El nou Consell vol tornar a l’exempció lingüística de les comarques castellanoparlants

  • El nou conseller d'Educació, José Antonio Rovira, marca com a prioritat la modificació de la llei del plurilingüisme per a eliminar el català de les zones castellanoparlants

VilaWeb
El conseller d'Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira Jover, rep la cartera de la seva antecessora en el càrrec, Raquel Tamarit. Fotografia: EFE/Kai Försterling
Arnau Lleonart
20.07.2023 - 17:53
Actualització: 20.07.2023 - 22:51

El nou conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha aprofitat l’acte de traspàs de cartera de les mans de la seva predecessora, Raquel Tamarit, per avançar que pensa eliminar l’obligatorietat de fer un mínim del 25% en català —tal com recull la llei del plurilingüisme aprovada pel govern del Botànic— en els casos que s’acullin a l’exempció de fer l’assignatura de català a les comarques castellanoparlants, com permet la llei d’ús i ensenyament del valencià, del 1983.

“Hi ha una incoherència en el fet que als joves de les zones en les quals la llei d’ús i ensenyament permet l’exempció del valencià i, al mateix temps, per la llei del plurilingüisme, se’ls obliga a fer assignatures en valencià, un idioma del qual estan exempts”, ha dit, i ho ha marcat com una prioritat: “És un forat de la llei del plurilingüisme que s’haurà de solucionar tan aviat com es puga.”

La llei de plurilingüisme contempla uns mínims de català i castellà del 25%, i entre un 15 i un 25% d’anglès. Són els centres els que defineixen la proporció de cada idioma com a llengua vehicular, segons la realitat sociolingüística de l’entorn. Així i tot, mai no s’ha derogat l’exempció de fer l’assignatura de valencià que, quan es va aprovar la llei d’ús i ensenyament del valencià, es va permetre als centres de l’Alt Palància, el Baix Segura, la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel, el Racó d’Ademús, els Serrans i la Vall de Cofrents.

“Una altra cosa —ha afegit— és fer un plantejament global de reforma de la llei del plurilingüisme. Nosaltres sempre partirem del dret a elegir, no de la imposició, sinó del dret dels pares a elegir quina educació volen per als seus fills.” No s’ha pronunciat sobre el percentatge que hauria de tenir cada llengua, i ha dit que els centres i els consells escolars són qui més coneixen les necessitats de cada indret. “Per això, continuaran tenint força pes”, ha dit.

A banda, ha dit que recuperarien “moltes competències per a la Inspecció Educativa”, que considera que en els últims anys han perdut competències. També, ha dit que eliminarà al màxim la feina burocràtica a escoles i instituts: “Els centres no són oficines, són centres d’ensenyament.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor