21.12.2021 - 21:50
Els “lleials” de Nova Caledònia van donar a França la victòria decisiva que volia en el tercer i darrer referèndum sobre la independència, votat diumenge. Però va ser una victòria buida, perquè els canacs independentistes van donar a París una reprovació massiva per la seva estratègia de descolonització de tres dècades.
És probable que el referèndum sigui vist com un fracàs, una captura del vot per part dels colonitzadors sense la participació significativa del poble indígena canac. És poc probable que les nacions del Pacífic acceptin aquesta privació de drets de l’autodeterminació indígena.
En el resultat final de diumenge a la nit, el 96,49% va dir no a la independència, i només el 3,51% va votar que sí. Va ser un canvi dràstic respecte de les derrotes estretes dels dos plebiscits anteriors del 2018 i el 2020.
No obstant això, el vot negatiu en aquesta votació final es va sustentar en una participació del 43,9%, en contrast amb la participació rècord de més del 80% en les dues votacions anteriors. Això posa en dubte la legitimitat del vot i és probable que faci créixer les tensions.
Un dels resultats més reveladors del referèndum va ser a Tiendanite, el poble natal del famós cap independentista canac Jean-Marie Tjibaou. El 1988, va negociar l’acord de Matignon, que va posar fi al vessament de sang que va esclatar durant la dècada de 1980 després d’un referèndum fallit similar sobre la independència. Al seu poble, el boicot va ser aparentment total, sense cap vot registrat.
A les remotes illes del nord de Belep, només va votar el 0,6% dels residents. A Lifou, a les illes de la Lleialtat, principalment canaques, en alguns dels col·legis electorals no va haver-hi vots. Als reductes canacs de Canala i Hiènghene, a l’illa principal de Grande Terre, va votar menys del 2% de la població.
Crítiques a Macron per mantenir la votació
El resultat serà, sens dubte, un gran maldecap per al president francès, Emmanuel Macron, pocs mesos abans de les eleccions presidencials franceses de l’abril. Els crítics suggereixen que la seva insistència a mantenir el referèndum desafiant l’àmplia oposició pot perjudicar-lo políticament.
Tanmateix, Macron va elogiar el resultat des de París, tot dient: “Aquesta nit, França és més bella perquè Nova Caledònia ha decidit de romandre-hi.” I va dir que començaria un “període de transició” per a construir un projecte comú “respectant la dignitat de tothom”.
Els partits independentistes canacs havien instat a endarrerir el referèndum per la pandèmia de la covid i perquè la votació no s’havia de fer fins a l’octubre del 2022. El senat canac consuetudinari, format per caps tradicionals, havia declarat un període de dol d’un any per les víctimes, principalment indígenes, de l’onada de la covid que va començar al setembre i que ha infectat més de 12.000 persones i ha causat 280 morts.
Mentre que el veí Vanuatu també va demanar d’ajornar el referèndum, el Fòrum de les Illes del Pacífic (PIF) va proporcionar un equip de supervisió ministerial. L’influent Grup Melanesi de Punta de Llança (format per Papua Nova Guinea, Vanuatu, Fiji, Illes Salomó i la coalició per la independència de Nova Caledònia), es va negar a reconèixer el referèndum “unilateral”, i va dir que era un moment crucial perquè els melanesians de Nova Caledònia decidissin el seu futur.
Una coalició d’organitzacions de la societat civil i dirigents del moviment del Pacífic es va unir a l’oposició i va condemnar París per “ignorar” l’impacte de la crisi sanitària sobre la capacitat dels canacs per a participar en el referèndum i exercir el seu dret humà bàsic a l’autodeterminació.
La setmana passada, tres partidaris de la independència van anar fins a Nova York amb el president del Congrés de Nova Caledònia, Roch Wamytan, i van declarar a les Nacions Unides que un plebiscit sense la participació dels canacs no tenia legitimitat i que els partits independentistes no en reconeixerien el resultat.
'This referendum, for us, is not the third referendum,' New Caledonia Congress's president Roch Wamytan says on French radio, after results show 'no' result but significantly lower turnout after boycott. https://t.co/G4r4XOKRBl
— Kirsty Needham (@KirstyLNeedham) December 12, 2021
Els dirigents independentistes insisteixen que no negociaran amb París fins passades les eleccions presidencials franceses. També s’han negat a veure el ministre francès d’Ultramar, Sébastien Lecornu, que va arribar a Nouméa el cap de setmana. Consideren que el ministre es doblega als designis dels dirigents antiindependentistes del territori.
Per què Nova Caledònia és tan important per a França?
És probable que hi hagi un altre referèndum a mitjans del 2023 per a determinar el futur estatus del territori dins de França, però amb la independència fora de la taula. Alguns territoris francesos d’ultramar, com la Polinèsia Francesa, tenen poders locals transferits. Ara es creu que a Nova Caledònia li poden oferir més autonomia local de la que té.
France’s Overseas Minister Sébastien Lecornu is in Noumea, but his trip is in vain, according to today's editorial in #NewCaledonia’s daily newspaper @lncnc: “Nothing is settled and the discussions have stalled.”https://t.co/Og0MNqXxOd
— Nic Maclellan (@MaclellanNic) December 12, 2021
Nova Caledònia és fonamental per a la projecció del poder econòmic i militar de França a la regió de l’Indo-Pacífic, especialment com a contrapès a la creixent influència xinesa entre els països independents del Pacífic. La indústria i les reserves de níquel, importants per a la fabricació d’acer inoxidable, bateries i telèfons mòbils, i la zona econòmica marítima són importants per a París.
Irònicament, la controvertida pèrdua de França d’un lucratiu acord de submarins amb Austràlia a favor d’una associació nuclear amb els EUA i el Regne Unit va augmentar la importància de Nova Caledònia a París.
Els governs d’Austràlia i Nova Zelanda s’han mostrat prudents amb el referèndum i no han fet comentaris públics sobre la votació. Però una jove artista feminista canaca, Marylou Mahé, va escriure un article àmpliament publicat a Nova Zelanda el cap de setmana passat explicant per què ella i moltes altres persones s’havien negat a participar en una votació considerada “antidemocràtica i irrespectuosa” amb la cultura canac: “Com a dona jove canac, la meva veu sovint se silencia, però vull recordar al món que som aquí, estem dempeus i actuem pel nostre futur. La paraula de l’estat pot morir demà, però el nostre dret al reconeixement i a l’autodeterminació no morirà mai.”
David Robie és editor associat, Pacific Journalism Review / Te Koakoa, Universitat Tecnològica d’Auckland. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
