“Nosaltres posem i llevem batlles”: les amenaces de la policia local al batlle de Catarroja

En un mes, el mateix operatiu de la policia local de Catarroja, a l’Horta Sud, ha alçat dues actes administratives contra el batlle Jesús Monzó, de Compromís.

La primera va ser el 30 de gener quan, segons l’acta filtrada a un mitjà de comunicació amb el número d’expedient i tot de detalls que només podien conèixer els agents, el batlle havia fet una festa d’aniversari a la seua parella. Monzó ho va negar. “Van venir dues persones a casa i els vaig deixar entrar a donar-li un regal, però no vam fer cap festa ni vam beure alcohol com deia l’acta.”

Admet l’error i explica com van anar les coses:

“Es presenten a ma casa dient que tenien un vídeo que una veïna els havia passat i que m’havien pillat. Jo, que no tenia res a amagar, els vaig deixar entrar, sense autorització judicial ni res, entraren. I en l’acta escriuen coses que no són certes, com que havien vingut uns amics a prendre copes. Quan els dic que no és cert, ells em diuen, ‘Bé, posarem una fe d’errates i direm que el que heu pres és cafè.’ Escriuen a l’acta coses que no han vist i a més volen obligar que la signe amb la coacció de les imatges que diuen que tenen. Jo no vaig signar.”

Monzó, que va demanar disculpes públiques per haver deixat entrar en casa persones no convivents, insisteix en les coaccions en presència del seu fill de quatre anys.

La policia visita la cosina

La segona acta l’han alçada aquest cap de setmana els mateixos policies quan Monzó visitava les obres d’una casa que construeix. Al carrer es va trobar amb la seua cosina que viu al costat. Es van saludar, van comentar un parell de coses, i ella se n’anà a sa casa. Els agents s’hi van presentar perquè una altra veïna els havia avisat que era en companyia de més gent i que havia entrat en una casa que no era la seua.  

“Van a casa de la meua cosina a preguntar per mi i li demanen a ella que s’identifique. Escriuen a l’acta que jo sóc allí dins amb el meu fill i que no vull eixir, quan jo en realitat era al costat, visitant les obres amb el xiquet i la meua parella. L’acta me la van dur a casa passades les deu i mitja de la nit, amb el toc de queda en vigor. Em notificaven un incompliment de les normes anticovid vigents.”

Quasi al mateix temps que Monzó rebia l’acta, també ho feia el mateix diari que va publicar el cas com un nou escàndol del batlle de Catarroja que se salta les normes no una vegada, sinó dues.

“Quan les actes arriben a la delegació del govern espanyol i jo puga fer les meues al·legacions, encara que després això quede en res, a mi ja m’hauran fet el mal. Tenen molt de poder i no se n’amaguen. ‘Nosaltres posem i llevem batlles’, em van dir. Ells posen sancions a la gent que després van al batlle pensant que les podem llevar i no ho podem fer, perquè això seria prevaricar. Al final, el ciutadà es pensa que eres tu qui no ho vols fer.”

Atacs polítics

Quan la primera proposta sancionadora es va filtrar, hi va haver peticions de dimissió. Monzó va demanar disculpes, va admetre que no havia d’haver deixat entrar ningú a casa, però es va mostrar ferm en la decisió de mantenir-se en el càrrec. Els grups de Ciutadans i el Partit Popular, a l’oposició, van demanar la convocatòria d’un ple per a reprovar el batlle. No va prosperar perquè tant Compromís com el PSOE s’hi van oposar. 

“Ells redacten les actes per a filtrar-les a la premsa i l’oposició les utilitza per a desgastar-me políticament. Em posen en el mateix sac que alguns alcaldes que entren en una residència per a vacunar-se quan no toca. Ho mesclen tot. També ho fan per a posar-me a prova, per veure si no tramite les actes perquè no arriben a la delegació del govern, però jo no ho  faré. Si no les tramitara, prevaricaria.”

Jesús Monzó recopila tota la informació i estudia amb el seu partit el camí que pot recórrer per anar contra aquests agents. Per la via penal els pot denunciar per coaccions, per persecució i per trencar el sigil professional amb la intenció de perjudicar-lo políticament i personal.

Se sent vigilat

Ara ho ha fet públic perquè, diu, no pot aguantar més la pressió. Perquè s’espera qualsevol cosa. Perquè el seu fill de quatre anys té por de la policia. Perquè la seua família té por que li puga passar res.

Monzó té sospites fonamentades que no són “veïnes anònimes” les que denuncien les presumptes irregularitats que podria cometre, sinó que el vigilen. 

“Els veïns al·lucinen una mica, perquè a vegades denuncien un robatori o criden la policia perquè hi ha un vehicle aparcat en un gual i no poden traure el cotxe del garatge i tarden mitja hora o tres quarts en arribar, i en el meu cas, venen a l’instant.”

Permissivitat històrica

Aquesta és la segona legislatura com a batlle per a Jesús Monzó. En 2019 va assumir l’àrea de policia local i recursos humans, que han anat acompanyats del que qualifica d’assetjament i amenaces per part d’un dels sindicats policials. 

Segons que Monzó ha explicat a VilaWeb, tot va començar a torçar-se quan van rebre un informe on s’especificava que els agents de la policia local no complien el seu horari laboral. Entre més irregularitats, feien menys hores de les quaranta estipulades, no fitxaven i imputaven a formació qualsevol mena d’estudis que feren encara que no estigueren relacionades amb la millora de la seua tasca com a agents.

Casualment, els agents que aixequen les actes contra el batlle són els que estan asseguts a la taula de negociació com a representants del Sindicat Professional de Policies i Bombers (SPPLB), molt vinculat a la dreta i que no és majoritari.

“Interpreten que vull retallar-los els drets i ells comencen a fer-se notar. El Nou d’Octubre van fer una xiulada a les portes de la sala on es feia l’acte institucional. També van protestar sorollosament mentre fèiem un acte de reconeixement a les víctimes de la covid. Entenc que tinguen uns objectius, però han fet insostenible la situació”, explica el batlle, que afegeix que no tan sols li fan el buit a ell, sinó que l’ambient dins el cos de la policia local és irrespirable. Tant que fins i tot el comissari està de baixa per les pressions que ha rebut dels agents i per assetjament. 

Davant el que ell qualifica un polvorí, amb baixes i vacants, Monzó, que és qui té l’autoritat última sobre el cos de policia local, diu que l’única solució que veu al problema és convocar un concurs perquè s’ocupen les places i que entre sang nova. 

“Això no tan sols passa a Catarroja. Passa en molts ajuntaments. Són un lobby que ens té acollonits a tots, amb perdó per l’expressió. Tenen molt de poder i, al cap i a la fi, porten armes.”

La darrera reflexió

“A vegades els responsables polítics es tapen, ens tapem, els ulls davant moltes coses, però jo no vull fer-ho perquè seria un greuge comparatiu amb la resta del personal de l’ajuntament i no estaria fent-ho bé. Et preguntes si val la pena continuar en la política. Tinc la consciència tranquil·la que estic fent moltes coses per reconduir la situació. És molt dur. No sé on volen arribar.”