Norbert Llaràs: ‘No volem alliçonar, sinó acostar-nos als sense-sostre’

Potser perquè la línia que ens separa d’una persona que viu al carrer és molt fina, quan els veiem girem la mirada, avancem el pas si se’ns acosten per demanar diners (o pensem que ens vénen a demanar; és probable que només estiguin passejant pel carrer al seu ritme i les nostres trajectòries s’hagin creuat). Potser perquè l’equilibri d’allò que creiem estable és una il·lusió, que a còpia de posar-la en pràctica ens convencem que trepitgem terra ferma, girem els ulls i així es fan invisibles persones que fan de la seva llar el carrer. Amb la premissa de treure la capa de la invisibilitat sobre aquestes persones que combaten el fred amb mantes brutes i gastades, neix el llargmetratge Sense sostre, que comptarà amb el protagonisme de l’actor Boris Ruiz, com a Juan, un home que viu al carrer i que ha trencat vincles amb la seva família. En els rols de mare i filla, la producció comptarà amb Gerladine Chaplin i Oona Chaplin, que no només són mare i filla a la vida real, sinó que porten el cognom de qui ha creat en l’imaginari cinèfil la imatge per excel·lència del captaire, Charles Chaplin, del qual Geraldine és filla.

Actualment Sense sostre, en fase de preproducció, és un projecte apadrinat per la Fundació Catalunya Cultura, una plataforma que impulsa projectes que busquen finançament, ja sigui facilitant contactes amb espònsors, com també promovent campanyes de microfinançament. El film dirigit per Pep Garrido i Xesc Cabot, està immers en una campanya de finançament a través d’Internet per assolir 30.000€ que s’empraran en el lloguer de càmeres i material per a fer realitat aquest projecte que compta amb la producció executiva de Norbert Llaràs, a través d’Alhena Production, i que es preveu que iniciï el seu rodatge el novembre d’aquest any. Tothom qui ho desitgi pot esdevenir mecenes del projecte a través de quantitats tan petites com 5€ com d’altres de més elevades a través de la pàgina web del film (fent clic aquí), on s’especifiquen també les recompenses que rebran els mecenes, així com el percentatge que de cada aportació recaurà a la Fundació Arrels, d’ajuda i atenció a les persones que viuen al carrer. El projecte, a l’espera del seu rodatge, compta amb molts punts d’interès: el seu retorn social, com aconseguirà la pel·lícula l’equilibri entre exposar una realitat i ser un projecte artísticament autònom, la seva estratègia de finançament…

Comencem pel principi. Com s’involucra en el projecte?
Es tracta d’un retrobament. Quan eren dos joves cineastes, vaig produir el primer curt de Pep Garrido i Xesc Cabot (Mater, 2002). Des d’aleshores els dos directors han crescut i pel camí han dirigit el documental Bustamante Perkins, guanyador del premi del públic de l’edició del 2013 de l’In–edit, festival de documentals musicals, sobre la història d’un músic valencià, Juli Bustamante, que ha viscut al carrer. Aquí Garrido i Cabot van tenir el primer contacte amb la realitat de les persones sense sostre i van començar la seva relació amb la Fundació Arrels, que els va ajudar en la documentació. Des de l’òptica de la ficció, em van presentar el seu projecte de Sense sostre, i m’hi he sumat.

Llegeix l’entrevista sencera a Tornaveu, fent clic aquí.