16.05.2019 - 19:40
La xifra de persones que s’han vist obligades a abandonar les seves cases sense creuar les fronteres dels seus països va aconseguir el 2018 una nova xifra rècord, 41,3 milions de persones, la majoria de les quals estan concentrades a l’Àfrica Subsahariana, on més van augmentar, i al Llevant i al Nord d’Àfrica, amb l’excepció de Colòmbia, el segon país amb més desplaçats interns del món.
Així es desprèn de l’últim Informe Global sobre Desplaçament Intern publicat pel Centre d’Observació del Desplaçament Intern (IDMC) de l’ONG Consell Noruec per als Refugiats (NRC). La representa dues terceres parts més que el nombre total de refugiats que hi ha al món (25,4 milions a finals del 2017).
En total, l’IDMC va registrar 10,8 milions de nous desplaçaments en relació amb guerres i violència durant el 2018 motivats principalment pels conflictes continuats a la República Democràtica del Congo (RDC) i Síria, l’augment de les tensions intercomunitarias a Etiòpia, el Camerun i la regió del Cinturó Mitjà de Nigèria, segons l’informe.
Dels 41,3 milions de desplaçats interns a nivell mundial, dues terceres parts, o el que és el mateix, 30,9 milions, viuen en deu països: Síria, Colòmbia, República Democràtica del Congo, Somàlia, l’Afganistan, el Iemen, Nigèria, Etiòpia, el Sudan i l’Iraq.
‘L’informe d’aquest any és un trist recordatori de la recurrència del desplaçament i de la gravetat i urgència de les necessitats dels desplaçats interns’, ha subratllat la directora de l’IDMC, Alexandra Bilak.
‘Molts dels mateixos factors que van força la gent a fugir de les seves cases ara els impedeixen tornar o trobar solucions en els llocs on s’han instal·lat’, ha lamentat. Molts dels desplaçats interns que van intentar tornar a l’Iraq, Nigèria i Síria es van trobar amb les seves cases destruïdes, infraestructures devastades i manca de serveis bàsics.
Àfrica subsahariana, al capdavant
Àfrica Subsahariana va ser la regió que més desplaçats interns va registrar, amb 7,4 milions. En total, en acabar l’any, hi havia 16,5 milions de desplaçats a la regió, que ‘acull alguns de les crisis de desplaçament més aferrissades del món’, segons Bilak. ‘Conflictes emergents i els efectes del canvi climàtic van forçar més milions de persones a fugir l’any passat, però moltes d’aquestes crisis són passades per alt i reben pocs fons’, ha denunciat.
Etiòpia va ser el país que més nous desplaçats interns va registrar el 2018, 2,9 milions, motivats per conflictes entorn de recursos i per violència intercomunitaria, una xifra que suposa quatre vegades més la registrada el 2017. Somàlia també va registrar el nombre més alt de nous desplaçaments en una dècada, 578.000.
A Llevant i el Nord d’Àfrica hi havia a finals del 2018 11 milions de desplaçats interns, mentre que al llarg de l’any es van produir 2,1 milions de nous desplaçats principalment a Síria, el Iemen i Líbia.
Impossible tornar a les seves llars
A més, milions de persones que ja estaven desplaçades en aquesta regió no van poder tornar a les seves cases per motius de seguretat, perquè els seus habitatges i infraestructures estan destruïdes i per la falta de serveis bàsics i mitjans de vida.
Fora d’aquestes dues regions, només Colòmbia té un nombre considerable de desplaçats interns. El país encara té dins de les seves fronteres 3,8 milions de desplaçats. Malgrat l’acord de pau entre el govern i la principal guerrilla del país, les FARC, els enfrontaments amb altres grups armats van provocar el 2018 145.000 nous desplaçats, la qual cosa suposa un augment pel que fa a l’any anterior.
La violència criminal i de carrer va provocar també nous desplaçats al Triangle Nord de Centreamèrica. Segons l’estudi, més de 240.000 persones es van veure desplaçades a El Salvador, mentre que a Hondures es van comptabilitzar 950 però es creu que aquesta no és la xifra real. Pel que fa a Guatemala, no va ser possible formular una estimació fiable. A Mèxic, la violència relacionada amb els càrtels de la droga va provocar 11.000 nous desplaçats.
