25.08.2022 - 08:57
|
Actualització: 25.08.2022 - 11:37
Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i la Universitat d’Innsbruck, a Àustria, han dissenyat i provat un nou sistema no invasiu i d’automostra que podria avançar un any el diagnòstic del càncer d’endometri. Consisteix en un test epigenètic que mesura el nivell de metilació de dos gens concrets en mostres. Les metilacions són modificacions de l’ADN que permeten d’activar o inactivar l’expressió de gens. Es poden obtenir amb raspats lleugers del coll de l’úter a la consulta, o bé amb un dispositiu semblant a un tampó que la pacient pot fer servir a casa.
Els resultats publicats a la revista Journal of Clinical Oncology mostren que, segons el sistema emprat, la nova estratègia detecta entre el 90% i el 100% dels casos de càncer d’endometri. Segons la doctora Laura Costas, cap del projecte i investigadora principal del grup d’infeccions i càncer de l’IDIBELL i l’Institut Català d’Oncologia, seria factible de fer servir aquest mètode en poblacions de risc.
El càncer d’endometri afecta més de 400.000 dones l’any mundialment. Actualment, els mètodes de diagnòstic són molt invasius i dolorosos, majoritàriament per mitjà de biòpsies de l’endometri. Un endarreriment en el diagnòstic obliga a usar tractaments més agressius i fa davallar significativament la supervivència de les pacients.
La nova estratègia pot ser molt beneficiosa en dos grups de risc: dones postmenopàusiques amb sagnat ginecològic, principal símptoma del càncer d’endometri, i dones amb la síndrome de Lynch, una afectació genètica hereditària que predisposa a desenvolupar càncer. Els investigadors proposen de fer estudis de cost-efectivitat i analitzar cohorts grans d’aquests grups de risc de càncer d’endometri abans d’implantar el mètode.
Per una altra banda, la publicació mostra resultats molt esperançadors sobre la utilitat d’aquest mètode en la població general, atès que també ha permès d’identificar la malaltia un any abans no se sol diagnosticar. De cara al futur, es fan assaigs per avaluar proves semblants per al diagnòstic d’uns altres càncers ginecològics.
