Nosaltres no som Alemanya!

Enmig de crítiques perquè la vaccinació marxa més de pressa a Israel, els Estats Units i el Regne Unit que no a Alemanya, Angela Merkel, va decidir ahir les mesures més radicals des que va esclatar la pandèmia a primers de l’any passat, en restringir la mobilitat dels ciutadans a un radi de 15 quilòmetres del domicili i perllongar fins al 31 de gener el tancament total de l’activitat comercial no essencial, com també la de la restauració, l’hoteleria, l’esportiva i la dels centres de bellesa. Va ampliar les vacances escolars i va mantenir la prioritat del teletreball, a més de la recomanació d’evitar viatges innecessaris. Com ens afectarà a nosaltres un mes de tancament de bona part de l’economia dels serveis a Alemanya? Positivament, segur que no. El rebrot de la pandèmia fa molta por i Merkel no té manies a l’hora de prendre decisions. Sap què ha de fer i ho fa. Té diners. El problema és que nosaltres no som Alemanya, com ens ha recordat encertadament fa pocs dies el doctor Argimon.

De fet, les coses van tan de pressa aquests dies que les dades obtingudes amb més celeritat poden quedar obsoletes en qüestió d’hores. Ho dic perquè aquest matí he rebut la segona part de l’enquesta dels directors de compres (PMI) referida als serveis i a l’índex total de desembre. Abans-d’ahir ja deia, quan comentava la primera part, que la indústria no anava tan malament com es podia pensar, però que la clau eren els serveis, pel pes que tenen en l’activitat total dels països desenvolupats. Doncs bé, a la zona euro els serveis no han anat bé, però no han anat tan malament com es temia. És clar que això era al desembre. Ara, amb les noves mesures restrictives d’Alemanya i més països, Catalunya inclosa, el panorama pot canviar.

He trobat encertada –encara que poc engrescadora– la reflexió del director economista d’IHS, la consultora que elabora l’índex PMI per a tot el món, sobre els resultats de l’enquesta referits a la zona euro. Ve a dir que encara que les dades indiquin una nova caiguda del seu PIB al quart trimestre, la desacceleració sembla haver estat molt menys forta que no pas l’observada al segon trimestre, gràcies al creixement sostingut del sector manufacturer, a l’augment del comerç mundial i al fet que els confinaments no han estat tan estrictes com a principi d’any.

Ara, l’economista afegeix que és possible d’empitjorar, encara, especialment perquè les dades de l’última enquesta es van aplegar abans de la notícia de la nova variant, més contagiosa, del virus. Per això li sembla probable que l’activitat del sector dels serveis, en particular, continuï restringida a causa d’un sever distanciament social els primers mesos de l’any nou. Recordem que quan ell escrivia, Angela Merkel encara no havia decidit les mesures d’ahir. Per tant, continua dient –i això em preocupa– que ha augmentat el risc d’una recessió tècnica, juntament amb una caiguda del PIB, el primer trimestre del 2021. I si afegim les mesures d’ahir al seu pronòstic… Ens trobem, doncs, davant una mala jugada més del virus. I d’ensurts com aquest en podem continuar tenint durant el 2021, mentre la vaccinació no sigui majoritària a la societat. I al pas que anem…

Aquesta és la por que hi ha a la zona euro. Quant a l’estat espanyol, les xifres de l’índex que publica per al sector serveis i per al global de l’economia tampoc no són tan dolentes com es podria témer. Al desembre fins i tot s’observa una lleugera, i sorprenent, millora en l’índex compost. Això és degut a un ritme de contracció més lent de l’activitat del sector dels serveis que el registrat el mes anterior, conjuntament amb el fet que també va tornar al creixement, encara que modest, de la producció manufacturera. De totes maneres, l’informe insisteix en el fet que la desacceleració del sector dels serveis va continuar fins al desembre, per cinquè mes consecutiu, tot i que en un grau molt més feble. I, tot i que també es van reduir a un ritme més lent, les noves comandes van tornar a caure el desembre per sisè mes consecutiu.

La gent d’IHS ha fet una taula comparativa entre el valor de l’índex que calculen i l’evolució del PIB durant el mes examinat. És un exercici simplista, però que té un bon valor didàctic perquè aproxima un índex difícil de situar cap a una magnitud coneguda per tothom. Doncs bé, al desembre, segons aquesta taula, el PIB a l’estat espanyol va baixar d’un -0,2%, per darrere d’Alemanya, on va pujar un 0,2%, però per davant d’Itàlia, on va baixar un -0,8%.

Quant a casa nostra, cal pensar que estem en línia amb l’índex de l’estat espanyol, però una mica millor, perquè la indústria evoluciona més positivament que no els serveis i perquè el pes que té en el PIB català és superior al que té a l’estat espanyol. Aquesta visió de caràcter més positiu podria ser contrarestada durant les setmanes vinents segons què passi a Alemanya amb les noves mesures. El temps ho dirà…

En definitiva, d’aquestes dades de desembre podríem concloure que es va confirmant la idea que el PIB del quart trimestre pot tornar a caure, fet que no era previst al principi. I, cosa més preocupant, que es comenci a pensar que el PIB del primer trimestre d’enguany pot tornar a ser negatiu a molts països de la zona euro, cosa que ens faria entrar una altra vegada en recessió tècnica (dos trimestres seguits amb taxes intertrimestrals negatives), la qual cosa no entrava en les previsions de ningú. I, evidentment, la constatació –quan ja fa deu mesos que va començar la pandèmia– que la covid-19 segueix tenint, al capdavall, l’última paraula sobre l’economia.