Norma Comics: quaranta anys de còmics, manga i objectes dels seus herois

Les parades de TBO i uns altres llibres i revistes de còmic que cada diumenge al matí es muntaven al voltant del Mercat de Sant Antoni van ser durant molts anys un dels poquíssims llocs de pelegrinatge dels lectors d’aquesta mena de publicacions. Un dels seus clients habituals era German Puig, que, de ben petit, als anys setanta, dedicava el matí del diumenge a triar còmics de segona mà en aquelles parades al carrer. Avui Puig és l’encarregat de la botiga més gran de còmics, manga i marxandatge d’Europa i segurament una de les més grans del món. Més de cinc-cents metres quadrats dedicats al món de les aventures il·lustrades es despleguen dins el local ubicat al número 9 del passeig de Sant Joan de Barcelona. Mirem on mirem, tot és ple de llibres i revistes que han portat els seus herois a la televisió, al cinema, a personalitzar tota mena d’objectes –que també trobem en aquest establiment sorprenent– i a prendre vida i entretenir en tot de videojocs.

El nom de la botiga, Norma Comics, connecta amb l’editorial que el seu propietari, Rafa Martínez, va fundar l’any 1977, Norma Editorial. Fins aleshores, gran part de tota aquesta mena de revistes i llibres fets bàsicament d’il·lustracions venia d’uns altres països. Fins a final dels anys setanta, principi dels vuitanta, ací no es va poder començar a desenvolupar el món editorial d’una manera laxa i lliure, una llibertat –després de la mort de Franco– que també la premsa generalista –en què també hi havia columnes d’historietes il·lustrades– va poder experimentar.

I Rafa Martínez, Josep Toutain i Josep Maria Berenguer van crear tres editorials de còmics, Norma Editorial, Toutain Editor i Edicions la Cúpula, que farien bona feina i camí en el mercat del còmic en diferents especialitats. La de Martínez, en concret, va centrar-se en el còmic català, europeu i espanyol, i va editar títols d’autors com ara Enki Bilal, Moebius, Hugo Pratt, Milo Manara, Jacques Tardi, Enrique S. Abulí, Alfonso Azpiri, Beroy, Alfonso Font, Garcés, Miguelanxo Prado, Segrelles, Rubio i Daniel Torres.

Amb l’editorial en funcionament, tan sols trobava a faltar un espai com Déu mana per a vendre els seus títols i els d’unes altres editorials i treure els afeccionats a aquest gènere d’espais petits, foscs, reductes que semblaven encasellar-los solament com a peculiars. I per això reconeix que el seu primer motiu per a obrir la botiga va ser purament empresarial. Però el va moure també voler crear allò que trobava a faltar i que veia que en uns altres països ja tenien, i l’any 1983 va obrir una gran llibreria de còmics, un lloc especial i cuidat per a aquest producte.

Quan German Puig, per un amic, va saber que havien obert una botiga exclusiva de còmics i la va anar a descobrir, el va ben impressionar. A partir d’aleshores, venia cada setmana. Recorda que al començament encara hi havia moltes coses en anglès i alguna cosa d’importació. “Un dia l’encarregat em va dir que hi havia una vacant com a dependent, i vaig començar a treballar-hi”, explica. Eren pocs treballadors, però avui en són més de vint a la botiga principal i a la dedicada plenament a marxandatge, en un local dos números més amunt del passeig de Sant Joan en què totes les figures, jocs i objectes són dissenyats a partir dels protagonistes de les històries il·lustrades dels llibres i revistes que es venen a la botiga del costat.

Norma Comics té dues grans plantes diferenciades a peu de carrer i una altra al pis de sota. En un primer espai, hi ha varietat d’autors i títols de tota mena de còmics i llibres per a aprendre a dibuixar. Baixant a una zona inferior, trobem tot el manga que ens puguem imaginar. Fins i tot unes màquines de jocs ambientats en la temàtica. Al pis de sota conviuen històries de manga en llibre i en roba i més objectes de marxandatge. “Més del 90% de les publicacions que venem s’editen aquí”, diu Puig. De les edicions de títols com ara Mortadel·lo i Filemó, als anys cinquanta i seixanta, fins avui Catalunya i tot l’estat espanyol han estat dels llocs en què hi ha hagut més editorials de còmics hi ha hagut. Alguns dels autors més reputats han sortit de l’Escola Joso, Centre de Còmic i Arts Visuals, de Barcelona.

Perfils de clients

També ens explica que hi ha tres perfils ben diferenciats de clients. Per una banda, els qui compren còmic europeu, que acostumen a tenir generalment més de cinquanta anys, la majoria, pràcticament, homes. Després, hi ha els clients de còmic americà, que són a la quarantena, i entre els quals hi ha també molts nois. Els clients a partir de quinze anys o vint i escaig, i alguns també més grans, són el públic majoritari del manga, entre el qual hi ha força més dones que homes.

En el món del còmic –explica l’encarregat de la botiga–, “la televisió ha fet moltíssims seguidors, amb sèries com ara Bola de drac, dels inicis de la qual ja fa gairebé trenta anys”. I diu que el fenomen del manga fa uns deu anys que creix. Quan van començar, l’espai dedicat al manga era potser una sisena part de tot el que s’hi pot trobar ara. Tot i això, segons que explica, “encara som lluny de països com França o Bèlgica, on l’afició per la lectura de còmics no s’atura en arribar a l’edat adulta, com aquí, que, si continua, és en una minoria considerada de friquis”.

Per això també, els qui no han abandonat mai aquesta afecció, com ell, han sentit una mica d’enveja de la cultura franco-belga, en què sempre hi ha hagut moltes més llibreries especialitzades: “Allà, es venen milions de llibres d’Astèrix, mentre que aquí els milions de vendes si de cas han estat en revistes com Lectures o Hola.” Però també veu que a poc a poc va canviant una mica, sobretot en el manga, que també ha entrat força gràcies a la televisió i a les biblioteques públiques, que com més va en tenen més, cosa que no passa a les escoles. “Si a l’escola m’haguessin donat un còmic, hauria llegit molt més. Ara ja no hi ha tants joves que quan arriben a l’edat adulta ho deixen, cada cop hi ha més gent entre els vint i els quaranta que continuen comprant-ne.” Però ell, que no ho ha deixat mai, es demana per què amb el còmic no passa igual que amb una pel·lícula de Pixar, que hi pot anar un pare amb el seu fill i que cadascú agafi el que vulgui.

Amb motiu de la celebració dels quaranta anys d’història de la botiga, en què van convidar els seus clients, explicaven que en aquest establiment s’han arribat a vendre originals de Speedy González a 50.000 pessetes. German Puig destaca la il·lusió que sent que diferents generacions d’una mateixa família n’hagin estat clients: “Vam veure venir el pare amb el fill i ara el fill que ve amb el seu fill.”

Molts estrangers, atrets per la temàtica, també fan cap a la botiga del passeig de Sant Joan. Segons que explica Puig, “queden bloquejats quan veuen que, tan gran com és la botiga, quasi tot és en castellà. No ho entenen”. De fet, hi ha bastants més publicacions en català que no pas en anglès.