Noruega estudia si regalar a Finlàndia una muntanya pel centenari de la seva independència

El govern de Noruega ha confirmat que pel centenari de la independència finesa, que se celebra l’any que ve, estudia de redibuixar la frontera amb els seus veïns de Finlàndia. D’aquesta manera, Finlàndia rebria una muntanya que es convertiria en el punt més alt del país.

La primera ministra de Noruega, Erna Solberg, va dir ahir: ‘Hi ha uns quants problemes formals i encara no s’ha pres cap decisió definitiva […] però ho hem pres en consideració.’

El punt més alt de Finlàndia, actualment, és el Hálditšohkka, de 1.324 metres, a les profunditats del Cercle Polar Àrtic, on el gel agermana finesos i noruecs. El Hálditšohkka forma part d’un grup de turons anomenats Halti, que té per sostre el Ráisduattarháldi (1.365 metres), situat a un quilòmetre de la frontera, en territori noruec. Ara, si s’aprovés aquest retoc de només quaranta metres, el cim del Hálditšohkka, actualment dins Noruega, seria el punt més alt de Finlàndia (1.331 metres).

Solberg, a començament d’any, va dir: ‘Geogràficament, el Halti té dos cims; un de finès i un de noruec […]. Proposem que Noruega doni el cim finès a Finlàndia, perquè ara és dins de Noruega.’

Qui va tenir la idea del regal?
La proposta de regalar el Hálditšohkka a Finlàndia, la va formular un geofísic i funcionari retirat, Bjørn Geirr Harsson. L’home va escriure una carta el ministre d’Afers Estrangers noruec quan es va assabentar que Finlàndia celebrava el centenari de la independència de Rússia, el 6 de desembre del 2017. A la missiva, escrita l’estiu del 2015, Harsson apuntava que el regal tindria un cost ‘gairebé imperceptible’ per a Noruega i faria molt feliços els finesos. Segons ell, la frontera, dibuixada el 1750, és un absurd geogràfic, car el punt més alt de Finlàndia no és ni un cim pròpiament dit. El ministre d’Afers Estrangers noruec va respondre a Harrsson que apreciava la idea, però que el primer article de la constitució estipulava que el país és un regne ‘lliure, independent i indivisible’. Malgrat la negativa, la proposta ha anat agafant volada amb el temps i ara mateix el govern la sospesa seriosament.