28.07.2021 - 21:50
Què va passar realment el 2020 en el món editorial en català? Els números encara no s’han fet públics –sembla que es donaran al setembre– i les informacions que arriben diuen que es va salvar l’any en què, el primer semestre, amb el tancament de les llibreries tres mesos i la no-celebració de Sant Jordi, s’anunciava la catàstrofe. Sant Jordi d’estiu va anar prou bé, també la Setmana del Llibre en Català i sobretot la campanya de Nadal. En conjunt es va salvar l’any, diuen al gremi d’editors. Individualment, la crisi va afectar de manera més desigual i aquest sotrac ja ha originat els primers moviments en el sector.
Viena Edicions entra al grup Enciclopèdia Catalana
El 6 de maig es va anunciar un moviment important: Enciclopèdia Catalana, format pels segells Univers, la Galera, Catedral, Bridge i :Rata_, incorporava Viena edicions al grup. Però, en quins termes i per què? La raó ens l’explica Isabel Monsó, directora general de Viena: “Feia temps que es veia que hi hauria moviments, perquè hi havia un gran grup i, fent de contrapès, un nombre molt gran d’editorials petites. Aquesta situació no acabava de funcionar.”
La covid va afectar la decisió d’integrar-se al grup Enciclopèdia Catalana? “El 2020 vam veure que havíem de fer alguna cosa: teníem una editorial amb trenta anys a l’esquena, consolidada, però ens vam trobar –tant nosaltres com totes les editorials de la nostra mida– que teníem tot el Sant Jordi preparat, a punt, les factures sobre la taula i aleshores les llibreries es van tancar durant tres mesos. La situació podria haver estat dramàtica i sortosament quan van reobrir ens vam anar recuperant. Però ens vam adonar que ens faltava musculatura econòmica, capacitat de resistència. No podia ser que amb un segell tan consolidat i reconegut, et trobis tan limitat. Vam pensar que calia cercar una solució. Perquè d’aquesta ens en sortirem, però de cara al futur necessitem un paraigua més gros.”
Mentre Isabel Monsó, Enric Viladot i Blanca Pujals, els tres socis de Viena, pensaven en aquest futur, la gent d’Enciclopèdia Catalana va trucar a la porta. Explica Monsó: “Sí, ens van trucar ells. És curiós perquè quan vam pensar amb qui voldríem associar-nos, vam pensar amb ells. Tal com si haguéssim tingut telepatia, va sorgir l’oportunitat d’associar-nos. Haver obert la col·lecció el Club Victòria, que funcionés tan bé i que ens donés tanta visibilitat als mitjans també va ser un factor a favor. Enciclopèdia Catalana ho va veure com una oportunitat.”
Enciclopèdia Catalana no ha comprat Viena edicions, sinó que Viena ha fet una ampliació de capital i Enciclopèdia ha entrat a l’accionariat. Els tres socis continuen essent socis i seran al peu del canó del segell. Monsó n’està molt contenta perquè també destaca que aquesta situació els permetrà de centrar-se en el catàleg, en fer d’editors, que és allò que els agrada i satisfà, i no estar tan pendents de la part administrativa i econòmica.
Amb tot, Viena ara forma part del grup Enciclopèdia Catalana, que a partir d’ara és conformat pels segells següents: Univers, Viena, :Rata_, Catedral (en espanyol), la Galera (infantil) i Bridge (juvenil). Viena guanya musculatura econòmica mentre que Enciclopèdia guanya un catàleg consolidat, amb personalitat pròpia i centrat en els clàssics, que com diu Isabel Monsó, són el seu pal de paller. D’aquesta manera, mentre Univers es dedicarà als autors contemporanis, Viena continuarà ocupant-se dels d’abans.
Viena publica una setantena de títols l’any. L’operació d’entrada no li farà variar el nombre. Segons Monsó, la integració es farà progressiva i sense presses s’aniran ajustant. La directora general de Viena edicions ens recorda que l’any vinent clouran l’edició de tots els volums de A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, traduïts per Josep Maria Pinto. Un projecte que ha durat catorze anys –set originals partits cadascun en dos volums. “El tancament de A la recerca… ens permetrà d’embarcar-nos en uns altres projectes. Per exemple, sabem que dins del Club Victòria hauríem de fer alguns títols de gran abast.” Per descomptat, no n’ha volgut avançar cap.
La Magrana passa a Penguin Random House
Un altre moviment important, que curiosament es va anunciar el dia 6 de maig mateix, ha estat la compra del segell la Magrana, fins ara d’RBA, per part de Penguin Random House, que en la mateixa operació també ha adquirit els segells d’infantil i juvenil en espanyol Molino i Serres. Amb la incorporació de la Magrana, aquest gran grup tindrà tres segells en català, a més de Rosa dels Vents i la Campana. Segons que explica el grup: “La integració de la Magrana a Penguin Random House és una reafirmació de la voluntat de continuar creixent al mercat en llengua catalana. És un repte reprendre la bona feina que la Magrana ha fet d’ençà dels seus orígens en la narrativa i l’assaig.” Certament, per la Magrana han passat grans editors com ara Carles Jordi Guardiola, Oriol Castanys, Anik Lapointe, Jordi Rourera… i durant quaranta anys han anat construint un catàleg ple d’encerts, que el grup RBA no ha sabut aprofitar aquests darrers anys, tenint el segell en estat vegetatiu.
La incorporació de la Magrana al grup Penguin Random House origina una sèrie de preguntes que de moment els responsables de l’editorial no volen explicar. “Respondrem el setembre, quan presentem el rellançament del segell”, diuen. Què faran amb el catàleg de la Magrana? Quin espai editorial ocuparà, tenint en compte que haurà de conviure amb la Campana i Rosa dels Vents, del mateix grup? De moment, per a resoldre aquests dubtes, haurem d’esperar.
