Un nou escenari per a l’ecosistema editorial en català

El sector editorial en català no ha parat de viure canvis aquests darrers anys. Fets com ara l’opció pel català del grup Penguin Random House, l’enfonsament del grup Enciclopèdia Catalana i la creació recentíssima del grup Abacus Futur, amb l’entrada de l’empresari Jaume Roures, ressituen el mercat editorial a Catalunya. El sector també ha estat sacsejat en l’àmbit de la distribució i la logística, amb la creació i el fracàs del projecte Entredós, impulsat per les distribuïdores les Punxes i Àgora (propietat d’Enciclopèdia Catalana), que havia de convertir-se en la gran distribuïdora catalana, però que, per una mala gestió i dificultats de tota mena, ha destarotat durant mesos la distribució de llibres en català. Avui, a falta de saber què passarà amb la distribuïdora Àgora (si l’agafarà Abacus Futur o acabarà reduïda a la mínima expressió o es tancarà), ja es pot començar a definir el nou retrat del sector editorial en català.

Tres grans grups per a un mercat limitat

El nou retrat de l’edició en català de fet es va començar a configurar el 2006, quan es va crear el Grup 62, que concentrava els segells en català més importants al començament del segle XXI. Aquest grup, que originalment era propietat a parts iguals de Planeta, Enciclopèdia Catalana i la Caixa, el 2017 va acabar en mans de Planeta. Actualment, el Grup 62 aplega tots els segells en català del grup Planeta, que són: Edicions 62, Proa, Columna, Empúries, Pòrtic, Destino en català, Planeta en català, la Butxaca i, en l’àmbit infantil i juvenil, Fanbooks, Estrella Polar, Shaka i Educaula62 (llibres de text). És el grup editorial en català més important fins ara. Fa poques setmanes, a primers de juliol, els responsables del grup, el president, Josep Ramoneda, i el director editorial, Emili Rosales, van mostrar optimisme i satisfacció, van valorar aquest primer semestre com un bon any editorial en línies generals i van aportar una xifra cridanera: segons Rosales, el creixement de vendes ha estat d’un 6% per Sant Jordi, i segons que ha indicat, si se sosté fins a final d’any, en xifres acumulades voldrà dir que en cinc anys l’edició en català ha crescut d’un 20%. Tot plegat, dins una tònica de creixement observat d’ençà del 2019.

Un altre moviment important va ser ara fa set anys, quan el grup Penguin Random House va optar pel llibre en català. El 2017 fitxava l’editor Joan Riambau com a director literari dels segells en català. Històricament, aquest grup tenia Rosa dels Vents com a segell en català, però el 2019 el grup va comprar l’emblemàtic segell la Campana, d’Isabel Martí, i el 2021 la Magrana, que aleshores ja no era propietat de Carles Jordi Guardiola, el fundador, sinó del grup RBA. El volum de títols publicats anualment en català gira al voltant dels 90 i ha publicat algun dels best-sellers recents més sonats, a partir d’autors nous, com ara Les calces al sol, de Regina Rodríguez, amb 60.000 exemplars (i continua entre els més venuts), 12.000 en castellà i hi ha traduccions a l’italià, polonès, portuguès i anglès (EUA).

D’ençà d’aquest gener passat, el mercat editorial en català té un tercer grup editorial, que s’ha presentat aquest mes de juny, Abacus Futur, que impulsa la cooperativa Abacus i l’empresari Jaume Roures i que aplega un nombre considerable de segells: els que són propietat d’Abacus (Ara Llibres, Amsterdam, la Casa dels Clàssics-Bernat Metge i Inuk), de Jaume Roures (Navona, després d’haver-li venut la seva part Tatxo Benet, i Arcàdia) i els segells propietat fins ara d’Enciclopèdia Catalana, que ha comprat i que es disputava amb Penguin Random House (Univers, la Galera, Elastic Books, Rata, Ediciones Invisibles, Bridge, Catedral i Viena Edicions). Xavier Mallafrè n’és el director general i Ernest Folch, el director literari. La nota de premsa d’Abacus Futur deia: “La suma de les editorials que formen part d’Abacus Futur acumulen durant el 2023 més de mig milió d’exemplars venuts, més de 300 novetats publicades, un catàleg de més de 5.000 referències actives i més de 25 títols apareguts a les llistes de títols més venuts de ficció, no-ficció i infantil-juvenil, segons Librired.”

