18.02.2025 - 05:00
Nova Esquerra Nacional (NEN), el sector d’ERC que encapçalen Xavier Godàs i Alba Camps, promou una esmena als estatuts del partit que impediria que Oriol Junqueras tornés a optar a presidir-lo. Esquerra va modificar els estatuts el 2019 –amb Junqueras a la presó i la secretària general d’aleshores, Marta Rovira, a l’exili– perquè el màxim de dotze anys en el càrrec no computés mentre durés la repressió. L’anomenat sector rovirista, que vol articular-se com a corrent intern i influir en el partit, vol fer ara més restrictius els articles que regulen la renovació de càrrecs. Uns quants preceptes estableixen que les presidències i secretaries generals es poden reelegir ininterrompudament fins a un màxim de dotze anys. NEN pretén suprimir “ininterrompudament” perquè computin tots els anys en l’exercici del càrrec, al marge de si s’han exercit de manera seguida o no. Junqueras va deixar la presidència del partit el 9 de juny de l’any passat i va ser reelegit al desembre. La reforma de NEN pretén que no hi hagi marge interpretatiu als estatuts perquè Junqueras, si ho pretengués, pogués posar el comptador a zero.
D’una altra banda, el mateix article estableix la suspensió del termini màxim de dotze anys quan “no hagin pogut desenvolupar plenament les seves funcions a conseqüència de la repressió política”. El sector de Godàs i Camps també vol eliminar el mot “plenament”. Una de les discussions que van tenir els afins a Rovira i els afins a Junqueras va centrar-se en si el president d’ERC havia pogut exercir o no el càrrec a la presó. Junqueras en va sortir amb els indults el 2021, però manté la pena d’inhabilitació. Els promotors de l’esmena consideren que la inhabilitació no és cap impediment per a exercir el càrrec orgànic, de manera que els anys d’exercici sí que haurien de comptar durant la inhabilitació i Junqueras superaria els dotze anys en aquest mandat, descomptant-hi els tres anys i mig que va ser a la presó. Fos com fos, seria la comissió de garanties que hauria de dirimir els dubtes interpretatius dels estatuts en cas d’un hipotètic conflicte.
Com ja havia anunciat, i explicava Godàs en aquesta entrevista a VilaWeb, NEN demana que els qui tinguin la presidència i la secretaria general d’ERC no puguin ocupar càrrecs institucionals durant el mandat. La proposta inclou una disposició addicional perquè aquesta incompatibilitat entri en vigor després del congrés. És a dir, que, encara que s’aprovés, no s’aplicaria fins a la renovació de l’executiva actual, de manera que no afectaria immediatament Junqueras ni la secretària general d’Esquerra, Elisenda Alamany. A més, quant a la paritat, NEN defensa que la presidència i la secretaria general puguin ser ocupades per dues dones i que hi pugui haver més dones que no pas homes en el còmput global de les candidatures a la direcció.
NEN proposa que els sectors del partit es puguin constituir com a corrents de debat, una condició que no existeix als estatuts. L’única figura que s’hi assembla és la de les entitats d’ERC, la constitució de les quals ha de ser avalada per l’executiva del partit. Aquesta és la via amb què el conseller nacional Joan Tardà ha demanat de formar Àgora Republicana, amb l’objectiu d’empènyer ERC cap a l’esquerra i obrir-la a sobiranistes no independentistes. La iniciativa del sector de Camps i Godàs és que es reconeguin les agrupacions de militants que comparteixen una “determinada sensibilitat ideològica, programàtica o estratègica” dins ERC i que tinguin el suport d’un 3% dels militants. La seva finalitat principal seria promoure el debat intern i “enriquir la pluralitat d’idees” en tant que organitzacions internes que no podrien prendre decisions contràries a les resolucions ni a les preses de posició del partit. També tindrien un representant al consell nacional, el màxim òrgan de decisió entre congressos.
NEN ha presentat més esmenes a les ponències estratègica i política, que hauran de passar el filtre de les assemblees territorials i sectorials per arribar al congrés. Les que tinguin prou suport de les bases podran ser negociades abans amb la direcció i les que es mantinguin vives són les que arribaran al plenari de mitjan març. En relació amb el full de ruta estratègic, NEN defensa que es recuperin les aliances sobiranistes amb partits i entitats en una estratègia nacional pel referèndum d’autodeterminació, que inclogui una agenda que concreti la capacitat de mobilització i la coordinació institucional a les cambres legislatives i als ajuntaments. Per a aquest sector, és important de coordinar l’acció al congrés espanyol, al senat i al Parlament Europeu. A més, assenyalen la necessitat de treballar amb les forces sobiranistes del País Basc i Galícia per “destronar la monarquia espanyola”. Creuen que un canvi de règim espanyol cap a una república obriria la porta a la sobirania dels catalans. NEN insisteix a proposar igualment la convocatòria d’una conferència de les esquerres sobiranistes i independentistes la tardor d’enguany per compartir l’estratègia política amb més forces emmarcades en l’esquerra nacional i acordar-ne una de conjunta per a les eleccions municipals del 2027.
NEN també vol que la ponència política detalli el sistema de finançament singular pactat amb el PSC i s’eliminin les referències al consorci tributari paritari regulat a l’estatut, i que la direcció va dir que esmenaria perquè no hi hagi dubtes que és l’Agència Tributària de Catalunya que hauria de recaptar tots els imposts. NEN, a més, vol que ERC faci explícit que no facilitarà cap acord amb Aliança Catalana ni amb Vox, ni tampoc pactarà amb cap força que hi cerqui acords. Consideren que la normalització de l’extrema dreta i de la dreta extrema fa avançar els postulats del feixisme i provoca una regressió de drets. “ERC a cap nivell, institucional ni activament ni passivament, ni directament ni indirectament, donarà suport a partits, forces i agrupacions polítiques situades a l’extrema dreta”, volen afegir a la proposta de ponència feta per l’equip redactor. NEN, finalment, vol incloure el laïcisme en els valors definitoris del republicanisme democràtic.
