21.09.2015 - 06:00
El 6 de març passat el parlament va aprovar per 62 vots a favor (ERC, ICV, PSC, Ciutadans i CUP) i 60 abstencions (CiU i PP) que la Generalitat es personi com a acusació en el judici a Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó per haver-ne estat perjudicada directament. Aquesta aprovació fou possible gràcies a l’acció de la societat civil organitzada a través del Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya. Malgrat la decisió del parlament, el grup impulsor denuncia que sis mesos després ‘no hi ha cap rastre de personació’ ni ‘consta de cap manera que la Generalitat hagi fet efectiu allò que es va aprovar’. I no sols això, sinó que afirmen: ‘El govern ha fet decaure el procediment i haurem de tornar a votar.’
Per això, aprofitant la campanya electoral, el Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya ha demanat el compromís de tots els partits que van votar a favor de la mesura perquè es torni a votar al parlament en la legislatura següent i compleixin les seves obligacions en cas que governin després del 27 de setembre. Tots els partits que hi van donar suport, tret de Ciutadans, ja hi han respost afirmativament.
ERC ha reiterat el compromís amb el resultat de la votació del 6 de març favorable a la personació de la Generalitat en el cas Palma Arena i també que, arribat el cas de formar govern, ‘actuarà en conseqüència’. En la mateixa línia s’ha expressat Catalunya Sí que es Pot: ‘Si la nostra candidatura forma part del nou govern de la Generalitat, ens personarem com a govern en el cas Palma Arena, com ja havia acordat el parlament la darrera legislatura.’ El PSC s’ha compromès a ‘facilitar una nova votació i a acomplir el resultat’. I la CUP ha dit que emplaçarà ‘el nou executiu a rebutjar qualsevol aplicació de la doctrina Botín a les persones implicades, perquè representaria un nou episodi de justícia de classe de la qual l’oligarquia s’ha beneficiat durant molts anys per a mantenir els privilegis.’ I ha afegit: ‘Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin encarnen la impunitat amb què les elits del país han actuat mentre la crisi feia estralls entre la població.’