21.07.2015 - 16:21
|
Actualització: 22.07.2015 - 21:09
En poc més de vint-i-quatre hores més de mig miler de membres de Compromís, entre càrrecs orgànics, diputats, regidors, militants i simpatitzants, han signat un manifest contra un possible pacte de Compromís amb Podem per a les eleccions espanyoles. Entre aquests hi ha els batlles de Sagunt, Pedreguer, Xeresa, Bétera, la Jana, Albaida, Agullent, Corbera i Salem. Amb el títol ‘Per una veu pròpia valenciana a les corts’, s’hi defensa una candidatura valenciana encapçalada per Compromís a les eleccions espanyoles ‘que aspire a ser una veu pròpia valenciana a les corts generals i que assumisca com a repte la constitució per primera vegada d’un grup parlamentari valencià’.
Una de les cares visibles d’aquest manifest és el músic Pau Alabajos, regidor de Torrent per Compromís des del 24 de maig.
L’executiva de Compromís ha aprovat d’obrir una negociació amb Podem per concórrer plegats a les eleccions espanyoles, però això ha suscitat un fort debat a la coalició, on hi ha un ampli sector contrari a una candidatura conjunta. De fet, el Bloc ha decidit, per unanimitat, que sotmetrà la decisió a referèndum de tota la militància. Concretament, segons un comunicat, el Bloc consultarà als militants si volen que l’acord electoral garanteixi un grup parlamentari propi al congrés ‘mitjançant la legalització d’una candidatura valenciana’; si la candidatura ha de recollir el lideratge de Compromís; i si l’hipotètic acord ha d’incloure una agenda política valenciana per a defensar al congrés.
Heus ací el manifest ‘Per una veu pròpia valenciana a les corts espanyoles’:
«Les persones que signem aquest manifest, ciutadanes i ciutadans del País Valencià, ho fem per expressar el nostre suport a l’articulació d’una candidatura valenciana liderada per Compromís a les pròximes eleccions que aspire a ser una veu pròpia valenciana a les Corts Generals i que assumisca com a repte la constitució per primera vegada d’un grup parlamentari valencià.
L’any 2011 l’elecció de Joan Baldoví i Roda com a diputat marcà una fita històrica per al valencianisme progressista, ja que el mestre suecà ha estat el nostre primer representant al Congrés en 75 anys, amb l’únic precedent de l’acta de diputat obtinguda per Vicent Marco i Miranda del partit Esquerra Valenciana en les últimes eleccions a les Corts de la Segona República Espanyola.
Sense menystenir la legitimitat democràtica de la resta de representants valencians al Congrés i al Senat, el treball de Baldoví durant els quatre anys de legislatura, que considerem altament positiu, ha fet palès com d’important i necessari és enviar a Madrid un grup de parlamentaris i parlamentàries que hi traslladen les inquietuds dels habitants de la nostra terra, de Vinaròs a Pilar de la Foradada, del litoral mediterrani a l’interior.
La reivindicació que presentem no és en absolut incompatible amb la vertebració d’un projecte plural i obert. De fet, l’actual Compromís ja aixopluga aquesta pluralitat des d’una perspectiva valencianista, d’esquerres, ecologista i que aposta per la regeneració democràtica. No volem tancar la porta a la incorporació de nous actors a aquesta coralitat però sí oposar-nos a qualsevol tipus de subordinació a projectes de matriu estatal.
La participació de Compromís en el Consell de la Generalitat i els governs de les administracions locals obri un camí d’esperança a la construcció d’un País Valencià més just i solidari i que, dins de l’heterogeneïtat que ens caracteritza com a poble, pose en valor la llengua i cultura pròpies.
No obstant això, aquest camí presenta també una sèrie de dificultats contra les quals difícilment alçaran la veu els diputats que depenguen d’un partit amb seu a Madrid. No es tracta d’un prejudici, ni tan sols d’un judici o d’una opinió, sinó d’un fet contrastat: les diputades i els diputats valencians de les dues principals forces d’àmbit estatal, fins ara totalment hegemòniques en la política valenciana, potser han pres una actitud reivindicativa quan era l’altra pota del bipartidisme la que governava Espanya, però han silenciat les mateixes reivindicacions quan l’inquilí de la Moncloa tenia el carnet del seu mateix partit.
Vora un terç de la població en situació de pobresa o risc d’exclusió social, prop d’una quarta part de la població activa valenciana aturada segons l’EPA, augment de la desigualtat, una renda per càpita un 14 % inferior a la mitjana espanyola, falta d’inversions en infraestructures… L’enumeració de problemes de caire social que patim les valencianes i els valencians és llarga però, mentrestant, tant el finançament autonòmic com les inversions territorialitzades que rep el País Valencià se situen clarament per sota de la mitjana per habitant del conjunt de les comunitats autònomes.
Un canvi en la gestió de les nostres institucions d’autogovern, després de vint anys monopolitzades pel Partit Popular amb un resultat molt negatiu, és un dels ingredients bàsics per a redreçar el nostre país. Una veu pròpia valenciana a les Corts Generals ho és també. Una veu pròpia oberta a col·laborar amb els altres projectes de regeneració democràtica i progrés social i ecològic, però que no calle quan toque reivindicar els interessos propis valencians.»
