06.10.2023 - 21:40
Aquest Nou d’Octubre serà marcat, inevitablement, pel canvi de govern al País Valencià i la irrupció de l’extrema dreta en molts municipis. Tant Vox com el PP s’han dedicat a emetre odi en forma d’atacs a la llengua, la cultura i la diversitat allà on governen. Les entitats i sindicats han respost a cadascun dels colps, com ara els de Torrent, quan van eliminar el nom de Vicent Torrent de l’auditori; Borriana, on un regidor de Vox va voler censurar publicacions en català de la biblioteca municipal; Nàquera, on el batlle d’extrema dreta va prohibir les banderes LGBT dels edificis públics; Alacant, ciutat que volien excloure de la zona de predomini lingüístic català; i també a les comarques castellanoparlants, on han eliminat el català de les escoles. Aquesta Diada tornaran a eixir al carrer per reivindicar un país lliure, igualitari i antifeixista en la tradicional manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre, que començarà a les 18.00 a la plaça de Sant Agustí de València.
També hi serà present el judici als ultres que van agredir els manifestants el Nou d’Octubre del 2017, que s’hauria d’haver fet el 25 de setembre i que hauria significat una sentència històrica contra l’odi, si s’hagués executat. Però, finalment, va ser ajornat per manca d’acord de les defenses dels acusats. És precisament aquest odi, allò a què es vol fer front. La comissió, integrada per més d’una desena d’entitats, sindicats i partits que defensen la llengua i la cultura, deixa clara la seua reivindicació amb el lema: “Per un País Valencià antifeixista.”
Què en diuen, les entitats?
“El Nou d’Octubre sempre té eixe sentit de recordar-nos quins són els nostres orígens com a poble i de reafirmar-nos en la voluntat de continuar essent un País Valencià lliure, igualitari i antifeixista. El país que volem és un país on tot el món tinga cabuda, on hi haja un respecte per l’altre, on no hi haja valencianofòbia, on no hi haja delictes d’odi, on hi haja igualtat i drets lingüístics, perquè siga un país sostenible. Dir que volem ser País Valencià vol dir també dotar-lo d’un contingut”, diu Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià.
Oliver assenyala la importància de la Diada d’enguany per la manca de política en positiu del nou Consell. “Ens hem trobat un govern sense iniciativa, sense propostes més enllà de voler ocupar el poder, que no sap què necessita el país i que torna a instrumentalitzar i a conflictivitzar la llengua com una cortina de fum per a tapar la seua ineptitud”, diu. En aquest sentit, recorda el caos en les adjudicacions de les places en el sistema educatiu i com han qüestionat l’autoritat d’una institució estatutària com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Però també ressalta que, fins ara, la dreta no havia necessitat Vox per atacar i instrumentalitzar la llengua.
En aquest aspecte coincideix amb Toni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià: “Ara tenim un govern de la Generalitat que no és que siga fluix en relació amb la llengua, és que hi va directament en contra. Bàsicament en dos aspectes: primer, no se la pren seriosament, és a dir, per ells l’única llengua és el castellà i se’ls nota contínuament; i segon, intenten d’introduir formes de secessionisme lingüístic que ja crèiem superades: tornen a la història del valencià i el català, les normes del Puig i tot allò. En aquests moments, qüestionar la unitat de la llengua és bastant absurd.”
En referència a les reunions que ha mantingut recentment la batllessa de València, María José Catalá, amb entitats secessionistes com ara Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i la possibilitat que aquestes puguen donar titulacions, Royo diu que va en contra de la normativa i que els trobaran de cara del punt de vista legal: “Fa l’efecte que volen arribar a crear tal embolic que facen desaparèixer el valencià de la vida pública. Tot això ens té irritats i, per tant, hem convocat les nostres bases i estem disposats a plantar cara i a continuar treballant en favor de la llengua. A banda de tenir la raó científica i el carrer, en aquest cas, fins i tot, tenim la llei del nostre costat. Insistisc, hi ha unes coses escrites a l’estatut que no poden alterar així com així.”
Una de les decisions més preocupants que ha pres el govern del PP i Vox ha estat l’eliminació del català en les comarques castellanoparlants. “El conseller diu que és incoherent que xiquets d’aquesta zona vehiculen una assignatura en valencià. El que és incoherent és que tinguem dues llengües oficials i que no els donem el dret que tenen d’estudiar una llengua i ser-ne competents”, diu Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana. Assenyala que d’aquesta manera també es vulneren els drets dels catalanoparlants: “Aquests ciutadans, si en un moment determinat estan de cara al públic, ja siga en la funció pública, ja siga en l’empresa privada, no podran respectar els drets que tenim la resta de valencians.” A més, conta que les propostes del conseller Rovira parteixen d’opinions, i no d’una avaluació de la situació.
La influència de l’extrema dreta
“Tot això, la gent que tenim ja una certa edat i que som en la docència sabem que és soroll, molt de soroll, però en aquest cas no per a acontentar el votant de dreta sinó per a acontentar el votant d’ultradreta. En aquest territori, la dreta ha manat moltíssims anys, però nosaltres, com a entitat que defensa la llengua, no hem trobat mai tantes reticències o tantes vulneracions”, diu Usó.
“No n’hi ha prou d’anar a remolc d’allò que aquesta gent provoca, perquè ho saben fer, sinó que cal proposar una alternativa. Nosaltres tenim clar quina és: que els drets lingüístics es respecten, que l’ús social de la llengua augmente, que la cultura en llengua catalana s’expandisca i les relacions entre els territoris de parla catalana es consoliden”, afig Oliver.
“El debat identitari és el debat que més surt a compte a la dreta i a l’extrema dreta. Es projecta un enemic extern, que no és el que diuen, i, efectivament, mentre estem entretinguts amb això, a preservar el nostre país, el nostre territori, la nostra llengua, la nostra cultura, aprofiten per fer unes altres coses, com ara abaixar els impostos als rics i consolidar projectes destructors del nostre ecosistema marí, per exemple, l’ampliació del port”, diu Beatriu Cardona, portaveu del sindicat STEPV.
“Hem de continuar fent el que hem fet fins ara. És a dir, mantenir la llengua viva, treballar per la cultura i treballar pel país. Contra això és pel que lluiten més acarnissadament tota la dreta i l’extrema dreta. La nostra resposta ha de ser del dia a dia. Hem de mantenir el treball amb la fermesa amb què estem acostumats a fer-ho des de fa molts anys”, diu Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet.
“Si tots els Nou d’Octubre són importants, enguany ho és encara molt més. És un moment en què les persones que creiem en un País Valencià més just, més igualitari i més feminista hem d’eixir al carrer més que mai, perquè el govern valencià, en el poc de temps que té de rodatge, ha demostrat que legisla en la direcció oposada”, reivindica Cardona.
