21.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 22.08.2016 - 10:51
[El món fa front a uns desafiaments imponents. Els problemes que té són molt greus. Però al mateix temps la sensació que tot va malament o que tot empitjora no és ben bé exacta. Aquesta mini-sèrie en tres capítols intenta senzillament provocar la reflexió. Us oferirem sis conjunts de dades que intenten explicar que hi ha coses importants que milloren, vistes des d’una òptica global. Això no vol pas, però, ni negar res ni, per descomptat, amagar res.
En tres capítols repassarem alguns aspectes parcials de la realitat del món que van millorant. Dissabte vam començar amb tres aspectes relatius a la guerra i la violència, ahir us vam parlar del retrocés de la pobresa i la millora de les condicions de vida i avui veurem com la democràcia creix al món.]
Hi ha més democràcia avui que mai
El nombre d’estats regits per una dictadura era el 1970 clarament superior al d’estat regits per una democràcia. Però el final de la guerra freda ha capgirat completament la situació i avui per primera vegada a la història el nombre d’estats democràtics supera clarament el d’estats no democràtics. La caiguda dels règims comunistes per una banda i la fi del suport dels Estats Units als règims dictatorials a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica han portat el món a una situació que, vista des de la dècada dels setanta i els vuitanta del segle passat, és tan inesperada com impactant.
El Polity IV Score és un índex del Center for Systemic Peace que fan servir els científics socials per a mesurar el grau de democràcia de cada estat. Com que la definició de què és una democràcia és complicada, Polity IV Score proposa aquesta: ‘Un sistema que té institucions a través de les quals els ciutadans poden expressar les seues preferències, que té restriccions a l’autoritat del poder executiu i que garanteix les llibertats civils.’
Seguint aquest esquema hi hauria 89 estats democràtics al món, 22 dictadures i 47 anocràcies. Una anocràcia és un règim que barreja de manera incoherent aspectes d’una democràcia amb comportaments clarament autoritaris i que sol ser molt inestable. Cal tenir en compte que Polity IV no examina les dades de tots els països del món, ans sol deixar fora del marc d’investigació els països més petits i amb no tanta població.
Calcular el nombre de democràcies comptant els estats i prou podria portar a confusions, atès que hi ha estats amb una població enorme, com ara la Xina, que no són democràcies. De manera que és interessant observar aquesta altra gràfica que mostra quants milions de persones viuen en democràcia.
Els dos tons de verd representen les persones que viuen en règims democràtics, classificats per ‘democràtics’ i ‘completament democràtics’. La xifra assenyala que en total són gairebé la meitat de la població mundial, amb un increment molt notable sobre qualsevol altra època anterior.
L’augment de l’educació bàsica és consistent a tot arreu del món
L’educació és una de les condicions clau per a la democràcia. I en conseqüència és molt important valorar com creix constantment durant les darreres dècades, molt especialment respecte de l’educació infantil.
El percentatge d’infants fins a quinze anys que han seguit una educació reglada al món va creixent constantment d’ençà dels anys seixanta del segle passat, però molt especialment als anys noranta i durant el segle actual. A Europa la xifra ja és del cent per cent mentre que a l’Amèrica Llatina i l’Àsia de l’Est la xifra ja supera el noranta per cent del total. La regió amb més problemes continua essent l’Àfrica Subsahariana, que així i tot se situa ara en un 65 per cent del total, de manera que dobla la xifra que tenia el 1980. Per països la situació pitjor és la dels cinc únics que encara no porten a l’escola més del vint per cent de la població: Burkina Faso, Etiòpia, Guinea, Mali i Níger.
Creix el respecte als altres: el moviment LGTB n’és un exemple
El respecte a la diferència sembla que creix al món, com es pot apreciar de manera clara en el creixement dels drets de les dones, però sobretot en el creixement dels drets de les comunitats LGTB.
Aquest mapa mostra la situació legal de l’homosexualitat a tot el planeta, amb els tons blaus que marquen llocs on els drets de la comunitat LGTB són respectats de maneres diferents i amb els tons taronja que marquen llocs on són prohibits o restringits. És un fet que a la majoria del món occidental s’ha assumit el dret d’estimar a qui es vulga i s’han fet passos importants per a normalitzar jurídicament la situació.
Avui ja hi ha vint-i-tres estats on és legal el matrimoni entre persones del mateix sexe. Una xifra important si tenim en compte que no va ser fins el 2001 que un estat, els Països Baixos, el va autoritzar per primer vegada.
