27.11.2015 - 06:00
Autor: Oriol Cendra
Aquest és el tercer i darrer article amb què he volgut plantejar una sèrie de reflexions al voltant del document de treball Cap a un nou marc fiscal per a l’associacionisme cultural que el maig de 2015 presentava 17 propostes per simplificar i millorar la qualitat de la normativa fiscal i comptable del sector associatiu i obria línies de debat.
Cultura i interès general
1. Sense una acurada reflexió prèvia no hi ha actuacions sòlides. Des del meu punt de vista, ni l’Administració pública catalana ni el sector associatiu cultural som capaços de participar amb idees pròpies en el debat sobre fiscalitat cultural. Un parell d’idees genèriques:
a. En l’àmbit de les polítiques públiques en matèria de cultura ha emergit, davant del model d’una política cultural focalitzada en l’accés a l’oferta cultural, altres propostes que posen l’èmfasi en la gestió de béns comuns, entesos com a recursos, comunitats i normes desenvolupades per aquestes comunitats. En aquests nous contextos, ens trobaríem davant del “repte de comprendre i afavorir el desenvolupament dels béns comuns, per exemple a través d’un règim legal que ajudi a maximitzar el retorn social d’aquestes iniciatives, sense que això impedeixi el desenvolupament dels estàndards de qualitat i remuneració de l’autoria” (BARBIERI, 2014)
b. Hem vist en un article anterior com l’informe BLEIN 2014 proposa a l’Estat francès una discussió que permeti definir els “serveis d’interès general no econòmic” (dels àmbits de l’acció social, l’educació popular i d’altres sectors associatius) per establir, arribat el cas, una reglamentació fiscal específica.
Llegiu l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.