Fusió de cooperatives: Som Abacus
A final de juny es va anunciar un tercer moviment d’envergadura: la fusió de dues grans cooperatives, Abacus i el grup Som, que passen a dir-se Som Abacus. Des del punt de vista editorial és destacable, perquè implica una de les cadenes de llibreries més gran i consolidada arreu del país, la d’Abacus, i també les editorials que formen part del grup Som: Ara Llibres, Amsterdam i la Casa dels Clàssics.
Hem preguntat a Joan Carles Girbés, director editorial dels segells de Som, si aquest moviment n’afectarà la dinàmica. Ha respost: “La fusió no ens condiciona de cap manera. Continuarem amb la mateixa distribuïdora, UDL, i treballant estretament amb totes les llibreries del país. Sobre l’edició, fa temps que hem començat a editar menys títols l’any per a poder treballar millor cada llibre que fem. De setanta llibres anuals que publicàvem fa cinc anys, hem passat a publicar-ne una trentena. No tornarem a publicar més llibres ara, ni tampoc no començarem cap línia nova.”
Continua Girbés: “Abacus és una empresa cooperativa molt potent del món de la cultura i de l’educació, però el vincle que establim és de col·laboració, no pas de fagocitació. Segur que sorgiran projectes nous de la fusió, però no han de passar necessàriament per l’àmbit editorial. Aquest desembre s’anunciarà el pla estratègic.”
Aquests darrers anys, Ara Llibres, segell de no-ficció, s’ha centrat d’una manera incisiva en els llibres sobre el procés. Els hi ha sortit bé. Però la pandèmia ha canviat les prioritats de la gent i els lectors han traslladat l’atenció: de l’interès per la política s’ha passat a uns altres interessos més socials. Els personatges mediàtics també han canviat i un dels llibres més venuts d’aquest Sant Jordi ha estat el del metge Oriol Mitjà. Ara Llibres ha viscut aquest canvi. Per això preguntem a Girbés com els ha afectat la pandèmia i si els ha caigut la facturació el 2020. Respon: “Ja treballàvem en aquest canvi d’interessos, el teníem present. Els llibres del procés que han funcionat més a les llibreries han estat els nostres i alguns han tingut una acollida extraordinària. Però sabíem que aquest interès tindria una durada limitada. La demostració és que en tot el semestre vinent no editarem cap títol polític.”
“La fusió no té res a veure amb el canvi d’interessos dels lectors. Les converses serioses per a la fusió fa dos anys que es van començar. És una fusió atípica perquè en general quan es fa una maniobra d’aquesta mena és perquè alguna cosa va malament. En aquest cas, són dues empreses que van molt bé i que juntes poden tenir més musculatura econòmica per a engegar nous projectes. No se’n va ningú al carrer. La covid ens ha permès de trobar temps per a conèixer-nos millor. Abacus és una cooperativa de consum i Som era una cooperativa de treballadors. A Som, hem passat de ser unes desenes de treballadors a ser-ne més de set-cents. És un gran canvi. Creiem que el país necessita accions d’aquesta mena, que sumin. Empreses potents, fortes, competitives.”
Moviments que són canvis per a no canviar
Aquests moviments van equilibrant el sector editorial en català, que d’ençà del 2005, amb la creació del Grup 62, la crisi del 2008 i el naixement d’un eixam de petites editorials independents, havia perdut les editorials mitjanes. Però, en aquest temps, hi ha editorials petites que han anat creixent, com és el cas d’Edicions del Periscopi, Comanegra i Angle –segell que forma part del Nou Grup, juntament amb Cossetània Edicions. Unes altres estableixen estratègies de col·laboració per a tenir més força, com ara Ragi Verd, Llibres de l’Avenç i la revista Enderrock, que a partir d’ara sumaran esforços i compartiran seu.
Alhora, continuen naixent llibreries: en pandèmia han sorgit dos projectes, la llibreria Ona i la llibreria Finestres, sostinguts econòmicament per dos mecenes culturals: per a la primera, el soci de MediaPro Tatxo Benet, i per a la segona, l’empresari farmacèutic Sergi Ferrer-Salat. També s’han anunciat noves editorials, com la de l’editor Miquel Adam, La Segona Perifèria, que editarà els primers llibres el febrer del 2022. També continua el transvasament d’autors d’uns segells a uns altres. El més destacat, Joan-Lluís Lluís, que aquest primer de setembre publicarà la nova novel·la amb Club Editor. Fins ara, publicava a Proa.
Però la cosa que ni es mou ni es mourà a curt termini és la concentració en les mateixes mans, les del Grup 62, dels premis literaris més importants del país. Aquest juliol Òmnium Cultural, que convoca el premi Sant Jordi, ha anunciat que l’editorial Proa tornarà a publicar-lo. Fa tres anys, Òmnium va canviar les condicions de l’edició d’aquest premi, el més important en llengua catalana. Una de les intencions del canvi era ajudar a dinamitzar l’edició en català. D’aleshores ençà, cada tres anys es fa una nova convocatòria a concurs per a editar-lo. El 2018 va guanyar-la Enciclopèdia Catalana, que els darrers tres anys ha coeditat el Sant Jordi amb Òmnium. El Grup 62, arran de la pèrdua del Sant Jordi, va crear un premi nou, el premi Proa de novel·la. Ara, amb la recuperació del Sant Jordi, si més no durant tres anys, el Grup 62 torna a acaparar tots els grans premis de l’edició en català. Sembla, doncs, que també hi ha canvis que són per a no canviar.