Quan l’hem consultat, el Gremi d’Editors de Catalunya no ens ha facilitat dades relacionades amb els segells dels grans grups que ens puguin orientar sobre com és repartit de moment el mercat editorial en català, amb relació al nombre de títols editats, nombre d’exemplars venuts, facturació… Ningú discuteix que el grup més important ara com ara és el Grup 62, seguit de prop pels segells en català de Penguin, tot i que Abacus Futur va donar unes primeres dades que qüestionaven aquesta posició. Oriol Soler, director general d’Abacus, en una entrevista a La Vanguardia, sobre la posició que ocupaven Abacus Futur i Penguin Random House, afirmava: “Nosaltres som els segons en català, ells són els segons en espanyol. Penguin en català té el 5% del mercat, nosaltres som per sobre del 8% i Planeta (Grup 62) té el 16%. […] Que els tres primers grups només sumem un 30% demostra la fragilitat de l’ecosistema català.” De tota manera, pocs dies després d’haver-se publicat l’entrevista, Soler reconeixia que hi havia errors en les dades que havia dit. Per tant, no les podem donar com a vàlides.

Però l’ecosistema català és fràgil, tal com diu Oriol Soler, o és múltiple i divers? A diferència d’uns altres mercats, el mercat editorial en català se sustenta per un gruix important d’editorials petites i algunes de mitjanes que permeten d’arribar a una diversitat de gèneres i títols que en unes altres èpoques no s’havia assolit en llengua catalana. I, per una altra banda, és un mercat en què el 75% de la venda de llibres es fa a les llibreries. La xarxa de llibreries de tot el país també garanteix de disposar de prescriptors, que poden despertar interessos per autors i títols concrets, fenòmens literaris i que ajuden i orienten els lectors. Són dues característiques singulars en un sector, el del llibre, globalitzat, com més va més conquerit a tot arreu per plataformes com Amazon i per grans cadenes de llibreries, que venen a l’engròs i no es fixen pas en el detall i on en llibre en català juga clarament amb desavantatge.

Aquesta setmana passada, la federació de gremis d’editors espanyola va fer un avançament de les dades del comerç interior del llibre a l’estat espanyol el 2023. Aquest avançament no donava dades desglossades per llengües d’edició, de manera que no ajuden gens a analitzar el mercat editorial en català. Segons el Gremi d’Editors de Catalunya, les dades desglossades s’acostumen a publicar al setembre. Les seguirem. D’aquest avançament del comerç interior del llibre de l’any passat de moment solament serveixen aquestes: “Catalunya capitalitza el 54% de la facturació total (edició en català, castellà i més llengües) i Madrid se n’endú el 40%. El llibre en català representa el 14% del total; el 76% dels títols s’editen en castellà, un 2,3% en èuscar, un 2,3% en gallec i un 5,6% en uns altres idiomes. El 64,0% del total de la facturació correspon a editorials grans o molt grans.”

Què en diuen, les editorials independents?

Hem demanat a Ilya Pérdigo, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, una primera valoració d’aquesta nova realitat del sector. Ha explicat: “No puc aventurar el futur ni parlar de com quedarà l’equilibri entre els tres grups i quin protagonisme tindrà cadascú, encara és d’hora per a saber-ho, però el que puc dir és que el sector editorial en català en l’àmbit de continguts aquests darrers anys ha viscut un creixement, tant pel que fa a l’oferta com pel que fa a guanyar lectors. I això ha aportat més riquesa i diversitat, fet que és positiu. També, més enllà dels grans grups, hi ha una sèrie d’editorials independents que van néixer petites i que en els darreres deu o quinze anys s’han consolidat i han adquirit una mida mitjana. Això fa que tinguem un mercat equilibrat i ben distribuït. Amb tot, és cert també que tot i que ha crescut, tenim un mercat molt concentrat, amb molta oferta, però limitat de lectors. És un equilibri complex que haurem d’anar veient com evoluciona.”

