Notre-Dame de París avui reneix de les cendres

La catedral de Notre-Dame de París recupera avui el lloc central en la vida religiosa i reprèn també el paper com a epicentre cultural de la ciutat. Hom espera que torni a ser l’atracció turística més visitada de París. L’incendi de l’abril del 2019 va danyar irreversiblement algunes parts de la catedral, tot i que se’n va evitar l’esfondrament. Més de dos mil arquitectes, enginyers i artesans, amb mètodes tradicionals, han treballat minuciosament per recrear allò que es va perdre i restaurar allò que es podia salvar.

L’incendi va fer caure l’emblemàtica agulla, va fondre la coberta de plom i va fer que bigues i pedres carbonitzades s’estimbessin a terra. La primera tasca fou estabilitzar l’estructura. Una vegada estabilitzada, es pogué començar la neteja i reconstrucció.

Després de l’incendi, que va escampar pols de plom per París, hi hagué un debat sobre els materials per a la nova coberta. Tanmateix, es va optar per una rèplica de l’antiga estructura de roure coberta de plom.

Els bombers van salvar les torres, que apareixen a Notre-Dame de París, de Victor Hugo. Algunes gàrgoles i relleus de pedra calcària es van malmetre per la pressió de l’aigua de les mànegues, però han estat restaurades o reesculpides.

Les vuit campanes de la torre nord han estat netejades i restaurades. Les dues de la torre sud no van ser danyades. S’han instal·lat tres campanes noves sobre l’altar, una de les quals fou un regal dels organitzadors dels Jocs Olímpics de París.

Es van proposar dissenys moderns per a l’agulla, però es van rebutjar en favor d’una reproducció d’allò que hi va afegir Eugène Viollet-le-Duc l’any 1860. El gall que corona l’agulla és nou. El dissenyador diu que les seves “ales de foc” simbolitzen que la catedral pot renéixer de les cendres, com un fènix. L’anterior, danyat, s’exhibirà en un nou museu.

Les setze estàtues de coure sota l’agulla, que representen els dotze apòstols i els quatre evangelistes, havien estat retirades abans de l’incendi per a una restauració i han estat reinstal·lades.

Els arcbotants van ser clau per a evitar l’esfondrament de la catedral durant l’incendi. El treball per a preservar-ne la integritat estructural forma part d’una tercera fase de restauració en curs, que fa que encara hi hagi algunes bastides.

Els fusters han recreat la “selva” de bigues del segle XIII a les golfes fent servir destrals especialitzades i mil dos-cents arbres tallats a l’estat francès. També s’hi ha instal·lat un sistema de nebulització d’aigua per a la prevenció d’incendis.

Els arcs de volta de la nau i del cor contenen una barreja de pedres recuperades i blocs nous de pedra calcària seleccionada especialment per a la catedral. El sostre i les parets són més lluminosos gràcies a una neteja que ha eliminat tant els danys de l’incendi com segles de brutícia.

Una vegada retirada la runa de l’incendi, el paviment de marqueteria de marbre ha estat reparat, netejat i polit.

El gran orgue de vuit mil tubs va ser desmuntat, netejat de pols de plom, tornat a muntar i afinat tub a tub. L’orgue del cor, que va ser molt malmès per l’aigua, encara es reconstrueix.

Les pintures murals de les capelles del cor han estat netejades, fixades i restaurades a la seva brillantor original.

Els vitralls de les rosasses van sobreviure a l’incendi i seran restaurats completament en una fase futura. Hi ha un concurs –al qual s’oposen els grups de preservació històrica– per a dissenyar panells contemporanis per a les capelles de la nau sud.

París, a més, redissenya l’entorn de Notre-Dame per fer-lo més verd, amb una plaça envoltada d’arbres i un nou parc vora el riu. El projecte és previst que sigui llest el 2030.