Un grup de lingüistes presenta un nou mapa dels dialectes del català

L’equip del “Posa-hi tu l’accent”, el festival de les variants dialectals de la llengua catalana que es farà aquest cap de setmana a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), impulsat pel Casal de l’Espluga, ha presentat un nou mapa de dialectes del català.

Entre les novetats que presenta el mapa, es destaca la definició de nous subdialectes que no s’estudiaven fins ara, com el gironí, que sempre s’havia englobat dins el central; i el valencià mallorquí, al voltant del poble de Tàrbena, a la Marina Baixa. Així mateix, en lloc de les clàssiques línies divisòries entre els dialectes, s’han traçat franges de transició, que donen una visió molt més aproximada de la realitat, perquè dins aquestes àrees els trets més característics dels dialectes que fan frontera en realitat se solen barrejar i entrellaçar. En comparació amb els mapes dialectals difosos durant el segle XX, també es fa visible l’extensió cap al sud del tortosí, que ocupa una bona part de l’àrea considerada fins ara valencià septentrional.

El nou mapa, de colors vius i amb una imatge molt més moderna i visual que la majoria dels que circulaven fins ara, ha estat elaborat, amb criteris rigorosament científics, per un equip interdisciplinari d’experts lligats a l’organització del festival. S’hi destaquen els prestigiosos dialectòlegs Pere Navarro, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i Vicent Beltran, de la Universitat d’Alacant (UA), que hi han treballat aquests darrers mesos.

Per a elaborar-lo, el grup s’ha basat en els estudis acadèmics apareguts més recentment sobre els trets característics de la llengua a tots els territoris, ha tornat a analitzar una realitat sempre dinàmica i ha actualitzat els mapes antics.

Una versió gegantina del mapa restarà penjada a la façana del Casal de l’Espluga de Francolí, que serà la seu del festival.

L’objectiu del “Posa-hi tu l’accent” és fer valer i difondre totes les experiències relacionades amb la varietat dialectal, que confereixen una gran riquesa lèxica i de matisos a la llengua. I tot això partint del respecte màxim al català estàndard.