Nosaltres, els assassins

Els nostres han mort nens dels vostres. I no us tenim empatia? Els vostres han mort nens dels nostres, i tampoc? Nosaltres hem fet públics vídeos de l’horror (avions tirant bombes a ciutats) i hem anat a hospitals a desconnectar UVIS on crèiem que hi havia ferits curant-se. Finalment, no hi havia ningú per a rematar. Us hem dit animals. Ens heu dit animals. Nosaltres hem mentit dient que havíeu decapitat vint nadons, fins que la mentida ha arribat a dalt de tot, fins a Biden, el nostre capità, el far d’Occident, que la va escampar. Després, això sí, se n’ha desdit. Biden se n’ha desdit. La CNN se n’ha desdit. Els vint nadons decapitats, l’IDF no els pot confirmar. Aquests som nosaltres: ens mateu nens, ens decapiteu homes i mentim sobre nadons. I vosaltres, què heu fet vosaltres? Heu matat pares davant fills. Heu matat fills davant pares. Ens heu violat. Ens heu decapitat. I en pocs dies heu llançat centenars de míssils contra les nostres ciutats i teniu milions de dòlars i entrenament militar. Felicitacions. L’enhorabona. Ja ens comencem a assemblar. No ens heu atrapat, però aneu pel camí. Com nosaltres, heu passat de matar amb ganivets a tenir milions en tecnologia militar. I us penseu que un mandró us defineix?

Uns quants, a quilòmetres de distància, pretenem de viure-ho molt. De sentir-ho molt. No ens aixequem i agafem les armes a la fi? Acceptem, cínics resignats, el nostre paper d’espectadors de la vella Europa estant. No agafem l’avió? I alguns dels vostres, que potser us penseu que són millors? Des d’Egipte, no obriu la frontera amb Gaza finalment? Heu abandonat els palestins de fa dècades, els heu manipulats pels vostres interessos, heu jugat a la guerra entre sunnites i xiïtes amb peons palestins i ens acuseu de cinisme? Sou tan desgraciats que mentiu sobre un blocatge en què participeu. Vosaltres, des d’Egipte, els tanqueu la porta. Nosaltres, els alcem un mur. Som uns genis de la política, ja en podem estar d’orgullosos, ja: hem reproduït els guardians del gueto de Varsòvia. Els tenim treballant a Cisjordània, espiant per nosaltres, i en diem Fatah. I ara que Hamàs els reemplaça, de què ens queixem? No és això que volíem, afeblir els àrabs laics? Que es barallessin entre ells, no era la idea? I vosaltres, qui voleu enganyar? Hamàs és invent vostre. Nosaltres només l’hem inflat.

I aquí som, a la vella Europa, contemplant aquests bàrbars de frontera. Creient-nos romans, veient tribus a l’horitzó matant-se entre elles. I que ens facin la feina bruta. Sí, exacte, que Israel ens faci la feina bruta, allà a Llevant, i que siguin ells la primera línia de xoc amb l’islamisme fanatitzat. Que s’embrutin les mans. O que els sagni la quipà. I així nosaltres podrem obrir el parlament a civilitzades diputades amb mocador. Podrem mostrar-nos tolerants, confiats que els barbuts iranians que imposen el mocador i maten dones no podran passar. Ells no podran passar perquè tenim jueus treballant per nosaltres, matant barbuts. I que mentre ho fan els puguem criticar.

I si no ens fan la feina bruta els israelians, que ens la facin els palestins. Que la franja de Gaza arregli el desastre europeu. Que Cisjordània resolgui el drama que nosaltres vam començar quan, molt abans de Hitler, vam assassinar tants jueus, però tants, i durant tants segles, que ho vam aconseguir: van fugir a Terra Santa per culpa nostra. I ara acaben la feina que vam començar. I als jueus, ara, ens els maten els germans musulmans. Nosaltres, els europeus, els catalans, ens hem fet un fart de matar jueus i musulmans i ara és hora que es matin entre ells i puguem descansar. Si de cas, que ens enviïn els vídeos de la sang, que nosaltres els farem circular.

Nosaltres us matem la canalla amb tancs i us esmentem Anna Frank. Nosaltres no volem dos estats. Us volem enterrats. Poderosos, fa dècades que us enganyem. Pau en canvi de terra? Sí, i assentaments de propina. I vosaltres? Què us penseu vosaltres? Us alceu repetidament tot de països aliats, alhora i de cop, contra nosaltres i us dieu minoria? Ens voleu eliminar amb míssils i ens dieu genocides? Per genocida aquest somni que teniu i que va del riu fins a mar. Si poguéssiu, l’aplicaríeu demà. Tampoc no voleu dos estats. Ens voleu ofegats. Us heu venut les filles als germans musulmans amb el silenci de l’esquerra europea, que obre la porta públicament al fanatisme religiós nascut a l’islam. Sobretot, no els condemnéssim pas. Nosaltres som anticapitalistes, i ells, els nostres germans. I nosaltres? Que som millors nosaltres? Nosaltres pretenem plantar cara al fanatisme religiós, però el subvencionem d’amagat. Hem finançat Hamàs. Som, tots plegats, uns fills de la grandíssima puta, uns autèntics desgraciats.

Estem tan tristos, però tant, que ens hem tornat violents. No sabem parar. I estem tan ferits, però tant, que oblidem que això va començar amb tots dos tenint raó. O què havien de fer els nostres? Morir assassinats a Europa? No havíem de buscar refugi? Ben fet que vam fer, de buscar refugi a Eretz Israel, Terra Santa, Palestina, i fugir de la mort europea. Vam trobar el nostre lloc, armats per si de cas. Vosaltres hauríeu fet igualment. I vosaltres, que no en teníeu, de raó? Què havíeu de fer? Quedar-vos de braços plegats mentre us deixàvem, de mica en mica, sense terra? I és clar que vau agafar les armes, conscients que el nostre refugi era el vostre exili. Nosaltres hauríem fet igualment. Doncs setanta-cinc anys després, a mi em marca el pas Netanyahu. I a tu, el marca Hamàs. Felicitacions.

Podent plorar junts, vam preferir odiar-nos. Podent-nos abraçar, hem volgut degollar-nos. No ens vam tenir empatia. I mira que, a tots dos, ens feia falta. Som, a la vegada, víctimes i botxins. Nosaltres, que només veiem la nostra ferida, mai la nostra daga, qui volem enganyar? No, família, no. Ni, a nosaltres, no ens defineix Anna Frank, ni a vosaltres, un mandró.