferenciar-se de Militància Decidim també l’han posat en la separació de càrrecs: si guanya la Nova Esquerra Nacional, diuen, el president del partit –que seria Godàs– es dedicaria exclusivament a les qüestions orgàniques, i s’haurien de fer unes primàries per a decidir el candidat a la Generalitat, que en cap cas no seria ni Godàs ni Camps. “Ens hem de centrar en el partit. El partit s’ha d’enfortir en la seva dimensió militant i en la seva capacitat política general”, ha dit Godàs.
Tot i la distància creixent amb Junqueras, la llista, plena d’afins a Marta Rovira i al president Pere Aragonès, s’ha compromès que, si guanya, elaborarà la pròxima ponència del partit amb membres de les altres candidatures. La intenció és de recosir el partit després de la guerra interna tan agre dels últims mesos, i dedicaran una de les dues vice-presidències –o bé la de Teresa Jordà o bé la de Raquel Sans, que en són les candidates– exclusivament a aquesta funció. Camps, candidata a la secretaria general, ha dit que “no té sentit fer una estratègia de només una part de les visions” perquè Esquerra és un partit plural i que se centraran en el procés de reconstrucció a partir del primer minut.
Per una altra banda, la creació d’un codi ètic de la comunicació del partit ha de servir perquè no es tornin a repetir episodis com els cartells contra els germans Pasqual i Ernest Maragall. Volen evitar “que les campanyes de comunicació i d’activisme no atemptin contra els valors ètics de l’organització”. És un punt important, atès que la candidatura de Junqueras retreu a persones de l’entorn de la candidatura d’haver impulsat les campanyes de joc brut a través d’una estructura B. A més a més, la Nova Esquerra Nacional defensa “un partit lliure de mercadejos”: “Hem vist massa vegades com es designaven càrrecs a dit a canvi de lleialtats o a canvi de suport”, ha dit Camps. Hi hauria de posar punt i final, diuen, un òrgan que revisi les designacions en l’àmbit institucional.
El pal de paller de “l’esquerra nacional”
Godàs ha afirmat que la missió històrica d’Esquerra Republicana de Catalunya és de dirigir l’àmbit de l’esquerra de progrés, sobiranista i independentista. És un espai en què situen altres organitzacions polítiques com la CUP i “l’ala sobiranista dels Comuns”, però també, referents de la societat civil, entitats i membres dels moviments feminista i ecologista, per exemple. “Hem de ser capaços de plantejar un marc polític comú i escenaris de confluència”, ha dit Godàs. Per això proposen de fer una Conferència de les Esquerres Sobiranistes i Independentistes, el setembre de l’any vinent, en què s’explori tot això. En podrien sorgir “concrecions operatives” com, per exemple, sumar per a les pròximes eleccions municipals, el 2027. “No ens allunya res del Lluc”, ha dit Godàs, en referència a Lluc Salellas, batlle de Girona en una candidatura on hi havia la CUP.
Malgrat prioritzar l’espai ampli de l’esquerra nacional, la candidatura també promet de “refer les aliances del moviment independentista i reconstruir els consensos”, tot i que no han parlat directament de Junts. Al centre d’aquesta reconciliació hi volen posar un treball conjunt per a dissenyar “una estratègia nacional que faci possible la celebració d’un referèndum d’independència”. Segons Godàs, l’exercici de l’autodeterminació haurà de ser acordat, perquè és la via més realista en les circumstàncies actuals, en què Catalunya es troba “encaixonada entre dos estats de la Unió Europea”. Ara bé, sostenen que un referèndum “no s’acorda només per la via de parlar-ne, sinó per la via d’imposar-lo”.
