02.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 02.12.2023 - 21:45
Viatjar pel món amb criatures és possible i Norma Levrero i la seva família en són el millor exemple. Ella i en Marc, la seva parella, són darrere el bloc El món ens espera i el compte d’Instagram Normals, que ja té més de 59.000 seguidors i dóna consells, idees i descomptes per a viatges i escapades en família, tant dins el país com fora. Tots dos són periodistes i van impulsar el projecte el 2017, quan el seu primer fill, en Blai, tot just tenia un any i van voler començar a encomanar-li l’esperit viatger. “Vam fer una ruta de Memphis a Nova Orleans una mica diferent i ho vam explicar a Instagram. A la gent li sorgien molts dubtes sobre com ho havíem fet amb un nen d’un any i vaig començar a publicar al bloc preguntes que em feia com a mare viatgera”, explica Levrero.
Consells per a viatjar en família
D’aleshores ençà, el projecte va anar creixent, però els viatges també es van anar complicant a mesura que en Blai i l’Elna, que va néixer més tard, es van anar fent grans. A partir de les seves vivències, defensen que la clau d’un viatge en família és la planificació i l’organització. “Cal planificar amb temps perquè els preus no augmentin”, recomana. En aquest sentit, val la pena de tenir en compte quins són els millors mesos per a viatjar econòmicament, si s’agafa un avió: el gener i el febrer. Però per a planificar i organitzar un viatge, cal temps, i als pares no els en sobra. “Ajudem a fer aquest buidatge d’informació a les famílies que no tenen temps i també oferim llistes de coses que es puguin fer amb nens en diferents destinacions.”
Levrero també recomana de portar molt poques coses a l’equipatge. “Com més carregats, més problemes. Amb quatre peces de roba es passa perfectament i els nens no necessiten dur totes les joguines perquè seran en un lloc nou amb coses noves a descobrir.” I cal tenir en compte més qüestions per a viatjar amb criatures, especialment quan comencen a gatejar o caminar. “Quan són nadons és molt fàcil, però després es complica. Cal buscar ciutats que tinguin parcs o museus en què puguin moure’s lliurement, gatejar… Després ve l’època en què volen triar. És important de buscar destinacions que els il·lusionin d’alguna manera i puguin formar part del procés d’elecció. Si els agraden els trens, anar a una ciutat que tingui museus de maquetes de trens, per exemple.”
El viatges, part de l’educació de la mainada
La Norma i en Marc entenen el fet de viatjar com una part molt important de l’educació dels fills: “Els nens s’han d’acostumar a veure de tot, i per això recomanaria enganxar-los al viatge des de la preparació, buscant llibres sobre la destinació que estiguin adaptats per a ells. Mirar què hi ha en aquell país, què s’hi menja, quins animals hi ha, quins costums tenen… I cal abaixar el ritme. No es pot voler-ho veure tot amb criatures. A nosaltres ens ha costat assumir-ho, però cal adaptar-se als seus ritmes. Si al matí s’ha anat a un museu, potser a la tarda es pot compensar i anar a un parc a fer un berenar.”
Experimentar amb la gastronomia pot ser una gran oportunitat per a obrir la ment dels fills i que s’acostumin a tota mena de sabors. “Els has d’acostumar a tastar coses noves i que no es tanquin en banda. Però, si els és un problema, sempre pots recórrer als entrepans. Nosaltres també ens enduem sopes instantànies, però d’arròs i pollastre sempre en trobes a tot arreu, i pots demanar que no sigui picant.”
Malgrat que hi ha nombroses destinacions en què és possible de fer viatges de lleure i culturals amb la mainada –ells han anat fins a Malàisia–, Levrero creu que no es pot anar a tot arreu amb nens. A banda de les zones de conflicte, o de països pròxims a zones de conflicte, també recomana d’evitar països amb climes molt extrems, perquè costa més que en gaudeixin. Ells tenen una predilecció especial per Islàndia, però els mesos de més calor. “Sempre recomano Islàndia perquè és molt a prop i en una sola illa es concentra tot allò que pot donar de si el planeta: volcans, glaceres, cascades, piscines d’aigua calenta… I és fàcil de visitar-ho amb nens perquè és a peu de carretera.”
Viatjar i treballar alhora
En Marc i la Norma estan molt satisfets amb el projecte, malgrat que implica barrejar, inevitablement, lleure i feina. “Quan arribem a l’hotel i els nens ja dormen, ens posem a treballar pel bloc i les xarxes”, explica. “Amb el temps he assumit que no puc explicar tot el viatge en temps real.” Malgrat que la feina a xarxes els dóna ingressos, no és la feina principal, i la combinen amb el periodisme; treballen el cap de setmana i fan les activitats de lleure que pengen a les xarxes, habitualment, els feiners.
En alguns moments, així com molts pares més, han tingut un debat intern sobre fins a quin punt penjar fotografies i vídeos dels fills. “Ens ho vam qüestionar i vam decidir de posar una línia vermella: no exposar el dia a dia dels nostres fills, la seva vida privada. Apareixen quan anem de viatge, sobretot per divulgar els beneficis de viatjar per a les criatures i quines facilitats hi ha per a les famílies. Tenim molt en compte si ells ho volen o no i a vegades ens preguntem si certes coses són necessàries. És un debat que tenim sempre perquè, al cap i a la fi, és un compte que creix i tenim la responsabilitat de protegir la seva identitat.”
Un projecte d’èxit en català
Normals i El món ens espera són exemples de projectes d’èxit produïts, d’ençà del primer moment, en català. “Sempre he fet el contingut en català perquè és la meva llengua materna i és la manera de comunicar-me amb què em sento més còmoda, no em veig fent-ho d’una altra manera. Però a mesura que creixia el compte, em preguntaven per què no ho feia en castellà”, recorda Levrero, que ha tingut clar de no canviar de llengua. “El català em dóna un plus de confiança i proximitat que crec que els comptes de gent catalana que parla en castellà perden. Potser no arribarem als cent mil seguidors, però els que tenim són fidels, confien molt en nosaltres i sempre ens demanen consells. I, a més, em preocupa el desprestigi que pateix el català a les xarxes, el desprestigi que nosaltres mateixos li donem per aquesta por de no tenir prou seguidors. A Catalunya som vuit milions i ens segueix gent de les Illes, el País Valencià i Catalunya Nord! De fet, fins i tot d’Espanya. Si algú no entén alguna cosa, jo l’hi tradueixo, i hi ha traductors automàtics a Instagram.”
El contingut és completament de proximitat perquè, a banda de les destinacions internacionals, fa esment d’unes quantes zones pròximes geogràficament. Es desmarca d’uns altres comptes per això i per la llengua. “De comptes sobre viatges en castellà n’hi ha moltíssims, però en català no tants. Aquest fet diferencial també ens afavoreix i la gent valora que no sacrifiquis la proximitat per tenir més seguidors i ingressos.” Malgrat tot el contingut sobre indrets del país, el pròxim desafiament és una mica més lluny: un viatge al Marroc per a conèixer els Reis d’Orient que ben segur inspirarà més famílies.
