Nosaltres, els fills de l’imperi

“Com els Estats Units van eliminar el gasoducte Nord Stream.” Aquest és el títol de l’article publicat aquesta setmana pel periodista nord-americà Seymour Hersh, guanyador del premi Pulitzer el 1970. Hersh hi afirma que va ser l’administració de Joe Biden que va decidir una acció militar contra el gasoducte Nord Stream, que porta gas rus, gas barat, a l’Europa Occidental. Segons Hersh, els EUA sempre han vist aquest gasoducte com un perill, perquè posava Europa sota la influència russa, amb un gas tan barat. El Nord Stream 1 ja funcionava i el Nord Stream 2, acabat el 2021, hauria doblat la capacitat de gas barat que rebrien els europeus, els alemanys sobretot. Europa dependent del gas rus és Europa sota la influència russa. Ho van voler evitar.

Que els Estats Units eren contraris a aquest gasoducte no és cap invenció de Hersh. Hi ha debats al senat americà, en què es diu obertament que l’administració americana volia aturar el Nord Stream amb pressions polítiques. I que ho feia. Hi ha declaracions de Biden a la premsa que, llegides ara, fan pensar: “Si Rússia envaeix Ucraïna… ja no hi haurà Stream Nord 2. Ho portarem a la fi.” Però com podran fer-ho, si això és en mans d’Alemanya?, demana una periodista, “Li prometo que podrem fer-ho”.

L’article de Hersh fa servir una sola font coneixedora de tota l’operació, cosa que li ha fet rebre crítiques. Una sola font és molt poc. He de dir, en primer lloc, que crec que les crítiques tenen raó, però, en segon lloc, això m’ha recordat les paraules del mestre de periodistes, Martí Gómez. “La font bona és una i prou. És un qui sap la història.” Jo, personalment, hauria preferit més fonts, cert, però Hersh en fa servir una, que explica que les bombes que van fer volar el gasoducte es van plantar el mes de juny, es van fer esclatar tres mesos després i que els encarregats de fer-ho van ser submarinistes de la US Navy’s Diving and Salvage Center del Panamà. Acabava així una operació que feia gairebé un any que es preparava, i no van voler que la portés a terme l’American Special Operational Command, que ha de retre comptes al Congrés. La unitat del Panamà, no. L’operació, segons Hersh, va comptar amb la col·laboració de Noruega.

Sé perfectament quin és el meu bàndol, en la invasió russa contra Ucraïna. Occident. I sí, veig l’agressió de Putin com un exemple d’imperialisme rus. Però que siguin els meus, no els converteix en santets. Que un premi Pulitzer afirmi que són els americans, que Biden digui públicament que aturarà el gasoducte, que hi hagi informes de l’estat alemany i dels nòrdics que afirmin que el sabotatge va existir, i que no acusin Rússia, que seria d’allò més fàcil, a mi  em fa pensar. I em fa dubtar. I em fa creure, sí, que és possible que l’imperialisme americà n’hagi estat el responsable. Vivim sota un imperi. I si no nego l’imperialisme rus, tampoc no negaré l’americà. O ara resultarà que els meus han de ser santets per a ser meus?