27.10.2022 - 17:56
Els principals partits dels nord d’Irlanda han tornat a evidenciar avui les seves diferències i previsiblement Londres convocarà eleccions anticipades davant el blocatge polític que viu el territori.
Els acords de pau del 1998 estipulen un repartiment de poders entre unionistes i republicans que trontolla ara arran de la victòria electoral del Sinn Féin i les reticències del Partit Unionista Democràtic (DUP) de facilitar la formació d’un nou govern. El blocatge el justifiquen per la seva oposició al protocol sobre el nord d’Irlanda establert al pacte del Brexit, que crea una frontera comercial entre Irlanda i la Gran Bretanya.
Les quatre crisis explosives per a la democràcia del Regne Unit
El Sinn Féin reivindica el seu dret d’encapçalar el govern, però el DUP ha deixat clar diverses vegades, fins i tot avui mateix, que no desblocarà les institucions ni nomenarà ministres si no es revisen abans les traves que, segons la seva opinió, estableix el protocol a les relacions comercials.
El nou ministre britànic per al nord d’Irlanda, Chris Heaton-Harris, ha fet aquesta setmana un últim intent perquè hi hagi un acord, i demà a mitjanit expira el termini de vint-i-quatre setmanes després de les eleccions i, per tant, té l’obligació legal de convocar-les. Les eleccions es preveuen que siguin el 15 de desembre.
El primer ministre, Rishi Sunak, ha demanat a través del seu portaveu que el DUP permeti l’activitat parlamentària, al·legant que “els ciutadans d’Irlanda del Nord es mereixen una administració amb plens poders i escollida a escala local, que respongui els problemes als quals s’enfronten”.
Una solució d’última hora sembla complicda, ja que ara com ara no s’ha facilitat ni tan sols la formació de la mesa del parlament nord-irlandès, i el cap del DUP, Jeffrey Donaldson, ja ha deixat clar que no modificaran la seva actitud fins que no hi hagi una “acció decisiva” sobre el protocol del Brexit, “per retirar les barreres comercials dins del mateix país”.
Per la seva part, la vice-presidenta del Sinn Fein, Michelle O’Neill, candidata a la presidència al nord d’Irlanda, ha atribuït a Donaldson un “fracàs de lideratge” i ha reclamat un “enfocament conjunt” entre Londres i Dublín si, com sembla, no n’hi ha cap acord d’última hora a Belfast. L’any passat, els catòlics del nord d’Irlanda, que ja són un 42,3% de la població, van superar demogràficament els protestants, que han passat a ser un 37,3%, i tot fa preveure que com més va més partidaris hi haurà de la reunificació irlandesa. I més amb la crisi que viu el Regne Unit.
El Sinn Féin, partidari d’un referèndum de reunificació, va guanyar per primera vegada a la història les eleccions en vots i en escons ara fa cinc mesos. Els sondatges ara preveuen que la victòria dels republicans es torni a repetir.
