19.01.2024 - 19:50
Les exportacions espanyoles de béns tenen caigudes interanuals de fa vuit mesos, un reguitzell continuat de resultats pitjors que no el 2022 i que ha tingut una conseqüència molt directa. Amb les dades del novembre, les darreres publicades ahir pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, per primera vegada el 2023, l’acumulat de l’any és negatiu, en termes interanuals. És a dir, que el 2023 es va exportar menys que no pas el 2022. Recordem que l’acumulat a l’octubre era d’un creixement zero i en aquesta Píndola (18 de desembre) ja vam anunciar l’entrada més que probable en números vermells al novembre, en vista de la tendència seguida.
I, efectivament, les exportacions entre el gener i el novembre, tot i haver arribat als 354.740 milions d’euros, han estat un 0,7% inferiors que no el mateix període del 2022. I parlem de xifres en valor, sense comptar la inflació, que segons el Ministeri d’Indústria pot haver estat d’un 4,9% en termes mitjans. La pèrdua d’impuls d’aquests darrers mesos fa molt difícil de pensar que el 2023 va tancar amb l’objectiu que el govern espanyol esperava, que era el de superar els 400.000 milions d’euros, ja que el 2022 van arribar als 389.000.
En el cas català, les coses han anat de manera ben diferent. Si bé és cert que el novembre hi va haver una punxada mensual, amb un creixement negatiu del -2,4% sobre el mateix mes de l’any anterior, l’acumulat dels onze mesos va créixer d’un 8,4% sobre l’any 2022, fins a arribar gairebé als 94.000 milions d’euros –tot l’any anterior, la xifra va ser de 95.000 milions, que va representar un rècord històric. També cal valorar que la xifra actual, fins al novembre, supera d’un 27% la de tot l’any 2019, el d’abans de la pandèmia. Per tant, amb tota probabilitat, un any que vèiem molt difícil al començament, el tornarem a tancar amb rècord de vendes a l’exterior.
A la Comunitat de Madrid, en canvi, les coses no han anat tan bé. El mes de novembre, les exportacions han caigut d’un 43% i l’acumulat dels darrers onze mesos supera el -12%. La caiguda acumulada d’un 33% en l’exportació d’energia (que recordem que no es produeix a la capital espanyola però sí que s’hi comptabilitza) ha pesat molt en el saldo negatiu fins al novembre.
La diferència es veu més clara si desglossem els principals productes exportats els onze primers mesos de l’any. Les exportacions de Catalunya van correspondre, principalment, a productes químics (29,7% del total, i van créixer d’un 6,2% interanual), seguides pel sector de l’automòbil (16,0% del total, i van ascendir d’un 51,6% interanual) i els béns d’equip (15,5% del total, i van augmentar d’un 5,8% interanual). Les variacions amb la Comunitat de Madrid són notables: les principals exportacions van ser les dels sectors de béns d’equip
(28,3% del total, i es van incrementar d’un 13,9% interanual), productes químics (28,0% del total, i van caure d’un 28,5% interanual) i productes energètics (13,6% del total, i van decréixer d’un 33,5% interanual). És a dir, dos dels grans pilars de la seva suposada fortalesa exportadora van tenir un any molt gris, com podem comprovar.
En la diferència entre les dues comunitats hi ha la forta estirada que han desenvolupat els automòbils durant l’any, mentre la demanda exterior d’energia era cada vegada menor, i la baixada de l’exportació de medicaments ha afectat més Madrid que no pas Catalunya. El cas és que, dins el total d’exportacions de l’estat durant els onze primers mesos de l’any, Madrid representava el 15,1% el 2022, i el 2023 va baixar al 13,4%, mentre que Catalunya va passar del 24,3% al 26,5%. Crec que no sentirem parlar gaire d’exportacions la gent de l’entorn d’Isabel Díaz Ayuso, com sí que en parlaven quan es va enfilar la venda d’energia… i presumien de ser una comunitat exportadora que s’ho havia de menjar tot. El temps posa algunes paraules (malauradament, no totes) al seu lloc.
Els dos sectors exportadors més significatius de l’any han estat, per motius oposats, l’energètic i el dels cotxes. Recordem, segons que recull la publicació mensual del Ministeri d’Indústria espanyol, que les exportacions del sector de productes energètics han disminuït a escala estatal d’un 22,0% interanual, a causa, principalment, de la disminució de vendes de petroli i derivats, especialment als Països Baixos i, en grau més baix, a Bèlgica, Gibraltar i França; a més de carbó i electricitat, sobretot, a França i a Portugal.
En la banda positiva, les exportacions del sector de l’automòbil van pujar d’un 23,3% interanual per l’augment de vendes de cotxes i motos, en particular a Turquia, França, Itàlia i, en grau més baix, a Alemanya; i també de components de l’automòbil, fonamentalment, a Alemanya, França, el Marroc i Portugal. A l’estat espanyol, va significar un 14,3% de totes les vendes de béns fetes a l’exterior, la qual cosa el converteix en el quart sector més important, només superat pels béns d’equip, l’alimentació, begudes i tabac i els productes químics.
Del punt de vista geogràfic, mirant els estats, n’hi ha dos de guanyadors, quant al creixement de les vendes que hi han anat a parar, fins al novembre. Són Turquia (principalment, automòbils i motos) i Mèxic, amb creixements de dos dígits, sobretot el primer. A la zona euro les exportacions han baixat d’un 1,9%, però les patacades més fortes han estat a l’Àsia. Així, a la Xina han caigut d’un 7% (menys minerals i productes carnis) i al Japó, d’un 14% (derivats del petroli).
I com veuen les empreses la situació? Parlo amb Joan Tristany, director General de l’Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC), que em comenta que, en general, hi ha satisfacció. “El fet que a Catalunya hi hagi hagut un creixement de les exportacions superior que no pas a tot l’estat és a causa de l’estructura empresarial que tenim aquí. La composició del sector exportador ha estat més favorable, amb un pes més gran, per exemple, dels cotxes, que han tingut una recuperació més tardana.”
De totes maneres, dóna molt de mèrit a l’esforç que s’ha fet, perquè ha estat un any molt complicat per al comerç internacional. “Tret de França i la Xina, la majoria dels països han tingut una davallada en les vendes a l’exterior”, continua. I, preguntat per com veuen el 2024, la seva resposta és immediata. “Continuarà l’alentiment que hem vist des del mes de juny. El món està molt embolicat i les empreses noten que els clients allarguen les decisions de compra.” I esmenta la preocupació que hi ha per la situació geopolítica internacional. “Abans hi havia un marc de referència, amb l’Organització Mundial del Comerç, ara no. Veiem com es posen barreres al comerç i no hi ha una homogeneïtat de regles entre els països, ni tan sols dins el mercat únic. En aquest cas, l’administració comunitària europea és molt lenta a posar ordre. Però això passa a tot arreu i complica molt la tasca dels exportadors.”
En definitiva, un any exportador força positiu, sobretot per Catalunya, però presidit per l’alentiment general.