I què en pensen els editors independents, que en aquests darrers quinze anys s’han consolidat, han crescut, fan política d’autor i acostumen a tenir sempre algun dels seus títols entre els més venuts a les llibreries? Maria Bohigas, de Club Editor, comenta: “Tot depèn de la seva política editorial. Els grups tenen força per obrir nous espais, com el de la divulgació científica, o el del reportatge d’investigació, quasi inexistents en català, i d’una gran utilitat social. En són dos exemples, però hi ha molts camps inexplorats. Si serveixen per a obrir-los, hi sortirem tots guanyant. Si, en canvi, exploten els espais de sempre i compren els nostres autors a cops de talonari, o estiren els fils de la martingala per rebre el màxim de diners públics o uns altres beneficis de determinades mesures polítiques, com passa a habitualment a casa nostra, serà un factor nociu. La realitat dels grans grups en català han sigut experiències subvencionades a ultrança, directament o indirectament. Edicions 62 a la seva època de glòria vivia de la Caixa i de les lectures escolars triades pels seus propis directors. Hi ha qui diu que els grups són necessaris per a donar dimensió a la nostra cultura. La realitat demostra que el que hi dóna dimensió són els creadors que s’hi dediquen amb talent, rigor i passió. Això és el que hem de desenvolupar entre tots. Com deia Rodoreda: no juguem a fer els gegants.”

Continua la reflexió Bohigas: “Una altra qüestió essencial, i que caldrà seguir de prop, és la del preu del treball. Quines tarifes practicaran amb la gent d’ofici, com ara correctors o traductors? Contribuiran a depauperar-los per mor del marge? Per aquest camí Catalunya es quedarà sense cultura escrita que valgui la pena. Entre la universitat que paga sous vergonyosos als joves professors i el pagament irrisori de molts treballs editorials (200 euros per corregir un llibre, 300 euros per fer una tria de textos d’una autora amb centenari) anem destruint el que s’havia llaurat en la tan discutida transició: una generació de gent capaç que s’expressa en català. No tenen on treballar en condicions raonables.”

I també hem demanat el parer d’Aniol Rafel, d’Edicions del Periscopi: “Són tres grups molt diferents i ja veurem quin pes acaba tenint cadascun en l’ecosistema editorial català. Per una banda, tenim el Grup 62-Planeta, que són allà on més o menys sempre han estat, tot i que certament en els últims anys s’han reforçat i són en una dinàmica positiva. Tenim Penguin Random House, que fa un temps que han apostat pel català i això es pot llegir en el sentit que han vist que el català és un espai on hi ha públic i, per tant, la possibilitat de fer un grup editorial potent i comencen a ocupar un espai important. I finalment aquest nou grup, que haurem de veure quin espai va ocupant. En tot cas, de cara a la resta d’editorials, caldrà veure quin espai queda, perquè el que seria ideal és que tots aquests moviments fessin créixer el nombre de lectors en català. Perquè serà molt diferent l’escenari si acaba passant que el mateix nombre de lectors es reparteixen de manera diferent que no pas si aquest nou escenari fa créixer el nombre de lectors, arriba a nous lectors que fins ara no es tenen. Això sí que farà canviar l’escenari. I hem de veure com tot això acaba afectant tot el que es troba al voltant de les editorials. De moment, moltes incògnites, molta incertesa, molta expectativa de veure què passarà. Però, en general, em fa la sensació que les editorials que ja tenim un públic consolidat hauríem de patir-ho poc. Però ja ho veurem, segons les dinàmiques que vagi agafant cada grup. Com es reposicionaran, si entre ells les dinàmiques seran cordials o no tant. Avui són moltes les preguntes i només el temps ens anirà donant les respostes cap a on ens porta tot això. Els moviments també indiquen un cert dinamisme de coses que passen i passaran i veurem com van afectant una mica tothom.”

Aquests mesos vinents i sobretot l’any vinent s’aniran sabent les maneres, les estratègies, els valors que prevaldran en aquest nou escenari i com afectaran el conjunt del sector editorial en català. Ho anirem seguint.