El govern vol crear un grup de funcionaris especialitzats en acció exterior

La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret ha explicat l’avantprojecte de creació d’un cos nou de funcionaris especialitzats en acció exterior, que pretén de “reforçar la projecció i la influència de Catalunya al món”. L’equip he servidors públics haurà de “reforçar la projecció i la influència de Catalunya al món”, però la cosa encara és verda. La consellera no ha precisat ni el nombre de persones que en formarien part ni la despesa prevista, ni tampoc el nivell de les titulacions ni els sistemes d’entrada. Tan sols ha explicat que els primers a incorporar-s’hi han de ser ja membres de l’administració “per a posar en valor i retenir tot el capital humà que tenim”, i que hauran de passar unes oposicions. Per aclarir-ho ha fet un paral·lelisme amb el cos d’experts en servei jurídics, que s’articula al voltant del Departament de Presidència però que té membres en d’altres departaments.

L’aprovació de la llei, però, no serà immediata. Primer hi haurà converses tant amb els sindicats de la funció pública com amb l’oposició al parlament. El govern mirarà de retrobar consens al voltant de l’acció exterior, especialment amb el PSC, que se n’ha desentès i l’ha criticada. Els socialistes, de fet, van intentar posar com a condició en l’aprovació de l’últim pressupost que no s’obrissin més delegacions a l’exterior. Durant la negociació, el govern va explicar que, en efecte, enguany no se n’obririen de noves, però va negar que fos una concessió al PSC i va adduir que abans calia desenvolupar les oficines que ja són obertes però encara no tenen estructura. Serret ha confirmat que han començat a parlar de la qüestió amb els socialistes, així com amb Junts, els comuns i la CUP –a més, evidentment, d’Esquerra Republicana.

Una condemna unànime a “l’atac brutal d’Hamàs”

Serret també ha explicat que el govern condemna de manera clara i unànime “l’atac brutal perpetrat per Hamàs” dissabte contra territori israelià. El govern de la Generalitat ha criticat que fos un atac indiscriminat contra la població civil i considera que “es pot considerar de terrorista, injustificable i contrari al dret internacional humanitari”. Serret també ha demanat de frenar l’escalada de violència, tornar a la diplomàcia i complir els drets humans, sense més concrecions, i ha afirmat que el consens entre la població catalana és que s’evitin els atacs contra la població civil. La consellera ha informat que ahir hi havia una trentena de catalans a Israel, la majoria treballadors hi estudiants que hi tenen una vida estable. La llista, tanmateix, es revisa sovint, i la xifra pot evolucionar. De moment, però, no consta que hi hagi cap català en situació d’emergència.

Fent força equilibris, centrada sobretot en la defensa de la població civil israeliana i palestina, Serret ha recordat que en l’últim pla de la Generalitat per a la cooperació al desenvolupament “es fixava Palestina com un dels objectius prioritaris”. Ahir, el comissari europeu de Veïnatge, l’hongarès Olivér Várhelyi, pròxim al primer ministre Víktor Orbán, va anunciar per sorpresa que la Comissió Europea tallava l’enviament d’ajut econòmic a Palestina, tot i que les renuències d’uns quants estats van forçar una rectificació. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va dir que això “hauria danyat els interessos europeus”. Serret s’ha limitat a constatar que Catalunya té una llarga tradició de cultura de la cooperació. També ha explicat que el president Pere Aragonès s’ha posat en contacte amb l’ambaixada d’Israel i que mantenen interlocució amb representants del govern a Palestina, sense més concreció.