04.12.2021 - 21:50
El tercer referèndum d’independència en tres anys de Nova Caledònia tancarà en fals els acords de pau de Nouméa entre independentistes, unionistes i l’estat francès i obrirà un període d’incertesa que posa en perill l’estabilitat política i social a l’arxipèlag.
La consulta del 2018 va revelar un resultat molt més ajustat que no es preveia, amb un 43,3% a favor de la independència, i la diferència encara va ser menor l’any passat, amb un 46,7% a favor. No obstant això, enguany les organitzacions independentistes han fet una crida a no participar en la consulta.
El motiu és una onada de la covid com no s’havia vist fins ara a Nova Caledònia, que ha causat 12.195 casos i 276 morts d’ençà del setembre, i ha comportat importants restriccions. Això inclou la impossibilitat de dur a terme el dol canac, un ritual central del poble canac, que representa el 80% de les morts, que pot durar setmanes, amb cerimònies i la mobilització de diversos clans. Arran del xoc que ha suposat la covid per a milers de clans i l’endarreriment del dol un any, el senat tradicional canac i els partits i sindicats independentistes, de majoria canac, van demanar un ajornament del referèndum, perquè troben que ara no hi ha les condicions adequades per a fer una campanya justa i en les mateixes condicions.
Tanmateix, amb l’oposició dels unionistes, el govern francès ha refusat de modificar la data de la votació. Els unionistes tenen clar que enmig de la pandèmia, que afecta més als favorables a la independència, i després de la intervenció de l’estat francès, que ha enviat vaccins i centenars de sanitaris, difícilment el sí aconseguirà de mobilitzar encara més els seus partidaris i guanyar la votació. Les autoritats franceses, més enllà de mantenir Nova Caledònia, que és un territori estratègic al Pacífic, vol evitar que un endarreriment pugui fer que la qüestió del referèndum i de l’acord AUKUS, la nova aliança militar creada pel Regne Unit, els Estats Units i Austràlia, que arracona França al Pacífic, formi part de la campanya de les presidencials l’abril del 2022.
AUKUS: la “nova OTAN” afegeix Austràlia, amb la mirada posada a la Xina
Ara, una vegada fets els referèndums acordats en l’acord de Nouméa, hi ha incertesa sobre com pot evolucionar la situació política. El calendari acordat era d’obrir un període de divuit mesos, que establís l’estatus de Nova Caledònia dins l’estat francès si es decidia de romandre a l’estat francès, o per pactar la transició i el marc de relacions com a estat independent si guanyava el sí. Ara els partits independentistes s’han desmarcat d’aquests terminis i, com era d’esperar, es neguen també a reconèixer el resultat del referèndum del 12 de desembre. No obstant això, són partidaris de tornar a la taula de negociació.
El territori deixa de tenir un full de ruta acordat. De moment, l’estat francès ha decidit d’enviar dos mil policies i soldats més a Nova Caledònia per a garantir que es fa un referèndum que es preveu que només tingui la participació dels partidaris de romandre a França. Si no hi ha negociació entre les parts, la situació política és imprevisible en un territori marcat durant molt de temps pel colonialisme, la divisió entre canacs i europeus i la violència entre faccions, que s’havia mantingut en pau arran d’uns acords que a partir d’ara deixen de tenir efecte.
